Guatemala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a la capital del país, vegeu Ciutat de Guatemala.
República de Guatemala
Bandera Escut
Lema nacionalEl País De La Eterna Primavera (El país de l'eterna primavera)'
HimneGuatemala Feliz (Guatemala Feliç)'
Capital
(i major ciutat)
Ciutat de Guatemala
14° 38′ N, 90° 33′ O / 14.633°N,90.550°O / 14.633; -90.550Coord.: 14° 38′ N, 90° 33′ O / 14.633°N,90.550°O / 14.633; -90.550
Idiomes oficials Castellà
Gentilici Guatemalenc, guatemalenca
Govern República
  President Otto Pérez Molina
Independència
 
d'Espanya

15 de setembre del 1821[nb 1] 
Superfície
 -  Total 108,890 km2 
 -  Aigua (%) 0,4%
Població
 -  Est. jul. 2010 13.550.440  (69è)[nb 2]
 -  Cens 2007 12.728.111 
 -  Densitat 134 /km2 (55è)
Moneda Quetzal (GTQ)
Fus horari (UTC-6)
 -  Estiu (DST)  (UTC-6)
Domini internet .gt 
Codi telefònic 502
  1. Centreamèrica es va unir a l'Imperi Mexicà el 1821 del qual se separaria el 1823
  2. Dades del World Factbook

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que limita al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Excepte a les regions costaneres, Guatemala és majoritàriament muntanyosa, amb un clima tropical càlid, més temperat a les terres altes. La major part de les ciutats principals se situen a la meitat sud del país; les més importants són la ciutat de Guatemala (la capital, amb vora un milió d'habitants, i més de dos i mig a l'aglomeració urbana), Quetzaltenango (130.000 hab.) i Escuintla (100.000 hab.). El gran llac d'Izabal és situat prop de la costa caribenya.

Té una extensió de 108.890 km² i una població (2003) de 13.909.384 habitants, amb una densitat de 119 hab/km².

El 1997 el Govern de Guatemala fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per acords de pau firmats amb la Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca (URNG) després de 30 anys de conflicte.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Guatemala

Des del segle IV fins al segle XI va ser el centre de la civilització maia del Petén (regió situada entre Mèxic i Belize), de la qual han quedat, entre d'altres, les ruïnes de Tikal. Diferents grups van poblar Guatemala durant l'època també coneguda com a precolombina, però la més important va ser la civilització maia. Els maies van governar la major part de Petén, però van fer edificacions de temples i ciutats en les regions altes de Guatemala.

Temple de les Màscares, a Tikal.

La civilització maia va florir en la major part del que avui és Guatemala i les seves regions circumdants, durant aproximadament 2.000 anys, abans de l'arribada dels espanyols. La seva història es divideix en tres períodes: pre-clàssic, clàssic i post-clàssic. És durant el període clàssic quan aquesta civilització té els seus principals avenços científics i culturals. No obstant això, el poble maia no acaba la seva història aquí, ja que avui dia encara poblen la regió. La major part de les grans ciutats maies de la regió del Petén i les terres baixes del nord de Guatemala, van ser abandonades al voltant de l'any 1000 aC. Els estats postclàssics de les terres altes centrals -com el Regne K'iche' de Q'umarkaj - però, prosperaven encara fins a l'arribada del conqueridor espanyol Pedro de Alvarado entre 1523 - 1527.

Els pobladors nadius de les terres altes de Guatemala, com els cakchiqueles, mam, quiché i tzutujiles, i els kek'chi a les terres baixes del nord guatemalenc encara formen una part significativa de la població guatemalenca.

El 1523 els conqueridors espanyols van arribar per l'oest, provinents de Mèxic, sota el comandament del capità Pedro de Alvarado, amb la intenció d'explorar i colonitzar els territoris de l'actual Guatemala. Es van enfrontar primer amb els indis k'iches, i després es van aliar breument amb els indis kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el 25 de juliol de 1524 en les rodalies de Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que va rebre per nom Santiago de Guatemala en honor a l'apòstol major.

Guatemala esdevé independent el 1823, primer com a part de les Províncies Unides de l'Amèrica Central, i a partir de 1840 com a república independent. Com en la majoria dels països iberoamericans, la independència de Guatemala va ser un moviment essencialment elitista, que no va suposar una millora immediata de les condicions generals de vida del poble guatemalenc; abans bé, va ser promoguda fonamentalment per l'elit econòmica de la regió per poder enriquir-se amb els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en si. La història de Guatemala ha estat marcada per revolucions, cops d'estat, governs antidemocràtics i diverses intervencions dels Estats Units, la més recent el 1954.

