National Football League

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logo de l'NFL

La National Football League és la principal competició de futbol americà als Estats Units. La competició fou creada l'any 1919 amb el nom d'American Professional Football Association (APFA). Tres anys més tard, el 1922, passà a anomenar-se National Football League.[1] L'any 1970 va fusionar-se amb l'American Football League,[cal citació] mantenint el seu nom. Als anys 90, creà una competició específica per a Europa, la National Football League Europe.

La final del torneig rep el nom de Super Bowl i es tracta de la transmissió esportiva per TV amb més audiència als Estats Units, i entre les més vistes arreu del món.[2]

Actualment l'NFL està formada per 32 franquícies establertes en diverses ciutats i regions nord-americanes. Es divideix en dues Conferències: la Nacional (NFC) i l'Americana (AFC). Al seu torn cada Conferència s'integra per quatre Divisions (Nord, Sud, Est i Oest) i cadascuna d'elles, per quatre diferents equips.

La temporada regular consisteix en un calendari de disset setmanes durant les quals cada equip té una de descans (denominada bye week), consistint en sis partits contra rivals de la mateixa Divisió, així com diversos duels interdivisionals i interconferencials. La temporada comença la nit del dijous de la primera setmana completa de setembre (el dijous posterior al Labor Day) i prossegueix fins a principis de gener.

En finalitzar la temporada regular, sis equips de cada Conferència disputen els playoffs, un sistema d'eliminació directa a un partit entre els dotze equips que culmina amb el partit final pel campionat, conegut com Super Bowl. Aquesta trobada es juga en una ciutat predeterminada, normalment en alguna amb equip en l'NFL. La setmana anterior es disputa el Pro Bowl, a Honolulu, Hawaii, en la qual s'enfronten ambdues Conferències integrades pels seus millors jugadors d'aquest any.

Malgrat haver-se-li considerat al beisbol com el Passatemps Nacional dels Estats Units, el futbol americà és l'esport més popular en aquest país. Segons una enquesta (Harris Poll, secundada per l'empresa Harris Interactive), el futbol americà professional es va situar per davant del beisbol com a esport favorit el 1965, quan l'American Football League, aleshores lliga rival de l'NFL, va emergir com una gran lliga de futbol americà professional. El futbol americà s'ha mantingut com a esport favorit des de llavors. En una Harris Poll de 2008, l'NFL era l'esport favorit de gairebé la mateixa gent (30%) que dels següents quatre esports junts -beisbol (15%), automobilisme (10%), hoquei (5%) i bàsquet professional masculí (4%). A més, els ratings televisius del futbol americà als Estats Units sobrepassen els dels altres esports. A més d'això, el futbol americà universitari és en l'actualitat el tercer esport més popular als Estats Units, amb un 12% dels enquestats considerant-lo com el seu favorit. Per això, un total del 42% de nord-americans consideren algun nivell del futbol americà (professional o universitari) com el seu esport favorit.

L'NFL ostenta la major assistència de públic per partit de totes les lligues professionals del món, atraient a 67.000 espectadors en cada partit en les temporades 2006 i la de 2007. No obstant això, l'assistència de públic total en termes bruts de l'NFL només suposa aproximadament el 20% de la Major League Baseball (MLB), atès que aquesta disputa deu vegades més de partits.

Equips[modifica | modifica el codi]

Actualment la lliga està formada per 32 equips professionals, dividits en dues conferències: L'American Football Conference (AFC) o Conferència Americana, i la National Football Conference (NFC) o Conferència Nacional. Cadascuna d'aquestes conferències, funciona, a la pràctica, com una lliga independent. Els vencedors de cadascuna d'elles s'enfornten entre ells a la final, la Super Bowl. Cada conferència es subdivideix, també, en quatre divisions, formades per quatre equips cadascuna. Aquesta subdivisió és territorial (Nord, Sud, Est i Oest).

