Tempesta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cel de tempesta

Una tempesta, tempestat , borrasca o cicló és una pertorbació meteorològica violenta de l'atmosfera, a escala sinòptica, que es caracteritza per afectar la superfície terrestre amb forts vents amb turbulències i precipitacions intenses. Poden anar acompanyades de temporal amb llamps, trons, calamarsa i tornados. Una línia isobronta és la isopleta que representa els dies de tempesta durant un període determinat

Algunes tempestes tenen un nom particular com en el cas dels ciclons tropicals, les tempestes tropicals, la pluja engelant o de neu. També hi ha tempestes que es caracteritzen per transportar substàncies a través de l'atmosfera, com el cas de les tempestes de pols, les tempestes de neu, o els blizzards. Una tempesta pot malmetre greument una país o una zona concreta.

En sentit meteorològic estricte, una tempesta es defineix per vents d'una força 10 o més a l'escala de Beaufort. Això implica una vents de, com a mínim, 90 km/h. Tanmateix la utilització popular del mot no és tan restrictiva.

Formació[modifica | modifica el codi]

Les tempestes es creen quan es desenvolupa una depressió atmosfèrica envoltada per un sistema d'altes pressions. Aquesta combinació de forces oposades pot creat vents i donar com a resultat la formació de núvols de tempesta com els cumulonimbus. Petites àrees localitzades de baixa pressió poden formar petites pertorbacions en aixecar-se aire calent del terra també calent, com els remolins de vent que aixequen pols.

Núvols en arc associats amb una tempesta severa a Enschede, Països Baixos

Tipus[modifica | modifica el codi]

Tempesta marina a Pacifica, Califòrnia
  • Tamborinada es tracta d'una Tempesta amb trons però amb precipitació escassa o nul·la.[1]
  • Tempesta perfecta És la unió de dues borrasques la que es troba en superfície amb energia potent d’aire càlid i humit amb una altra, que s’anomena comellar, de nivells alts. En unir-se formen una borrasca molt explosiva però de cicle de vida ràpid. La pressió que du en el seu centre és molt baixa i per això és tan potent[2]
  • Pluja engelant – És una forma especialment perillosa de tempesta d’hivern. Ocorre amb temperatures sota zero en superfície però amb una capa d’aire superior per sobre de zero i aleshores la pluja es glaça en arribar a terra amb greus problemes de trànsit o de trencament de branques i d’estructures humanes.[3]
  • Blizzard - N’hi ha diverses definicions, en general estan acompanyats de molta neu, vents forts i temperatures molt baixes.(en general inferiors als -10 °C. Són relativament habituals a gran part dels Estats Units[4]
  • Borrufada - Gran nevada amb una taxa més gran de 5 cm de neu per hora. Aquest tipus de tempesta pot trencar abranques dels arbres, provocar talls d’energia elèctrica i paralitzar el trànsit d'una zona.
    Tempesta marina a Portugal
  • Tempesta marina - A la costa es donen vents sostinguts de 5 km/h o més.[5]
  • Tempesta de foc – És una conflagració , la primera referència va ser amb el bombardeig d’Hamburg i Dresden durant la Segona Guerra Mundial,el produeixen també l’explossió de bombes atòmiques. També s’observa en grans incendis forestals. Crea els seus propis vents
  • Remolí de vent – és una ascensió d’aire petita i localitzada.
  • Tempestes de vent amb grans vents i amb poca o sense precipitació no són de tipus convectiu
  • Torbonada – tempesta sobtada molt violenta amb vents sostinguts de més de 30 km/h durant més d'un minut
  • Temporal de vent extratropical amb vents sostinguts d’entre 63 a 90 km/h).[5]
  • Tempesta de sorra: Vent fort que aixeca i transporta per l'aire grans quantitats de partícules de pols o sorra, d'entre 0,08 i 1 mm de diàmetre, a una altura superior als 2 m i inferior als 11.[1]
  • Tempesta de trons, Tronada – genera llamps i per tant trons i acostuma a anar acompanyada de precipitacions, ocorren a tot el món amb la freqüència més alta als tròpics i la mínima als Pols. L'energia de la calor crea poderoses corrents d’aire ascendent que van cap la tropopausa. Els descensos dels corrents d'aire fred fan forts corrents d'aire sota els núvols. Quan la tempesta ha deixat anar la seva energia els corrents d'aire s'acaben . Una tempesta individual pot arribar a fer de 2 a 10 km de llarg.
  • Cicló tropical –és aquell en què el vent màxim sostingut a la superfície és de 63 a 117 km/h.És un sistema de tempestes que només es troba als tròpics i es diferencien de les tempestes d’altres latituds pel mecanisme de la calor que les alimenta. Se’ls anomena també tempesta tropical, huracà, tifó etc.[6]
Tifó del 2005 a Hong Kong.
  • Pedregada- la precipitació és boles de gel els danys depenen de la mida i si la pedregada és seca (pitjor) o amb pluja.
  • Tornado – És una tempesta de vent molt destructiva que té lloc a terra l’interior dels Estats Units (especialment el corredor dels tornados) és el lloc més propici per a formar-se però n’hi ha a tot el món.
  • Tempesta de vent – Amb poca o sense precipitació.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Boise2008 025.JPG
Un remolí que ocorre en zones seques en dies de calor

