Illa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pel que fa al municipi del Rosselló, seu del vescomtat d'Illa, vegeu Illa (Rosselló).
Pel que fa a l'illa de cases, vegeu illa urbana.
Vista de satèl·lit de l'illa de Formentera, situada a la mar Mediterrània
Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit.

Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.[1] El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors.

Des del punt de vista dels territoris catalanoparlants, s'anomena simplement «les Illes» (o «ses Illes») el conjunt format per les illes Balears i Pitiüses.

Origen de les illes[modifica | modifica el codi]

Les illes poden tenir diversos orígens com l'erosió i la sedimentació), especialment les que es troben en mars i oceans. Poden evolucionar i augmentar de mida per dipòsits de sediments o per acumulació de material volcànic o orgànic. A vegades, poden ser formades per processos erosius en què una porció de terra roman separada d'un continent. L'augment del nivell del mar també provoca el sorgiment d'illes, quan se submergeixen les terres baixes i en resten separades les zones més altes de les illes.

Illes continentals[modifica | modifica el codi]

Aquestes illes són parts de terra connectades per la plataforma continental a un continent. Això significa que aquestes illes són part del continent adjacent i se situen a la seva plataforma continental.

Exemples d'aquesta mena d'illes:

Illes volcàniques[modifica | modifica el codi]

Volcà de l'illa de Pico, a les Açores

L'activitat volcànica que es produeix als fons oceànics té com a conseqüència la formació d'illes. Això sol relacionar-se amb el moviment de plaques a l'escorça terrestre.

Exemples d'aquesta mena d'illes:

Illes coral·lines[modifica | modifica el codi]

L'atol de Carolina, a Kiribati

Les illes i esculls coral·lins es troben en mars tropicals i subtropicals. Estan formades pels esquelets d'un grup d'organismes marins primitius, els coralls, quan el corall creix fins a arribar a la superfície de l'oceà, des de plataformes submarines no gaire profundes, que molt sovint són cons volcànics. Quan el con és completament submergit es forma un atol coral·lí. El corall deixarà de créixer fins a dalt quan arriba a la superfície; per aquest motiu aquestes illes són planes i baixes.

Exemples d'aquesta mena d'illes:

Illes sedimentàries[modifica | modifica el codi]

Aquestes illes, també anomenades maritimofluvials, es formen a la desembocadura de rius grans per l'acumulació de sorra, grava i llot, que són arrossegats pel corrent del riu. Aquests sediments es van dipositant en forma de monticles en estanys on el corrent perd velocitat. Aquestes illes formen un delta a la desembocadura del riu, com per exemple els deltes de l'Ebre (amb l'illa de Buda), el Ganges, el Mississipí, l'Orinoco, el Nil i el Paranà.

L'illa de Marajó, a la desembocadura de l'Amazones, és l'illa sedimentària més gran del món, amb una extensió semblant a la de Dinamarca (o a la suma de Catalunya, la Catalunya Nord i les Balears).

Illes fluvials[modifica | modifica el codi]

Les illes fluvials es formen a partir de barres de sorra presents al canal central del riu, les partícules de les quals es componen de materials de mides diverses. L'avanç dels rius de caràcter meàndric i anastomòtic, amb tot de revolts i canals de comunicació, deixa una sèrie de crestes i depressions pantanoses que determinen la formació de diferents tipus de vegetació, com per exemple ambients de terra ferma, ambients inundables o ambients de transició entre aquests dos. Cada cresta representa el resultat de la migració del curs durant la formació d'una nova platja.

Les illes fluvials, en trobar-se delimitades per un riu i subjectes a la seva dinàmica d'inundació, presenten una sèrie de condicions ambientals específiques en àrees molt petites, producte de les diferències topogràfiques, cosa que obliga certes espècies animals i vegetals a adaptar-se a les condicions que comporta aquest dinamisme. Per exemple, els boscs inundats temporalment tenen característiques molt heterogènies en àrees petites; aquests boscs no són estables, car són subjectes a canvis causats pel creixement i l'avanç de la llera del riu.

Es considera que l'illa del Bananal, al centre del Brasil, és la major illa fluvial del món, amb una extensió lleugerament inferior a la del País Valencià.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Illa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa