Reserva índia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «reserva índia (Canadà)».
Mapa de les reserves índies als EUA.

Les reserves índies són territoris dels EUA i del Canadà que encara actualment es troben sota sobirania limitada de les tribus ameríndies, els quals hi poden, entre altres activitats, obrir casinos i locals de joc, activitats prohibides a molts estats. Pel que fa als dels EUA, la gran majoria són considerades servant nations (nacions domèstiques) i la seva administració és encarregada al Ministeri d'Interior mitjançant el Bureau of Indian Affairs (BIA).

Reserves als EUA[modifica]

Es calcula que el territori de les reserves federals als EUA sumava 365.000 km² (el 4% del territori dels EUA). La BIA ha dividit l'administració de les reserves en 11 agències. Les zones funcionen com a mitjancers entre l'indi i la BIA, però sovint manquen cooperació i diners. Cada zona es divideix en agències, una per cada tribu gran, i les petites s'agrupen en una de general, com l'Agència Everett per als Puget Sound Salish. L'agència s'encarrega de distribuir les racions, nomenar interlocutors i la policia indígena, tots els serveis llevat els mèdics.

Minneapolis[modifica]

Comprèn les reserves dels estats de:

Minnesota[modifica]

El territori de reserves a Minnesota comprèn 779.138 acres tribals més 50.338 acres individuals, dividits en 14 reserves:

Wisconsin[modifica]

El territori de les reserves a Wisconsin comprèn 338.097 acres tribals més 80.345 acres individuals, dividits en 11 reserves:

Michigan[modifica]

El territori de les reserves a Michigan comprèn 14.411 acres per tribu més 9.276 acres individuals, dividits en 8 reserves:

Iowa[modifica]

A Iowa només hi ha 3.500 acres de la reserva Mesquakie de Tama County, pertanyent als sauk i fox.

Aberdeen[modifica]

Comprèn les reserves dels estats de:

Dakota del Nord[modifica]

El territori de les reserves de Dakota del Nord comprèn 214.006 acres per tribu més 627.289 acres individuals, dividides en tres reserves:

Dakota del Sud[modifica]

El territori de les reserves de Dakota del Sud comprèn 2.399.531 acres per tribu més 2.121.188 acres invididuals. En total, 5.024 km² dels indis i 24.114 km² més en mans de la BIA. Són dividits en vuit reserves en mans dels diverses faccions dels sioux teton: Standing Rock, Cheyenne River, Lower Brulé, Pine Ridge, Rosebud, Sisseton-Wahpeton, Yankton i Crow Creek.

Nebraska[modifica]

El territori de les reserves de Nebraska comprèn 21.742 acres per tribu més 43.208 acres individuals, dividits entre tres reserves:

Billings[modifica]

Comprèn les reserves dels estats de:

Montana[modifica]

El territori de les reserves de Montana comprèn 2.663.385 acres per tribu més 2.911.450 acres individuals, dividits en set reserves:

Wyoming[modifica]

El territori de les reserves de Wyoming amb 1.598.075 acres tribals i 101.537 més individuals, que suposen uns 7.500 kilòmetres quadrats. Només hi ha una reserva, la de Wind River, i hi viuen arapaho, xoixon wind river i alguns xeienes.

Muskogee[modifica]

Aquesta agència gestiona les terres de les cinc tribus civilitzades d'Oklahoma: creek, choctaws, chickasaw, cherokee i seminola.

Andarko[modifica]

Creada per a la resta de les tribus d'Oklahoma, amb 96.839 acres per tribu més 1.005.165 acres individuals repartits entre les reserves Osage i Fort Sill, on encara hi viuen alguns kiowa, comanxe, xeiene i arapaho. També se li han adscrit les reserves de Kansas, on hi ha hi ha 7.219 acres per tribu i 23.763 acres individuals, dividits en quatre reserves (potawatomi, kickapoo, iowa i mesquakie. Més tard hi adscriviren els choctaw de Mississipi.

Alburquerque[modifica]

Creada per a les tribus de Nou Mèxic, amb 7.119.982 acres per tribu més 621.715 acres individuals. Hi ha 25 reserves:

Phoenix[modifica]

Creada per a les tribus d'Arizona, amb 79.590 km² de terra índia, corresponen 19.775.959 acres per tribu més 256.879 acres individuals, dividits en 23 reserves.

Sacramento[modifica]

Creada per a les tribus de Califòrnia, amb 520.049 acres per tribu més 66.769 acres tribals, repartits entre 96 reserves i ranxeries. Entre les més importants, cal destacar les de Colorado River (amb part d'ella a Arizona), Hoopa Valley, Round Valley, Modoc, Pomo, Santa Isabel, Capitán Grande, Las Sierras, Tulare, Santa Rosa, Campo, Chemehuevi, Manzanita, Cuyapipe.

  • Dels salinan, Quartz Valley, Redwood Valley, Ronnerville.
  • Dels luiseño, La Posta, Los Coyotes, La Jolla (8.798 acres), Pala (12.333 acres), Pauma (5.826 acres), Pechanga, Rincón (3.918 acres), Soboba i Twenty-nine Palms.
  • Dels paiute i xoixon, Bishop.
  • Dels cahuilla, Torres Martínez, Morongo, Cabazon, Santa Rosa, Soboba (amb Luiseño), Augustine i Cahuilla.
  • Dels yokut, Tacge, Table Mountain, Tule River i la ranchería de Santa Rosa.
  • Dels chumash, la reserva Santa Ynez.

Portland[modifica]

Comprèn les reserves de:

Washington[modifica]

El territori de les reserves de Washington comprèn 2.250.731 acres tribals més 467.785 acres individuals, repartits entre 27 reserves. Podem distingir:

Oregon[modifica]

El territori de les reserves d'Oregon comprèn 660.367 acres tribals més 135.053 individuals, dividits en 7 reserves.

Idaho[modifica]

El territori de les reserves d'Idaho comprèn 464.077 acres per tribu més 327.301 acres individuals, dividits en quatre reserves:

Juneau[modifica]

Fou creada per a les reserves d'Alaska, tant inuit i aleut com ameríndies, amb 86.773 acres per tribu més 1.265.432 acres individuals, dividits entre la reserva Unalakleet i els terres individuals inuit.

Washington DC[modifica]

Creada per als indis de l'Est del Mississippi, com els seminola de Florida i l'Easter Band Cherokee de Carolina del Nord.

Tribus no federals[modifica]

Hi ha tribus, però, que no depenen de la BIA, sinó dels Estats als quals resideixen, com els tigua d'El Paso, adscrits a l'Estat de Texas, i les tribus de la Confederació Iroquesa, que depenen del de Nova York.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reserva índia