Houston

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 Aquest article o secció s'està traduint a partir de la següent versió amb llicència CC-BY-SA o CC-BY-SA i GFDL :
«Houston» en (anglès) en la seva versió del 12 juny 2009
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. Col·laboreu ajudant amb la traducció. Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.
Houston
Houston
Localització
Skyline de Houston
Skyline de Houston
Estat
• Estat federal
• Comtats		 Estats Units d'Amèrica
Texas
Harris
Fort Bend
Montgomery
Superfície 1558 km²
Altitud 13 m
Població (2007)
  • Densitat		 2.208.180 hab.
1.417,32 hab/km²
Coordenades 29° 45′ 46″ N 95° 22′ 59″ OCoordenades: 29° 45′ 46″ N 95° 22′ 59″ O
Formació
Fundació		  
1836
Dirigents:
• Batlle:
Bill White (PD)
Sobrenom Ciutat de l'Espai (Space City)
Web
www.houstontx.gov

Houston (pronunciat en anglès /ˈhjuːstən/) és la quarta ciutat més gran dels Estats Units i la ciutat més gran de l'estat de Texas. Segons el cens del 2007, la ciutat té una població de 2,2 milions en una àrea de 1.600 km². Houston és la seu del comtat de Harris i del centre econòmic de Houston-Sugar Land-Baytown (la sisena àrea metropolitana estatunidenca amb una població de 5,7 milions d'habitants.

Houston es va fundar el 30 d'agost de 1836 pels germans Augustus Chapman Allen i John Kirby Allen en una plana a prop de la riba del Buffalo Bayou. [1] La ciutat va ser incorporada el 5 de juny de 1837 i va ser anomenada pel llavors president de la República de Texas, Samuel Houston (qui va dirigir la Batalla de San Jacinto, que va tenir lloc 40 km a l'est d'on la ciutat va ser fundada). El port i la indústria ferroviària, combinades amb la descoberta del petroli el 1901, ha provocat els continus augments en la població de la ciutat. Durant mitjan dels anys 1920, Houston va esdevenir la seu del Texas Medical Center (la concentració més gran del món en salut i recerca) i del Centre Espacial Johnson de la NASA, on hi ha el centre de control de missions. Valorada com una ciutat mundial "beta",[2] l'economia de Houston es basa en les indústries d'energia, manufactureres, aeronàutica, transport, i el sector de la salut. La ciutat té una població multicultural amb una comunitat internacional que està creixent. És la seu de moltes institucions culturals que atrauen a més de 7 milions de visitants a l'any cap al Houston Museum District (districte de museus de Houston).


Taula de continguts

[edita] Història

Samuel Houston

Durant l'agost de 1836, John Kirby Allen i Augustus Chapman Allen, dos empresaris de Nova York, compraren una zona de 27 km² al voltant del riu Buffalo Bayou per fundar-hi una ciutat[3]. Els germans Allen van decidir nombrar la ciutat amb el cognom de Samuel Houston, el popular general de la Batalla de San Jacinto[3], que va ser elegit president de la República de Texas el setembre de 1836.

Houston va ser declarada municipi el 5 de juny de 1837, amb James S. Holman com a primer alcalde[4]. El mateix any, Houston va esdevenir la seu del comtat de Harrisburg (actualment comtat de Harris) i la capital temporal de la República de Texas[5]. El 1840, la comunitat va crear una cambra de comerç, principalment per promoure el transport marítim en el recent port establert a Buffalo Bayou[6]

Houston, al voltant de 1873

Cap al 1860, Houston s'havia convertit en un centre comercial i ferroviari, i el cotó era la principal exportació de la ciutat[5]. A Houston s'unien les línies de ferrocarril que venien dels ports de Galveston i Beaumont. Durant la guerra civil americana, Houston va servir de seu pel general John Bankhead Magruder, que va fer servir la ciutat com una organització per la batalla de Galveston[7].Després de la guerra civil, els homes de negocis de Houston van fer esforços per iniciar l'ampliació de la ciutat a l'extens sistema de pantans per millorar les comunicacions entre el centre i el port de Galveston. El 1890 el centre del ferrocarril texà era Houston.

El 1900, després que Galveston fos destruïda per un huracà, els esforços per fer important el port de Houston es van accelerar [8]. L'any següent, el petroli descobert al jaciment d'Spindletop (a prop de Beaumont) van marcar el desenvolupament de la indústria petroliera de Texas[9]. El 1902, el president Theodore Roosevelt va aprovar $1 milions per millorar el projecte del canal de navegació de Houston. Cap al 1910 ja s'havien superat els 78.800 habitants, doblant la població de la dècada anterior. Un terç de la població era afroamericana[10]. Van ser el causant del fort desenvolupament d'una classe professional situada al Quart Districte.