  • American Football Conference
       
  • National Football Conference
       

Història[modifica | modifica el codi]

L'AFL[modifica | modifica el codi]

El creixement de l'NFL a principis de 1958, va ser tan ràpid i contundent que va aconseguir superar al beisbol com l'esport favorit dels afeccionats dels Estats Units d'Amèrica. Això va despertar igualment l'interès d'empresaris i el seu apetit per adquirir alguna franquícia existent o crear alguna nova. Tal va ser el cas de l'empresari texà Lamar Hunt, qui va presentar una oferta de compra, que fet i fet va ser rebutjada. Això va originar que Hunt i alguns altres homes de negocis decidissin formar amb deu equips una associació nova a la qual van anomenar American Football League (AFL), que es convertiria en una seriosa rival de l'NFL.

L'AFL va introduir nous canvis a aquest esport, contribuint encara més a una competent rivalitat amb l'NFL. Es tractava de la instal·lació d'un rellotge oficial visible per als afeccionats durant el joc, els noms dels jugadors en els jerseis i un sistema ofensiu més agressiu per aire facilitat per la nova regla de substitucions lliures durant la trobada, la qual cosa va portar finalment a l'especialització de les posicions. Una altra circumstància que la diferenciava de l'NFL era la seva actitud cap al col·lectiu de la raça negra: l'AFL va incloure a jugadors negres i reclutava activament a jugadors en Universitats històricament descartades i marginades per l'NFL. Posteriorment, els equips de l'NFL van incloure a jugadors negres en posicions tàcitament prohibides per a ells en l'NFL, com la de quarterback[3] Al gener de 1965 va haver-hi un boicot del partit de les estrelles de l'AFL de 1964 a Nova Orleans amb motiu de la discriminació cap als jugadors negres per part d'alguns hotels i negocis de la ciutat. Va ser un acte d'activisme per les llibertats i drets socials que ha estat homenatjat pel Pro Football Hall of Fame. La nova lliga també es va assegurar financerament en decidir compartir, amb els altres equips, els guanys rebuts pels drets televisius i de taquilla en les seves trobades.

L'AFL va forçar l'expansió de l'NFL: els Dallas Cowboys van ser creats per competir amb els Dallas Texans de l'AFL creats al mateix temps. El 1963, els Dallas Texans van canviar la seva seu per la de Kansas City i van ser renombrats com els Kansas City Chiefs; els Minnesota Vikings van ser una donació feta en favor de Max Winter per abandonar l'AFL; els Atlanta Falcons van ser per Rankin Smith per dissuadir-li d'adquirir els Miami Dolphins.

La fusió NFL-AFL[modifica | modifica el codi]

Els Dallas Cowboys en un partit del 2008.

A mitjan anys 60 la tensió va arribar al seu límit. La competició que enfrontava a ambdues lligues per a l'adquisició de jugadors, incloent Drafts col·legials diferents, va portar a increments salarials considerables. El 1965, en una de les lluites més disputades, amb saldo a favor de l'AFL, el quarterback de la Universitat d'Alabama Joe Namath va signar amb els New York Jets preferint-los abans que als St. Louis Cardinals de l'NFL per un rècord salarial de $427.000. El 1966, el gerent de l'AFL Al Davis es va posar com a objectiu realitzar una campanya per robar jugadors a l'NFL, sobretot quarterbacks, però, a les seves esquenes, diversos propietaris de diferents equips van començar a prendre contacte per posar fi a aquesta freda rivalitat entre les dues grans lligues.

