Saint Lucia
|
Saint Lucia
|
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: The Land, The People, The Light (Anglès, "La terra, el poble, la llum") | ||||||
| Himne: Sons and Daughters of Saint Lucia |
||||||
 |
||||||
| Capital | Castries 14° 01′ N, 60° 59′ O / 14.017,-60.983Coord.: 14° 01′ N, 60° 59′ O / 14.017,-60.983 |
|||||
| Idiomes oficials | Anglès | |||||
| Gentilici | de Saint Lucia | |||||
| Govern | Monarquia | |||||
| Reina Governador General Primer Ministre |
Isabell II Pearlette Louisy Kenny Anthony |
|||||
| Independència | ||||||
del Regne Unit |
el 22 de febrer de 1979 | |||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 617 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | 1,6% | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 160.922 (187è)[nb 1] | ||||
| - | Densitat | 260 /km2 (29è) | ||||
| Moneda | Dòlar del Carib Oriental (XCD) |
|||||
| Fus horari | (UTC-4) | |||||
| - | Estiu (DST) | - (UTC-) | ||||
| Domini internet | .lc | |||||
| Codi telefònic | 1-758 | |||||
Saint Lucia és un estat insular que forma part de les petites Antilles. Està situat a la banda est del mar Carib al límit amb l'oceà Atlàntic, entre Saint Vincent i les Grenadines al sud i Martinica al nord.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
Illa d'origen volcànic, presenta un territori muntanyós. Clima tropical. Població en ràpid creixement anual del 1.2%, majoritàriament negra i mestissa. des del 1964, quan s'interrompé la producció de canya de sucre, Saint Lucia ha depès gairebé completament de l'exportació de bananes a Europa, que fins fa pocs anys donava un tracte preferent als productors de les antigues colònies d'Àfrica, el Carib i l'oceà Pacífic en detriment dels agricultors llatinoamericans, representats sobretot per multinacionals nord-americanes.
No obstant això, arran de la pressió dels EUA i de la política de l'Organització Mundial del Comerç, el 1998 la Unió Europea decidí eliminar aquesta deferència cap els mercats de les illes caribs, fet que suposà una amenaça per la supervivència de les indústries bananeres d'aquests països.
Com a conseqüència, Saint Lucia ha recorregut a una diversificació de la producció, i l'ha ampliat a mangos i alvocats. al setembre de 2002, els conreus bananers patiren un nou cop en ser arrasades bona part de les collites per la tempesta tropical Lili.
El més gran potencial de l'illa rau en el turisme; tanmateix, Saint Lucia ha de fer front a la creixent criminalitat relacionada amb el trafic de drogues i solucionar els problemes de l'atur, la inflació i l'elevat cost de la vida.
Història[modifica]
Els primers habitants indígenes van arribar provinents de l'Amèrica del Sud al voltant del segle III però amb el temps van ser assimilats per la tribu dels Caribs. Va ser descoberta per Cristòfor Colom el 1502.
Donada la conveniència del seu port en Castries, l'illa va ser disputada constantment entre el segle XVI i el XVII, canviant de mans almenys catorze vegades entre el govern de França i el del Regne Unit, sent aquest últim qui va obtenir la possessió definitiva l'any de 1814.
En 1967 la corona britànica li va atorgar a l'illa major autonomia per a administrar els seus assumptes interns i finalment el 22 de febrer de 1979 va obtenir la independència al si de la Commonwealth amb John Compton, cap del Partit dels Treballadors Units (PTU) com a primer ministre. En les eleccions celebrades el mateix any, Compton va ser derrotat per Allan Louisly, del Partit Laborista de Saint Lucia (PLS).
Arran de l'escissió produïda en el si del grup laborista, Louisly dimití el 1981 i va ser substituït per Winston Cenac. Compton recuperà el poder un any més tard en guanyar les el·leccions generals, triomf revalidat el 1987 i el 1992. Aquell any l'escriptor Dereck Walcott, nascut a la capital del país, Castries, guanyà el premi Nobel de literatura. El 1996 John Compton dimití i va ser reemplaçat per Vaughan Lewis en el càrrec de primer ministre.
A les eleccions de 1997 s'imposaren els laboristes, que es presentaven en coalició amb altres formacions, i Kenny Anthony ocupà el càrrec de primer ministre. A la fi del mateix any, el Govern d'Anthony reformà la indústria bananera, la producció de la qual s'havia reduït un terç a llarg de l'any. Al juny de 1998, l'exprimer ministre John Compton se situà novament al capdavant de l'oposició PTU. El Partit Laborista d'Anthony revalidà, al desembre del 2001, la seva condició de primera força, en obtenir 14 dels 17 escons del Parlament, mentre que els tres restants van correspondre al PTU.
Economia[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Tom núm. 18, pàgs. 13819-20 de La Gran Enciclopèdia en Català. Edicions 62
|
|||||||||||||||||||
  |
Açò és un esborrany sobre Amèrica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