Estrictament en meteorologia es defineix una tempesta terrestre com aquella en la que el vent arriba a 10 o més en l'escala de Beaufort , cosa que vol dir una velocitat del vent de més de 89 km/h però el llenguatge popular no és tan restrictiu a l'hora de definir un fenomen meteorològic com una tempesta.

Tempestes extraterrestres[modifica | modifica el codi]

La gran taca roja de Júpiter

No només hi ha tempestes a la Terra; altres planetes amb una atmosfera suficient també en tenen. La gran taca vermella de Júpiter és però tècnicament un anticicló.

El setembre de 1994 el telescopi Hubble va prendre imatges de les tempestes de Saturn, generades per aire calent com les de la Terra. Una d’aquestes tempestes era tan gran com el diàmetre de la Terra.

A Mart hi ha tempestes de pols de mida variable però que de vegades cobreixen tot el planeta i tendeixen a passar quan Mart està més a prop del Sol.[7]

Tempestes notables en l'art i la cultura[modifica | modifica el codi]

Marina en la qual un mar tempestuós ocupa el terç inferior de la composició, mentre que el cel ple de núvols de tempesta és en els dos terços superiors d'aquesta. Les ones i el cel són tractats amb un notable sentit èpic. Obra de Ramon Martí Alsina.

Les tempestes al mar han estat un tema tractat en la Història de l'Art, sobretot per el Realisme i el Romanticisme, recreant-se en la bellessa d'aquests paisatges.

Un quadre de Rembrandt sobre la tempesta bíblica en el mar de Galilea.

També ha sigut un tema recorrent, ja que segons la Bíblia (Antic Testament) i tradicions anteriors, hi va haver una gran tempesta que va inundar la Terra. Segons el Nou Testament Jesús va aturar una tempesta al Mar de Galilea. D’acord amb la mitologia grega hi havia diversos déus de les tempestes: Briareos, en tempestes marítimes; Aigaios, un déu de les tempestes marítimes violentes; i Aiolos, mantenidor de vents de tempestes, torbonades i tempestes.

William Shakespeare en la seva obra La Tempestat (1611) es va basar en un incident ocorregut al futur governador de Virgínia (a Amèrica del Nord) Sir Thomas Gates que es va trobar amb una tempesta tropical entre Cuba i les Bahames quedant encallat el seu vaixell a les Bahames les quals van ser ràpidament reclamades pels britànics .

En la música és molt conegut que el quart moviment de la Simfonia nº 6 (Pastoral) de Beethoven s’inspira en una tempesta. El mateix es pot dir de l'Estiu de Vivaldi, i d’una escena del Barber de Sevilla de l'òpera de Rossini.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Termcat.cat
  2. Angel Rivera de la Agencia Estatal de Meteorologia espanyola.
  3. City of Kent, Washington. Snow/Ice Storm. Retrieved on 2006-11-26.
  4. University Corporation for Atmospheric Research. Winter Storms. Retrieved on 2006-11-26.
  5. 5,0 5,1 Ocean Prediction Center. Terminology and Weather Symbols. Retrieved on 2006-11-26.
  6. Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory. Frequently Asked Questions Subject: A1) What is a hurricane, typhoon, or tropical cyclone? Retrieved on 2006-11-26.
  7. Philips, Tony. «Planet Gobbling Dust Storms». Science @ NASA, July 16, 2001. [Consulta: 2006-06-07].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Storm