En un acord formalitzat pel fundador de l'AFL Lamar Hunt i el gerent dels Dallas Cowboys Tex Schramm, les dues lligues van anunciar oficialment la seva fusió el 8 de juny de 1966. Les lligues tindrien un Draft comú i organitzarien un partit de final de temporada que decidís el campió d'entre ambdues lligues (posteriorment s'anomenaria Super Bowl), que amb el pas dels anys es convertiria en el més alt símbol del futbol americà i la celebració que més espectadors convoca cada any a nivell mundial. Encara va haver-hi una ciutat més que rebria una franquícia gràcies a l'AFL, Nova Orleans, que va ser obsequiada amb un nou equip en l'NFL per l'aprovació de la Public Law 89-800 impulsada per Congressistes federals de Louisiana, que permetia la fusió i que desautoritzava tota excepció relacionada amb restriccions anti-monopolistes. El 1970, les lligues es van fusionar totalment en una nova adoptant el nom actual de National Football League, dividint-se en dues Conferències amb un nombre igual d'equips cadascuna. Va haver-hi també un acord financer pel qual els equips de l'AFL pagarien un total en conjunt de $18 milions durant 20 anys. També va haver-hi una objecció per part de molts afeccionats de l'AFL sobre la pèrdua, amb motiu de la fusió, de la identitat de la seva lliga, el seu logo i el seu nom.

L'NFL en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Partit de l'NFL de l'any 2005 entre els Tennessee Titans i els Houston Texans a l'NRG Stadium, casa dels Texans.
El Cowboys Stadium durant un partit.

L'NFL va continuar creixent, expandint-se diverses vegades fins a la seva actual estructura de 32 franquícies, o 32 equips, mentre que la Super Bowl s'ha convertit en una mica més que un simple campionat de futbol americà. Tractant-se d'un dels esdeveniments més televisats anualment als Estats Units,[4] s'ha convertit en una principal font d'ingressos publicitaris per a les cadenes de televisió que l'han retransmès i ha servit de catapulta als publicistes per iniciar grandioses campanyes de publicitat de nous productes.[5] L'NFL ha crescut fins a tal punt de ser la més populosa quant a espectadors de totes les lligues nord-americanes.[6]

Una de les raons que ha diferenciat a l'NFL respecte d'altres grans lligues nord-americanes és l'aparent paritat entre els seus 32 equips. Malgrat ser testimoni d'equips dominants de tant en tant, la lliga ha estat citada com una de les poques en les quals qualsevol equip té possibilitats reals de guanyar el campionat cada any.[7] L'acord laboral acordat entre la lliga i la Unió de Jugadors (NFLPA), que instaura un sistema de topall salarial, així com al repartiment de dividends entre tots els equips, ha previngut als clubs més rics de signar als millors jugadors, aconseguint així que equips de petites ciutats com els Green Bay Packers o els New Orleans Saints tinguin l'oportunitat de competir per la Super Bowl. [8] Un dels artífexs d'aquest acord va ser l'antic gerent de l'NFL Paul Tagliabue, qui va presidir la lliga entre 1989-2006.[9] Amb els nous acords realitzats el 1993, renovats el 1998 i 2006, la lliga ha aconseguit mantenir els nivells salarials més baixos de totes les grans lligues nord-americanes[10] i ha contribuït al fet que l'NFL sigui l'única d'elles que no ha sofert una vaga de jugadors paralitzadora d'activitats des de 1993.[11]

Des de l'arribada de Roger Goodell a la presidència de l'NFL en la temporada 2006, s'ha establert com una prioritat regular la conducta dels jugadors. Diversos jugadors de gran talent han experimentat problemes legals, des d'Adam "Pacman" Jones a Michael Vick. En aquests casos en particular i en uns altres en general, el president Goodell ha castigat severament les conductes amb sancions duradores els qui hagin infringit greument la política de conducta de l'NFL.[12]

Actualment la lliga té dues seus. L'oficina principal es troba a Nova York i a causa de la popularitat de l'NFL en els estats del Sud i del Sud-est, hi ha una segona oficina a Nashville.

Estructura de la temporada[modifica | modifica el codi]

NFL Draft[modifica | modifica el codi]

Durant el mes d'abril, els diferents equips de l'NFL busquen afegir a les seves plantilles jugadors universitaris a través del draft de l'NFL, oficialment anomenat NFL Annual Player Selection Meeting i que se celebra cada any a la ciutat de Nova York des de 1965.

