Dakota del Nord
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Dades indicadores: | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Bismarck | ||||
| Ciutat més gran | Fargo | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Superfície | 183.272 km² | ||||
| Altitud | 580 msnm (màx.:1069 mín.:229) |
||||
| Població (2007) • Densitat |
639.715 hab.3,58 hab/km² | ||||
| Coordenades • Nord: • Sud: • Est: • Oest: |
45° 56' N 49º 00' N 104° 03' W 96° 33' W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
2 de novembre de 1889 39è |
||||
| Organització Govern estatal • Governador: Congrés de la Unió • Senadors |
Jack Dalrymple (R) Kent Conrad (D) Byron Dorgan (D) |
||||
| ISO 3166-2 | US-ND |
||||
| Fus horari | UTC -6/-5 | ||||
| Web | |||||
Dakota del Nord, en anglès: North Dakota, és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat al nord del país , a la zona de les Grans Planes. El nom de Dakota ve de la tribu Sioux.
Dakota del Nord fa frontera al nord amb les províncies canadenques de Saskatchewan i Manitoba, a l'oest amb l'estat de Montana, al sud amb Dakota del Sud, i a l'est (a l'altra banda del rius Red del Nord i Bois de Sioux) amb Minnesota.[1]
Dakota del Nord és el 19è estat dels Estats Units en superfície i el tercer menys poblat.[2] Va ser admès com estat als Estats Units l'any 1889, simultàniament amb Dakota del Sud.
La capital de l'estat és Bismarck i la ciutat més populosa és Fargo. Les principals universitats es troben a Grand Forks i Fargo. La U.S. Air Force hi té les bases de Minot AFB i Grand Forks AFB.
Taula de continguts |
Població [modifica]
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 35.683 amerindis nordamericans (5 %). Per tribus, les principals són els chippewa (14.803), sioux (9.219), les tres tribus afiliades hidatsa-mandan-arikara (2.852), hidatsa (566), arikara (439), mandan (219) i cherokees (283).
A més de les minoritàries llengües ameríndies i de l'anglès generalitzat, el 2,5% de la població també parla alemany.[3]
Els origens llunyans dels pobladors no amerindis són:
- Alemanya i altres germànics : 47.2% (305,322)
- Noruega: 30.8% (199,154)
- Irlanda: 7.7% (49,892)
- Suècia: 4.7% (30,194)
- Rússia: 4.1% (26,642)
- França: 4.1% (26,320)
- Regne Unit: 3.9% (25,331)
| Poblacions històriques | |||
|---|---|---|---|
| Cens | Pob. | ||
| 1870 | 2.405 | ||
| 1880 | 36.909 | ||
| 1890 | 190.983 | ||
| 1900 | 319.146 | ||
| 1910 | 577.056 | ||
| 1920 | 646.872 | ||
| 1930 | 680.845 | ||
| 1940 | 641.935 | ||
| 1950 | 619.636 | ||
| 1960 | 632.446 | ||
| 1970 | 617.761 | ||
| 1980 | 652.717 | ||
| 1990 | 638.800 | ||
| 2000 | 642.200 | ||
| 2010 | 672.591 | ||
| Source: 1910–2010[4] | |||
Ciutats [modifica]
Geografia [modifica]
North Dakota es considera que es troba dins la regió del les Grans Planes (Great Plains) i de vegades com dins les Altes Planes ("High Plains") . Aquest estat comparteix el riu Red River del Nord amb Minnesota. Es considera que es troba al bell mig d'Amèrica del Nord i fins i tot hi ha una fita de pedra que ho marca a la ciutat de Rugby,.[5][6]
La part oest de l'estat està aturonada i amb la part nord de les Badlands a l'oest del riu Missouri. El punt més alt és White Butte amb 1.069 metres. El Parc Natural Theodore Roosevelt National Park[7] està a les Bad Lands. A la regió hi abunden els combustibles fòssils incloent petroli i lignit. El riu Missouri forma el Llac Sakakawea, el tercer embassament més gros dels Estats Units.[8]
La regió central de l'estat està dividida entre la praderia d'argila sorra i grava (Drift Prairie) i l'altiplà de Missouri (Missouri Plateau). La part est és una vall plana (Red River Valley), el fons de l'antic llac glacial Llac Agassiz. Els seus sòls són fèrtils amb agroindústria potent.[9] El Llac Devils que és el més gros dels llacs naturals de l'estat també es troba a l'est.[10]
La majoria de Dakota del Nord està cobert de praderia herbosa. En els llocs ben drenats hi ha arbres.
Clima [modifica]
Té un clima continental amb hiverns molt freds i estius moderadament calorosos. Entre els fenòmens meteorològics que s'i presenten estan la pluja, neu, calamarsada, tempestes de neu (blizzards), tornados, tempestes i vents d'alta velocitat. La pluviometria varia segons els llocs entre 360 a 560 litres.[11]
La societat americana del pulmó (American Lung Association) l'any 2009 va informar que Fargo era la ciutat amb l'aire més net dels Estats Units.[12][13]
Història [modifica]
Abans del contacte amb els europeus els amerindis havien habitat Dakota del nord durant milers d'anys. El primer europeu en arribar-hi va ser el francès-canadenc La Vérendrye, el 1738.[14] La maajor part del territori de Dakota del nord estava inclòs en la compra de la Lousiana (Louisiana Purchase) de 1803; la resta va ser adquirit en el Tractat de 1818. El 2 de novembre de 1889 Dakota del Nord i Dakota del Sud van ser admeses com estats als Estats Units.[15] i avia una rivalitat entre les dues Dakotes i per això per determinar l'ordre d'admissió es recorre a l'ordre alfabètic essent North Dakota l'estat 39è i South Dakota el 40è.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dakota del Nord |
- ↑ Geography of North Dakota – netstate.com. Retrieved July 21, 2011.
- ↑ North Dakota QuickFacts from the US Census Bureau – census.gov. Retrieved July 21, 2011.
- ↑ US Census 2000
- ↑ http://2010.census.gov/2010census/data/apportionment-pop-text.php
- ↑ «Facts and figures». infoplease.com. [Consulta: 2006-06-22].
- ↑ «Land and Water Area of States, 2000». Information Please, 2006. [Consulta: 2007-08-17].
- ↑ «Theodore Roosevelt National Park Virtual Tour». The Real North Dakota Project, 2007. [Consulta: 2007-08-17].
- ↑ «History of Lake Sakakawea State Park». North Dakota Parks & Recreation Department, 2003. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 2007-08-17].
- ↑ «A Glacier, A Lake, A Valley and Soil for the Future». University of Minnesota, 1979. [Consulta: 2007-08-17].
- ↑ «North Dakota Facts and Trivia». 50States.com, 2007. [Consulta: 2007-08-17].
- ↑ «Climate of North Dakota» (PDF). National Weather Service Forecast Office. [Consulta: 2007-08-20].
- ↑ American Lung Association of North Dakota. «Fargo Named 'America's Cleanest City' in American Lung Association's State of the Air Report», April 29, 2009. [Consulta: 2010-07-13].
- ↑ American Lung Association. «State of the Air 2009» (PDF), 2009. [Consulta: 2010-07-13].
- ↑ «Audio Transcript of Pierre Gaultier de La Vérendrye 1738». The Atlas of Canada, 2003. [Consulta: 2007-08-19].
- ↑ «Enabling Act». Washington State Legislature. Arxivat de l'original el 2007-09-19. [Consulta: 2007-08-19].
|
|||||||||||