El president Woodrow Wilson va obrir el gran Port de Houston el 1914, després de set anys de construcció. Cap al 1930, Houston s'havia convertit en la ciutat més poblada de Texas i Harris era el comtat més poblat del citat país[11].

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, els nivells de tonelatge del port van baixar i les activitats del transport marítim van ser suspeses; no obstant, la guerra va ser beneficiosa econòmicament per a la ciutat. Les refineries petroquímiques i les plantes manufactureres van ser construïdes al llarg del canal marítim a causa de la demanda de petroli i de productes sintètics durant la guerra[12] Ellington Field, initially built during World War I, was revitalized as an advanced training center for bombardiers and navigators.[13]. La Fundació M.D. Anderson va formar el Centre Mèdic de Texas el 1945. Després de la guerra, l'economia de Houston tornà a ser principalment marítima. El 1948, vàries àrees no incorporades van ser annexades com a límits de la ciutat, duplicant la mida de la ciutat, i Houston va començar a agafar renom a la regió[4][14].

El 1950, la disponibilitat d'aire acondicionat va impulsar a moltes empreses a situar-se a Houston, i això va propiciar un augment econòmic i de producció, transformant l'economia de la ciutat cap al sector de l'energia[15][16].

La llançadora especial, amb un Boeing 747 SCA, volant per sobre del Centre Espacial Johnson

L'augment de la producció de la indústria de la construcció naval durant la Segona Guerra Mundial impulsà el creixement de Houston[17], igual que l'establiment del Centre Espacial Johnson de la NASA el 1973, que va crear la indústria aeroespecial de la ciutat. El Reliant Astrodome, anomenat la "Vuitena Meravella del Món"[18], es va obrir el 1965, essent el primer estadi esportiu cobert amb cúpula.

Cap al final dels anys setanta, Houston va patir un augment de població de persones que emigraven dels estats de Rus Belt cap a Texas[19]. Els nous residents van venir per les nombroses places de feina que generava la indústria petroliera, creada com a resultat de l'Arab Oil Embargo.

Aquest augment de la població es va acabar de sobte cap a mitjan dels anys vuitanta, degut a la caiguda preciptada dels preus del petroli. També hi van haver conseqüències per a la indústria espacial que va patir, el 1986 degut al desastre de l'Space Shutte Challenger (que va explotar després d'enlairar-se).

Des dels anys noranta, com a resultat de la recessió, Houston ha fet esforços per diversificar la seva economia, focalitzant-la a l'espai i la biotecnologia i salut humana i reduint la seva dependència a la indústria petroliera. El 1997, els habitants de Houston van triar Lee P. Brown com a alcalde, essent el primer afroamericà en aquest càrrec[20].

Evacuació de l'huracà Rita.

El juny del 2001, la tempesta tropical "Allison" va causar la pitjor inundació de la ciutat; la tempoesta va fer perdre bilions de dòlars en destrosses i va matar 20 persones a Texas[21]. Durant el desembre del mateix any, la companyia energètica Enron va patir la segona fallida més gran dels Estats Units.

L'agost de 2005, Houston es va convertir en un refugi per a més de 150.000 persones de New Orleans, evacuades per culpa de l'huracà Katrina.[22]. Un mes més tard, aproximadament 2,5 milions de residents de la zona de Houston van ser evacuats quan l'huracà Rita es va acostar a la Costa del Golf, no obstant, va causar molts poc danys a l'àrea de Houston. Aquesta va ser la major evacuació urbana a la història dels Estats Units[23][24].

[edita] Geografia

A simulated-color image of Houston

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat té una superfície total de 1,558.4 km², dels quals 1,500.7 km² són de terra i 57,7 km², d'aigua. Gran part de Houston es troba a la plana costanera del Golf, i la seva vegetació està classificada com de pastures i boscos temperats. Gran part de la ciutat va ser construïda sobre terres forestals, maresmes, pantans, o prades, que són encara visibles a les zones circumdants. La planitud del terreny local, quan es combina amb l'expansió urbana, ha fet que la ciutat tingui problemes amb les inundacions[25]. El centre de la ciutat està a uns 15 m sobre el nivell del mar[26][27]. La ciutat va arribar a bastir-se en aigües subterrànies de les seves necessitats, però l'enfonsament de la terra va obligar a la ciutat, a bastir-se de les fonts d'aigua, com el llac de Houston i el llac Conroe[4][28].

Houston té quatre grans bayous que passen per la ciutat. Buffalo Bayou passa pel centre i el Canal de Navegació de Houston, té tres afluents: Black Oak Bayou, que transcorre a través dels turons i cap al centre de barri; Braes Bayou, que transcorre al llarg del Centre Mèdic de Texas, i Sims Bayou, que travessa el sud de Houston i el centre de Houston. El canal marítim continua passat Galveston cap al golf de Mèxic.