El sistema d'elecció és el següent: l'equip amb pitjor balanç de victòries/derrotes de l'última temporada disputada és qui tria primer, sent el segon a triar el que segon pitjor balanç presenta i així successivament. Amb independència del resultat final de la temporada regular, les dues últimes eleccions es reserven per als dos equips que han disputat la Super Bowl, sent el seu guanyador l'últim a escollir. El Draft consisteix en set rondes. Les dues primeres es duen a terme en dissabte, mentre que les 5 restants s'organitzen el diumenge. Els equips tenen un temps limitat per triar als jugadors.[13] Si no escullen en el temps predeterminat, passen el seu torn als equips següents. Això li va ocórrer als Minnesota Vikings el 2003.[14]

Els equips tenen la possibilitat d'intercanviar les seves eleccions amb altres equips ja sigui per altres eleccions o per jugadors, diners o una combinació de totes les anteriors. Així com els transpasos de jugadors per jugadors són inusuals durant la resta de l'any (en comparació d'altres lligues esportives), els intercanvis són més freqüents el cap de setmana del Draft. El 1989, els Dallas Cowboys van traspassar al running back Herschel Walker als Minnesota Vikings per cinc jugadors i sis eleccions de Draft per a un període de 3 anys. Els Cowboys usarien tals eleccions per intercanviar-les de nou per nous jugadors i més eleccions. Conseqüència directa d'aquest traspàs, van draftejar a moltes de les estrelles que més tard ajudarien a Dallas a aconseguir tres Super Bowls en la dècada dels 90, entre els quals es trobaven Emmitt Smith, Russell Maryland i Darren Woodson.[15]

La primera elecció del Draft sol centrar-se en el millor jugador universitari del moment. No obstant això, en moltes ocasions els equips draftegen més en funció de les necessitats de la seva plantilla que basant-se en el potencial del jugador. Així i tot, es considera un gran honor sortir triat en la primera ronda, i un honor encara més gran, resultar ser el número u del Draft. L'última elecció, en la setena ronda, és coneguda com Mr. Irrelevant (Sr. Irrellevant) i té com a commemoració un sopar a Newport Beach, Califòrnia.

Els jugadors draftejats només poden negociar contracte amb l'equip que els ha escollit (o amb aquella franquícia a la que han estat transferits per qui li va triar). No obstant això, aquell té un termini d'un any per incorporar al jugador en el seu planter. Si no ho fan en tal termini, el jugador pot entrar de nou en el Draft per poder ser escollit per un altre equip. Un cas famós en aquest sentit va ser el de Bo Jackson.[16]

Temporada regular[modifica | modifica el codi]

Durant la temporada regular (generalment de setembre a desembre) els jocs se celebren els diumenges i els dilluns a la nit. En el terç final de la mateixa s'estén el programa als dijous i dissabtes. Cada equip juga dues vegades amb els tres rivals de la seva divisió; una vegada contra els quatre equips d'una altra divisió de la mateixa conferència i contra un equip de les altres dues divisions de la conferència, fent un total de 12 partits de conferència. A més, es juga contra els 4 equips d'una altra divisió de l'altra conferència. Al final de la temporada cada equip jugarà 16 partits en 17 setmanes (cada equip té una setmana de descans en el transcurs de la temporada). Els classificats seran els guanyadors de divisió més dos classificats de cada conferència com a comodí.

Playoffs pel títol[modifica | modifica el codi]

La postemporada (coneguda també com “Playoffs”) consta de quatre jornades addicionals al tancament de la temporada regular, on juguen els sis millors equips de cadascuna de les Conferències (dotze en total). Aquesta és la seva estructura (prenent com a exemple tan sols una de les Conferències, podent extrapolar-se a l'altra):

1.Millor campió de divisió (1).
2.Segon millor campió de divisió (2).
3.Tercer millor campió de divisió (3).
4.Quart millor campió de divisió (4).
5.Wild Card amb millor balanç, no campió (5).
6.Wild Card amb segon millor balanç, no campió (6).

