Wisconsin
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
| Estat de la Unió Americana | |||||
| País/Regió històrica | |||||
| Capital | Madison | ||||
| Ciutat més gran | Milwaukee | ||||
| Idioma oficial | Cap | ||||
| Superfície • Total • % d'aigua |
23è 169.790 km² 17 |
||||
| Longituds • Amplada: • Alçada: |
420 km. 500 km. |
||||
| Altitud | 320 m (màx.:595 mín.:177) |
||||
| Població • Total (2000) • Densitat |
18è 5,453,896 hab.38,13 hab/km² |
||||
| Coordenades • Nord: • Oest: |
42°30'N a 47°3'N 86°49'W a 92°54'W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
29 de maig de 1848 30è |
||||
| Sistema polític Govern estatal • Governador: |
Jim Doyle |
||||
| ISO 3166-2 | US-WI |
||||
| Fus horari | Central: UTC-6/-5 | ||||
| Abreviació postal | WI | ||||
| Web | |||||
Wisconsin és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al nord del país, entre els llacs Míchigan i Superior.
[edita] Població
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 70.657 amerindis nord-americans (1,4 %). Per tribus les principals són els chippewa (16.560), iroquesos (9.671), menominee (7.423), winnebago (3.832), cherokees (3.679), stockbridge-munsee (1.725), potawatomi (1.502), sioux (1.398), brotherton (703), i oneida de Wisconsin (485).
[edita] Economia
L'economia rural es va basar inicialment en el comerç de pells de diversos animals. Després va vindre la explotació forestal, la agricultura i la ramaderia vacuna per a llet.
L'agricultura i ramaderia es concentren en els dos terços meridionals de l'estat, mentre que en el terç septentrional domina l'explotació forestal i el turisme.
A pesar d'haver estat un important productor de ferro i plom, a fins del segle XX l'única producció mineral significativa de Wisconsin era pedra triturada, arena i grava, totes elles per a ús en la construcció.
La industrialització va començar a fins del segle XIX en el sud-est de l'estat, sent Milwaukee el seu centre més important, i estenent-se principalment pel sud-est de l'estat, al llarg de la riba del llac Michigan, des d'Illinois fins a Green Bay. Destaquen les indústries alimentàries (Oscar Mayer, Kraft Foods, Miller Brewing Company), de maquinària i equip de transport (Harley-Davidson, Johnson Controls, *Oshkosh Truck), paperera (Kimberly-Clark), d'instruments mèdics i editorial (Krause Publications).
En les últimes dècades les activitats del sector serveis, especialment les de medicina i educació, han crescut en importància.
[edita] Vegeu també
| Aquest article és un esborrany sobre Estats Units. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|

