Placa nord-americana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La placa nord-americana és una placa tectònica continental que cobreix Amèrica del Nord, incloent a Grenlàndia, la part nord-occidental de l'Oceà Atlàntic, fins i tot la dorsal meso-atlántica, una part de l'Oceà Glacial Àrtic i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoyansk. La superfície és d'1,365 59 estereoradiants. Sovint va associada a la placa d'Okhotsk.

Les plaques amb les que limita són:

En temps recents, parlant en termes geològics, la placa nord-americana va absorbir, per procés de subducció, a dues plaques. La placa de Kula, ubicada originalment al nord d'on, avui, està la placa Juan de Fuca, que va desaparèixer per complet, i la placa de Farallón. Aquesta darrera, que s'està enfonsant des del període Juràssic, ocupava gran part de l'est de la placa nord-americana i només quan va començar a desaparèixer van entrar en contacte les plaques del Pacífic i la nord-americana, donant origen a diversos accidents com la falla de San Andrés. La placa de Juan de Fuca, la placa de Cocos i la placa de Nazca són les restes que encara queden de l'antiga placa de Farallón.

Mapa de la placa nord-americana

Vegeu també[modifica | modifica el codi]