Els jocs s'efectuaran de la següent manera:

  • Wild Card:
(6) a casa de (3)
(5) a casa de (4)
  • Divisionals:
Pitjor guanyador (6, 5 o 4) a casa de (1)
Millor guanyador (3, 4 o 5) a casa de (2)
  • Campionat de Conferència:
Pitjor guanyador a casa de Millor guanyador.
  • Super Bowl:
Campió Conferència Americana - Campió Conferència Nacional

Super Bowl[modifica | modifica el codi]

Article principal: Super Bowl

La postemporada culmina amb el màxim esdeveniment de l'NFL, el partit de la Super Bowl, que precisa de planificació, programació i implementació exhaustives, sent necessari rebre les candidatures dels equips i les ciutats que aspiren a figurar com a seus amb diversos anys d'anticipació.

Pro Bowl[modifica | modifica el codi]

Placatge durant la Pro Bowl del 2006.
Article principal: Pro Bowl

La temporada finalitza oficialment amb la Pro Bowl (a Mèxic: “Bol dels Professionals”) que s'efectua una setmana abans de la Super Bowl. Des de 1980, s'ha vingut disputant a Honolulu, Hawai. Anteriorment la Pro Bowl consistia que els millors jugadors de l'AFC s'enfrontaven als millors de l'NFC, però a partir de la temporada 2013-2014 el partit consisteix a fer un draft (selecció) de jugadors sense importar al fet de quina conferència pertanyin, els equips porten el nom dels seus líders (que són els que seleccionen als jugadors) que en el cas de la temporada 2013-2014 van ser Jerry Rice i Deion Sanders, els qui actualment pertanyen al saló de la fama.

Sistema de números en els uniformes[modifica | modifica el codi]

En l'NFL, els jugadors usen els números en les seves samarretes segons la posició en la qual juguen. El sistema actual es va instituir en la lliga el 5 d'abril de 1973, com un mitjà perquè els afeccionats i àrbitres puguin identificar més fàcilment els jugadors en el camp per la seva posició. Des d'aquesta data, els jugadors usen els números assignats dins dels rangs següents, sobre la base de la seva posició primària:

  • Quarterbacks, kickers i punters: Des de l'1 fins al 19.
  • Wide Receivers: Des del 10 fins al 19 i des del 80 fins al 89.
  • Running backs i Defensive Backs (Safetys i Cornerbacks): Des del 20 fins al 49.
  • Offensive linemen: Des del 50 fins al 79.
  • Linebackers: Des del 50 fins al 59 i des del 90 fins al 99.
  • Defensive linemen: Des del 50 fins al 79 i des del 90 fins al 99.
  • Tight ends: Des del 40 fins al 49 i des del 80 fins al 89.

Els números 0 (zero) i 00 (doble zero) no són utilitzats pels jugadors de l'NFL des de 1973.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