[edita] Geologia

[edita] Clima

[edita] Paisatge urbà

[edita] Govern i política

[edita] Crim

[edita] Economia

[edita] Demografia

[edita] Cultura

[edita] Arts i teatre

[edita] Turisme i oci

[edita] Esports

[edita] Mèdia

[edita] Arquitectura

[edita] Transport

[edita] Salut i medicina

[edita] Educació

[edita] Escoles i universitats

[edita] Ciutats agermanades

Les ciutats agermanades amb Houston són:

[edita] Referències

  1. ↑ McComb, David G.. «"Houston, Texas"». Handbook of Texas Online, January 19, 2008. [Consulta: 2008-06-01].
  2. ↑ «GaWC - The World According to GaWC 2008». Globalization and World Cities Research Network. [Consulta: 2009-03-01].
  3. ↑ 3,0 3,1 Coutinho, Juliana (2000-09-13). "Brief history of Houston", The Daily Cougar. Revisat el 6 febrer 2007. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Houston, Texas. Handbook of Texas Online. Retrieved on 2007-01-10.
  5. ↑ 5,0 5,1 Looscan, Adele B.. «Harris County, 1822–1845». Southwestern Historical Quarterly, vol. 19, pàg. 37–64 [Consulta: 2007-02-07].
  6. ↑ Born on the Bayou: city's murky start. John Perry, City Savvy Online Edition. Published Summer 2006. Retrieved on 2007-02-06
  7. ↑ Cotham, Edward T.. Sabine Pass: The Confederacy's Thermopylae. Austin, Texas: University of Texas Press, 2004. ISBN 0-292-70594-8. 
  8. ↑ J.H.W. Stele to Sayers, September 11-12, 1900. Texas State Library & Archives Commission, Retrieved on August 31, 2007
  9. ↑ Olien, Diana Davids; Olien, Roger M.. Oil in Texas: The Gusher Age, 1895–1945. Austin, Texas: University of Texas Press, 2002. ISBN 0-292-76056-6. 
  10. ↑ «Marvin Hurley, 1910-1920, Houston History». [Consulta: 2008-04-06].
  11. ↑ Gibson, Campbell. «Population of the 100 Largest Cities and Other Urban Places in the United States: 1790 to 1990». Population Division, U.S. Census Bureau [Consulta: 2007-02-06].
  12. ↑ «Houston Ship Channel». TSHA Handbook of Texas. [Consulta: 2007-02-18].
  13. ↑ Carlson, Erik. «Ellington Field: A Short History, 1917–1963» (PDF). National Aeronautics and Space Administration, February 1999. [Consulta: 2007-02-18].
  14. ↑ Streetman, Ashley. «Houston Timeline». Houston Institute for Culture. [Consulta: 2007-02-06].
  15. ↑ How Air Conditioning Changed America. The Old House Web, Retrieved on April 4, 2007
  16. ↑ A Short History. Houston Geological Auxiliary, Retrieved on April 4, 2007
  17. ↑ «Shipbuilding». TSHA Handbook of Texas. [Consulta: 2007-02-18].
  18. ↑ Barks, Joseph V. (November 2001). "Powering the (New and Improved) "Eighth Wonder of the World"", Electrical Apparatus. Revisat el 16 gener 2007. 
  19. ↑ «Polish-Texans». Texas Almanac 2004-2005. [Consulta: 2007-02-06].
  20. ↑ «Lee P. Brown - Biography». TheHistoryMakers.com. [Consulta: 2007-01-22].
  21. ↑ Ward, Christina (2001-06-18). "Allison's Death Toll Hits 43", RedCross.org. Revisat el 1 gener 2007. 
  22. ↑ "Katrina's Human Legacy", Houston Chronicle (2006-08-27). Revisat el 29 agost 2007. 
  23. ↑ Flakus, Greg (2005-09-25). "Recovery Beginning in Areas Affected by Hurricane Rita", Voice of America News. Revisat el 10 gener 2007. 
  24. ↑ 8th Congressional District of Texas 2007 Appropriations Project Requests. Congressman Kevin Brady, 8th District of Texas. Retrieved on 2007-01-10.
  25. ↑ Flood Forecasting for the Buffalo Bayou Using CRWR-PrePro and HEC-HMS. Center for Research in Water Resources, The University of Texas at Austin Retrieved on 2007-01-10.
  26. ↑ USGS Satsuma (TX) Topo Map. TopoQuest.com. 2008. Retrieved on 2008-07-05. Note: The boundaries of the City of Houston are shown as "HOUSTON CORP BDY" along the dotted line.
  27. ↑ Super Neighborhood# 1-Willowbrook. City of Houston. Retrieved on 2007-01-11.
  28. ↑ HOUSTON-GALVESTON, TEXAS Managing Coastal SubsidencePDF (5.89 MB). United States Geological Survey. Retrieved on 2007-01-11.

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Houston

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Houston»