Bahames

Commonwealth of The Bahamas
Bandera Escut
Lema nacional: Forward Upward Onward Together ("Endavant Amunt Enllà Plegats" en anglès)
Himne: March On, Bahamaland
Capital (i major ciutat)		Nassau 25° 4′ N, 77° 20′ O
Idiomes oficials		Anglès
Gentilici		Bahamià, bahamiana
Govern		Monarquia constitucional parlamentària
	Reina Governador General Primer Ministre	Elisabet II Arthur Foulkes Perry Christie
Independència
		del Regne Unit el 10 de juliol de 1973
Superfície
-	Total	13,940 km2
-	Aigua (%)	28%
Població
-	Est. jul. 2010	310.426  (è)
-	Cens 199	254.685
-	Densitat	21,6 /km2 (-)
Moneda		Dòlar de les Bahames (BSD)
Fus horari		(UTC-5)
-	Estiu (DST)	(UTC-4)
Domini internet		.bs
Codi telefònic		1242

Les Bahames són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos. Està format per l'arxipèlag homònim, on destaquen les illes d'Andros, Grand Bahama, Abaco, Eleuthera, Cat, Long Island i Great Inagua. La capital és Nassau, a l'illa de New Providence.

Història

La primera terra en la qual va desembarcar Cristòfor Colom al Nou Món en 1492 es creu que va ser a l'illa de Sant Salvador, una de les més orientals de les Bahames, cridada originalment pels arawak Guanahani, i posteriorment Watling pels britànics, localitzada al sud de l'arxipèlag de les Bahames. Allí, Colom va trobar als amistosos arawak (també coneguts com lucayos) i va intercanviar regals amb ells. La posterior desaparició dels arawaks i d'altres pobles es va deure en gran mesura a aquesta i a posteriors expedicions europees a la regió.

Des de finals del segle XV fins al segle XVII, les Bahames van estar sota la sobirania espanyola, encara que les illes, per la seva situació stratègica en la ruta marítima Europa i Amèrica, i per formar l'arxipèlag un autèntic laberint insular, paulatinament van ser transformant-se en amagatalls i nius de pirates i bucaners, especialment anglesos. Així en el segle XVIII, els colons britànics que havien deixat Nova Anglaterra, a causa dels sentiments anti-britànics existents en aquella colònia, es van traslladar a les illes. A causa del gran nombre de colons britànics a les illes, la sobirania de l'arxipèlag es va traspassar de Espanya a Regne Unit, i les Bahames van ser declarades colònia britànica en 1783.

En plena Segona Guerra Mundial, el Duc de Windsor (anteriorment el rei del Regne Unit Eduard VIII) és nomenat Governador General de les Bahames i va viatjar a aquestes illes en companyia de la seva esposa, la duquessa de Windsor, Wallis Simpson, en 1940 per exercir aquest càrrec de Governador General fins a 1945. En 1973, els habitants de les Bahames van votar a favor de la independència i es van declarar independents del Regne Unit, encara que van romandre dins de la Commonwealth. Des de la seva independència, les Bahames han prosperat notablement gràcies al turisme, a la banca internacional i la gestió d'inversions.

Política

Bahames, està governada per una monarquia constitucional. És una nació membre del Commonwealth, o Comunitat Britànica de Nacions. El poder executiu és exercit pel monarca britànic com a cap d'Estat, i aquest és representat pel governador general, designat pel cap d'estat. El primer ministre apareix en 1955 amb les eleccions parlamentàries en l'arxipèlag. Est és assistit per un vice primer ministre, nomenat pel governador general.

El poder legislatiu recau en un sistema de parlament bicameral. Està compost per 16 membres del senat (nomenats pel governador general) i 40 membres de la càmera de representants, electes directament per la població.

El Comitè Judicial del Consell Privat de la monarquia britànica és la més alta cort en les Bahames; per sota té la Cort d'Apel·lacions, la Cort Suprema (amb 12 jutges) i les Corts de Magistrats.

Cultura

• Galeria d'art nacional de les Bahames
• Biblioteca pública i museu de Nassau