La tempesta
La tempesta és una obra de William Shakespeare, possiblement la darrera, per això ha estat vista com un testament literari en forma de teatre.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
L'obra narra la historia de Pròsper, Duc de Milà, i la seva filla Miranda desterrats a una illa deserta. Aquest duc és un mag que desencadena la tempesta que dóna títol a la peça i que només vol venjar-se. Per això entra en contacte amb l'altre món, personificat en Ariel. Al final renuncia a la rancúnia i permet que la seva filla trobi l'amor.
Interpretació [modifica]
L'obra s'ha vist com un tribut al teatre clàssic, ja que respecta les regles de les tres unitats i els versos tenen una mètrica tradicional.
La figura de Calibà, un salvatge, introdueix el tema del colonialisme incipient, amb els viatges anglesos cap a Amèrica. Representa el prototipus de bàrbar, instruït per Pròsper, que simbolitza el racionalisme però també l'excés de supèrbia que porta l'home a intentar saber més del que li pertoca. La seva renúncia final per a molts seria una concessió per part de Shakespeare a adoptar la doctrina oficial de l'església sobre els límits del coneixement.
Llegat [modifica]
L'obra ha influït en molts llibres posteriors. Alguns dels més famosos són:
- The Mock Tempest, de Thomas Duffett, versió paròdica
- Caliban upon Setebos, de Robert Browning
- El díptic Ilium/Olympos
Traducció catalana [modifica]
- Shakespeare, William. La Tempestat. Barcelona: Col·lecció popular de teatre clàssic universal. Institut del Teatre. Ed. Bruguera. Traducció de Josep Maria de Sagarra. 1980.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La tempesta |