  • Campions de l'American Professional Football Association
Any Campió de l'APFA
1920 Akron Pros
1921 Chicago Staleys
  • Campions de la National Football League
Any Campió de l'NFL
1922 Canton Bulldogs
1923 Canton Bulldogs
1924 Cleveland Bulldogs
1925 Chicago Cardinals
1926 Frankford Yellow Jackets
1927 New York Giants
1928 Providence Steam Roller
1929 Green Bay Packers
1930 Green Bay Packers
1931 Green Bay Packers
1932 Chicago Bears
  • El 1933 es creen dues divisions (Eastern i Western). Els guanyadors de cada divisió s'enfronten en un partit final pel títol de l'NFL.
Any Eastern Division Western Division Campió de l'NFL Resultat Seu
1933 New York Giants Chicago Bears Chicago Bears 23-21 Wrigley Field
1934 New York Giants Chicago Bears New York Giants 30-13 Polo Grounds
1935 New York Giants Detroit Lions Detroit Lions 26-7 Titan Stadium
1936 Boston Redskins Green Bay Packers Green Bay Packers 21-6 Polo Grounds
1937 Washington Redskins Chicago Bears Washington Redskins 28-21 Wrigley Field
1938 New York Giants Green Bay Packers New York Giants 23-17 Polo Grounds
1939 New York Giants Green Bay Packers Green Bay Packers 27-0 Wisconsin State Fair Park
1940 Washington Redskins Chicago Bears Chicago Bears 73-0 Griffith Stadium
1941 New York Giants Chicago Bears Chicago Bears 37-9 Wrigley Field
1942 Washington Redskins Chicago Bears Washington Redskins 14-6 Griffith Stadium
1943 Washington Redskins Chicago Bears Chicago Bears 41-21 Wrigley Field
1944 New York Giants Green Bay Packers Green Bay Packers 14-7 Polo Grounds
1945 Washington Redskins Cleveland Rams Cleveland Rams 15-14 Cleveland Municipal Stadium
1946 New York Giants Chicago Bears Chicago Bears 24-14 Polo Grounds
1947 Philadelphia Eagles Chicago Cardinals Chicago Cardinals 28-21 Comiskey Park
1948 Philadelphia Eagles Chicago Cardinals Philadelphia Eagles 7-0 Shibe Park
1949 Philadelphia Eagles Los Angeles Rams Philadelphia Eagles 14-0 Los Angeles Memorial Coliseum
  • El 1950 les dues divisions es renombren en American Conference i National Conference.
Any American Conference National Conference Campió de l'NFL Resultat Seu
1950 Cleveland Browns Los Angeles Rams Cleveland Browns 30-28 Los Angeles Memorial Coliseum
1951 Cleveland Browns Los Angeles Rams Los Angeles Rams 24-17 Los Angeles Memorial Coliseum
1952 Cleveland Browns Detroit Lions Detroit Lions 17-7 Cleveland Municipal Stadium
  • El 1953 les dues confències es renombren Eastern i Western Conference.
Any Eastern Conference Western Conference Campió de l'NFL Resultat Seu
1953 Cleveland Browns Detroit Lions Detroit Lions 17-16 Briggs Stadium
1954 Cleveland Browns Detroit Lions Cleveland Browns 56-10 Cleveland Municipal Stadium
1955 Cleveland Browns Los Angeles Rams Cleveland Browns 28-14 Los Angeles Memorial Coliseum
1956 New York Giants Chicago Bears New York Giants 47-7 Yankee Stadium
1957 Cleveland Browns Detroit Lions Detroit Lions 59-14 Briggs Stadium
1958 New York Giants Baltimore Colts Baltimore Colts 23-17 (pr) Yankee Stadium
1959 New York Giants Baltimore Colts Baltimore Colts 31-16 Memorial Stadium
1960 Philadelphia Eagles Green Bay Packers Philadelphia Eagles 17-13 Franklin Field
1961 New York Giants Green Bay Packers Green Bay Packers 37-0 Lambeau Field
1962 New York Giants Green Bay Packers Green Bay Packers 16-7 Yankee Stadium
1963 New York Giants Chicago Bears Chicago Bears 14-10 Wrigley Field
1964 Cleveland Browns Baltimore Colts Cleveland Browns 27-0 Cleveland Municipal Stadium
1965 Cleveland Browns Green Bay Packers Green Bay Packers 23-12 Lambeau Field
1966 Dallas Cowboys Green Bay Packers Green Bay Packers 34-27 Cotton Bowl
1967 Dallas Cowboys Green Bay Packers Green Bay Packers 21-17 Lambeau Field
1968 Cleveland Browns Baltimore Colts Baltimore Colts 34-0 Cleveland Municipal Stadium
1969 Cleveland Browns Minnesota Vikings Minnesota Vikings 27-7 Metropolitan Stadium
  • A partir de l'any 1966, abans de la fusió amb l'AFL el 1970, es començà a disputar la Super Bowl entre els campions de l'AFL i l'NFL. A partir de 1970, amb la fusió de les dues lligues, els campions de la Super Bowl coincideixen amb els campions de la National Football League. Per als campions de l'NFL a partir de 1970 vegeu l'article Super Bowl.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Porter, David L. Biographical Dictionary of American Sports. 1992-1995 supplement for baseball, football, basketball, and other sports (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1995, p. 559. ISBN 0313284318. 
  2. «La Super Bowl establece un nuevo récord de audiencia» (en castellà). El Mundo, 02/02/2015. [Consulta: 4/2/2015].
  3. http://www.collegefootball.org/news.php?id=545 College Football Hall of Fame] i middle linebacker.[1]
  4. cita web | url = http://www.coldhardfootballfacts.com/documents/nfl_all_about_sb_1-07.pdf | títol= NFL:America's Choice | any= 2007 | editorial= National Football League | dataaccés= 15 d'agost de 2007 | format= PDF
  5. cita web |cognom= La Monica | nom= Paul R. | títol= Super prices for Super Bowl ads | publicació= CNN Money | editorial= Cable News Network LP, LLLP | any= 2007 | url = http://money.cnn.com/2007/01/03/news/funny/superbowl_ads/index.htm |dataaccés= 26 de juny de 2007
  6. cita web | títol= NFL Sets Paid Attendance Record | publicació= Nfl.com | editorial= NFL Enterprises LLC | any= 2007 | url = http://www.nfl.com/news/story/9908132 | urlarxiu= http://web.archive.org/web/20070111213216/http://www.nfl.com/news/story/9908132 | dataarxiu=11 de gener de 2007 | dataaccés= 26 de juny de 2007
  7. cita web | cognom=Roddenberry | nom= Sam | títol= The Joys of Parity | publicació= The Harvard Independent | any= 2001 | url = http://www.harvardindependent.com/2001/10/the-joys-of-parity/ | dataaccés= 6 de setembre de 2007
  8. cita web | cognom= Landsburg | nom= Steven I. | títol= The NFL's Parity Perplex | publicació= Slate.com | editorial= Washington Post. Newsweek Interactive Co. LLC | data= 23 de juny de 2000 | url = http://www.slate.com/id/84859 | dataaccés= 6 de setembre de 2007
  9. cita web | títol= Paul Tagliabue 1989–2006 | publicació= NFL Commissioners | editorial= Tank Productions | any= 2007 | url = http://www.sportsecyclopedia.com/nfl/comish/tagliabue.html | dataaccés= 6 de setembre de 2007
  10. cita web | cognom= Paciella | nom= Joe | títol= NFL Player Salaries for 2007 | publicació= Doc's Sports Service | data= 22 d'agost de 2007 | url = http://www.docsports.com/current/nfl-player-salaries.html | dataaccés= 6 de setembre de 2007
  11. cita web|url=http://www.nflpa.org/CBA/CBA_Completi.aspx%7Ctítol=Collective Bargaining Agreement Between The NFL Management Council And The NFL Players Association, As amended March 8, 2006|editorial= nflpa.org | dataaccés=20 d'abril de 2007
  12. cita web | cognom= Pasquarelli | nom= Len | títol= Expect Goodell to crack down on poor behavior | publicació= Espn.com | editorial= ESPN Internet Ventures | data= 22 de març de 2007 | url = http://sports.espn.go.com/nfl/columns/story?columnist=pasquarelli_len&id=2812799 | dataaccés= 6 de setembre de 2007
  13. cita web |url=http://football.about.com/library/weekly/bl_drafttimelimits.htm |títol="NFL Draft Basics:Estafi Limits by Round football.about.com, retrieved November 2, 2006 |dataaccés=21 de gener de 2007
  14. cita web |url=http://espn.go.com/nfl/overview/vikings2003.html |títol=Black, James C. " Off-season Overview: Minnesota Vikings" May 29, 2003, Espn.com, retrieved November 2, 2006 |dataaccés=21 de gener de 2007
  15. cita web |url=http://vikings.scout.com/2/11653.html |títol="The Herschel Walker Trade", Scout.com, Retrieved November 2, 2006 |dataaaccés=21 de gener de 2007
  16. cita web |url=http://sports.espn.go.com/espn/classic/bio/news/story?page=Jackson_Bo |títol=Flatter, Ron "Bo knows stardom and disappointment", Espn.com CLASSIC/BIO, March 6, 2006 |dataaccés=21 de gener de 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: National Football League Modifica l'enllaç a Wikidata