Saint Lucia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saint Lucia
Bandera
Lema nacionalThe Land, The People, The Light (Anglès, "La terra, el poble, la llum")
HimneSons and Daughters of Saint Lucia
Capital Castries
14° 01′ N, 60° 59′ O / 14.017°N,60.983°O / 14.017; -60.983Coord.: 14° 01′ N, 60° 59′ O / 14.017°N,60.983°O / 14.017; -60.983
Idiomes oficials Anglès
Gentilici de Saint Lucia
Govern Monarquia
  Reina
Governador General
Primer Ministre
Isabell II
Pearlette Louisy
Kenny Anthony
Independència
 
del Regne Unit
el 22 de febrer de 1979 
Superfície
 -  Total 617 km2 
 -  Aigua (%) 1,6%
Població
 -  Est. jul. 2010 160.922  (187è)[nb 1]
 -  Densitat 260 /km2 (29è)
Moneda Dòlar del Carib Oriental (XCD)
Fus horari (UTC-4)
 -  Estiu (DST) - (UTC-)
Domini internet .lc 
Codi telefònic 1-758
  1. Dades del World Factbook

Saint Lucia és un estat insular que forma part de les petites Antilles. Està situat a la banda est del mar Carib al límit amb l'oceà Atlàntic, entre Saint Vincent i les Grenadines al sud i Martinica al nord.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Illa d'origen volcànic, presenta un territori muntanyós. Clima tropical. Població en ràpid creixement anual del 1.2%, majoritàriament negra i mestissa. des del 1964, quan s'interrompé la producció de canya de sucre, Saint Lucia ha depès gairebé completament de l'exportació de bananes a Europa, que fins fa pocs anys donava un tracte preferent als productors de les antigues colònies d'Àfrica, el Carib i l'oceà Pacífic en detriment dels agricultors llatinoamericans, representats sobretot per multinacionals nord-americanes.

No obstant això, arran de la pressió dels EUA i de la política de l'Organització Mundial del Comerç, el 1998 la Unió Europea decidí eliminar aquesta deferència cap als mercats de les illes caribs, fet que suposà una amenaça per la supervivència de les indústries bananeres d'aquests països.

Com a conseqüència, Saint Lucia ha recorregut a una diversificació de la producció, i l'ha ampliat a mangos i alvocats. al setembre de 2002, els conreus bananers patiren un nou cop en ser arrasades bona part de les collites per la tempesta tropical Lili.

El més gran potencial de l'illa rau en el turisme; tanmateix, Saint Lucia ha de fer front a la creixent criminalitat relacionada amb el tràfic de drogues i solucionar els problemes de l'atur, la inflació i l'elevat cost de la vida.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers habitants indígenes van arribar provinents de l'Amèrica del Sud al voltant del segle III però amb el temps van ser assimilats per la tribu dels Caribs. Va ser descoberta per Cristòfor Colom el 1502.

Donada la conveniència del seu port en Castries, l'illa va ser disputada constantment entre el segle XVI i el XVII, canviant de mans almenys catorze vegades entre el govern de França i el del Regne Unit, sent aquest últim qui va obtenir la possessió definitiva l'any de 1814.

En 1967 la corona britànica li va atorgar a l'illa major autonomia per a administrar els seus assumptes interns i finalment el 22 de febrer de 1979 va obtenir la independència al si de la Commonwealth amb John Compton, cap del Partit dels Treballadors Units (PTU) com a primer ministre. En les eleccions celebrades el mateix any, Compton va ser derrotat per Allan Louisly, del Partit Laborista de Saint Lucia (PLS).

Arran de l'escissió produïda en el si del grup laborista, Louisly dimití el 1981 i va ser substituït per Winston Cenac. Compton recuperà el poder un any més tard en guanyar les eleccions generals, triomf revalidat el 1987 i el 1992. Aquell any l'escriptor Dereck Walcott, nascut a la capital del país, Castries, guanyà el premi Nobel de literatura. El 1996 John Compton dimití i va ser reemplaçat per Vaughan Lewis en el càrrec de primer ministre.

A les eleccions de 1997 s'imposaren els laboristes, que es presentaven en coalició amb altres formacions, i Kenny Anthony ocupà el càrrec de primer ministre. A la fi del mateix any, el Govern d'Anthony reformà la indústria bananera, la producció de la qual s'havia reduït un terç al llarg de l'any. Al juny de 1998, l'exprimer ministre John Compton se situà novament al capdavant de l'oposició PTU. El Partit Laborista d'Anthony revalidà, al desembre del 2001, la seva condició de primera força, en obtenir 14 dels 17 escons del Parlament, mentre que els tres restants van correspondre al PTU.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Saint Lucia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 18, pàgs. 13819-20 de La Gran Enciclopèdia en Català. Edicions 62