Minnesota
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Estat de la Unió Americana | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Saint Paul | ||||
| Ciutat més gran | Minneapolis | ||||
| Idioma oficial | Cap | ||||
| Superfície • Total • % d'aigua |
12è 225.365 km² 8,4 |
||||
| Longituds • Amplada: • Alçada: |
400 km. 645 km. |
||||
| Altitud | 365 m (màx.:701 mín.:183) |
||||
| Població • Total (2000) • Densitat |
21è 4,919,479 hab.23,86 hab/km² |
||||
| Coordenades • Nord: • Oest: |
43°34'N a 49°23'50.26"N 89°34'W a 97°12'W |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
11 de maig de 1858 32è |
||||
| Organització Govern estatal • Governador: |
Tim Pawlenty |
||||
| ISO 3166-2 | US-MN |
||||
| Fus horari | Central: UTC-6/-5 | ||||
| Abreviació postal | MN | ||||
| Web | |||||
Minnesota és el 32è estat dels Estats Units d'Amèrica, va entrar a la unió l'11 de maig de 1858. El seu nom ve del nom Lakota del riu Minnesota.
Minnesota és l'estat més extens de la subregió del mig-oest i està situat al nord fent frontera amb Canadà. L'àrea metropolitana més important és el conjunt Minneapolis-St. Paul també anomenat Ciutats Bessones (Twin Cities). Més de la meitat dels residents de l'estat viuen en aquesta regió metropolitana.
Aquest estat és un dels principals productors d'aliments del país. Alhora disposa de molts recursos naturals.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
D'una superfície de 217 736 km², Minnesota té una població de 4 919 479 habitants (2000). La capital de Minnesota és Saint Paul però Minneàpolis és també una ciutat molt influent dins l'estat. El riu Mississippí neix al nord de l'estat. El seu afluent, el Minnesota, té també el seu naixement al sud-est de l'estat, i desemboca al riu Missisippí a prop de Saint Paul.
[edita] Ciutats principals
- Minneapolis, ciutat més gran de l'estat
- Saint Paul, capital de l'estat
- Rochester, MN, seu de la Clínica Mayo
- Duluth, port comercial a la bora del Llac Superior
[edita] Població
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 82.227 amerindis nord-americans (1,8 %). Per tribus, les principals són els chippewa (39.910), sioux (7.541), cherokees (2.746), winnebago (727), iroquesos (570) i blackfoot (536)
[edita] Política
Minnesota és conegut per ser un estat populista d'esquerres. En aquest estat, el Partit Demòcrata s'anomena partit demòcrata dels grangers i dels obrers (Democratic-Farmer-Labor Party - DFL), com a conseqüència de la fusió entre el partit demòcrata local i un partit més a l'esquerra. El DFL ha dominat molt de temps Minnesota però ha d'afrontar-se avui a un Partit Republicà en plena conquesta de l'estat. Pel que fa als amerindis nord-americans, els Chippewa de Minnesota tenen una organització pròpia.
[edita] Religió
La majoria de la població (6 de cada 10) són protestants, encara que també hi ha una part important de catòlics romans (una quarta part de la població). La denominació protestant més gran és el luteranisme.
En anys recents, els nous immigrants han afegit noves religions a Minnesota, i ara hi ha mesquites islàmiques, temples budistes, mandirs hindús a l'estat (la major part en l'àrea metropolitana de Minneàpolis-St.Paul), encara que el nombre de minnesotians que s'han incorporat a religions no cristianes continua encara sent baix.
[edita] Economia
L'Oficina d'Anàlisis Econòmiques Bureau of Economic Analysis estima que el producte interior brut de Minnesota al 2003 era de $211 bilions. La renda per capita al 2003 era de $34,031, la desena als Estats Units. La renta mitjana per família era al 1999 d'aproximadament $48 000, quedant en vuitè lloc a la nació. En general els salaris són més baixos en zones rurals, particularment a la part nord-oest de l'estat.
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques | |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