Després d'una guerra civil de 36 anys, la violència política va acabar el 1985 i s'hi va instaurar un règim democràtic. El 1996 es varen firmar els Acords de Pau, que inclouen disposicions que exigeixen responsabilitats a l'exèrcit en les massacres. A partir del tractat la violència no ha cessat del tot, el 1998 és assassinat el bisbe Juan José Gerardi, defensor dels drets humans.

En l'actualitat (inici de la dècada del 2010) la conflictivitat brota de nou. Principalment la zona de l'Alta Verapaz es veu inmersa en un procés de violència política entre l'estat, el narcotràfic i els paramilitars per una banda i les comunitats i les associacions camperoles i sindicals per l'altre. Tot i els acords de pau del 1996, l'estat no s'ha responsabilitzat de les reparacions i la situació política i econòmica està abocant cada cop més a una major marginació i pobresa.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

L'actual política de Guatemala està regida per la Constitució Política de la República de Guatemala de 1985 i reformada el 1993 en la qual s'estableix a Guatemala com un Estat lliure, independent i sobirà. El seu sistema de govern és republicà, democràtic i representatiu.

L'Organisme executiu és exercit pel President de la República de Guatemala, el Vicepresident de la República de Guatemala i el Consell de Ministres i per l'altres entitats públiques corresponents a aquest organisme. El President i el Vicepresident són triats per un període improrrogable de quatre anys per mitjà del sufragi universal i secret. El President de la República és el Comandant en Cap de les Forces Armades de Guatemala i les Forces Públiques. L'actual President de la República de Guatemala és el Gral. Otto Pérez Molina i l'actual Vicepresident de la República de Guatemala és la Sra. Roxana Baldetti, primera dona a ocupar la segona magistratura.

L'Organisme legislatiu està exercit pel Congrés de la República de Guatemala, el qual consta d'un hemicicle format per 158 diputats dels diferents districtes electorals per a un període de gestió de quatre anys podent ser reelectes mitjançant el sufragi universal i secret. La seva funció primordial és representar al poble, a més té la potestat legislativa, és a dir està a càrrec de crear, derogar o modificar les lleis.

Els seus períodes o sessions ordinàries començaran del 14 de gener al 15 de maig i de l'1 d'agost al 30 de novembre de cada any, sense necessitat de convocatòria, així també podrà fer-ho en reunions extraordinàries quan sigui de principal importància. L'actual President del Congrés de la República de Guatemala és el Llic. Pedro Muadi Menéndez.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Guatemala està dividida en 22 departaments:

1.Alta Verapaz
2.Baja Verapaz
3.Chimaltenango
4.Chiquimula
5.El Petén
6.El Progreso
7.El Quiché
8.Escuintla
9.Departament de Guatemala
10.Huehuetenango
11.Izabal

12.Jalapa
13.Jutiapa
14.Quetzaltenango
15.Retalhuleu
16.Sacatepéquez
17.San Marcos
18.Santa Rosa
19.Sololá
20.Suchitepéquez
21.Totonicapán
22.Zacapa

Departaments de Guatemala

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Guatemala

El sector agrícola representa el 25% del Producte Interior Brut, 66% de les exportacions i el 50% de la força laboral. El café, el sucre i la banana són els productes principals. La manufactura i la construcció representen el 20% del Producte Interior Brut. Els acord de pau de 1996, els quals van finalitzar amb una guerra civil de 36 anys, van remoure els obstacles a la inversió estrangera, i han accelerat el creixement econòmic del país.

Això no obstant, aquest creixement segueix sent un handicap per a les elits polítiques i econòmiques del país. La inversió estrangera via empreses transnacionals facilita el desmembrament de comunitats indígenes i camperoles i produeix grans desastres ecològics dels quals aquest últim col·lectiu n'és el gran afectat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els mestissos i els amerindis occidentalitzats (coneguts a Guatemala com a ladinos), representen el 56% de la població. Els amerindis que no han estat assimilats i descendents del poble maia, representen el 43% de la població. La majoria de la població viu en àrees rurals, encara que amb el recent desenvolupament econòmic la urbanització està sent accelerada.

La religió principal és el catolicisme. A les comunitats indígenes ha incorporat cultes tradicionals amerindis. El 40% de la població és protestant. L'1% de la població encara practica religions maies.

La llengua oficial és el castellà, però no tota la població el parla. A Guatemala també es parlen diverses dialectes de la llengua maia, especialment a les comunitats rurals.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Imatge satelital de la República de Guatemala.

La seva geografia física és en gran part muntanyenca. Posseeix suaus platges en el seu litoral del Pacífic i planes baixes al nord del país. És travessada en la seva part central per la Serralada dels Cuchumatanes i part de la Serra Mare del Sud.

La seva diversitat ecològica la posiciona com una de les àrees de major atractiu turístic a l'Amèrica Central. La seva diversitat topogràfica fa que posseeixi una varietat de paisatges i climes diferents, per tant es caracteritza la gran riquesa de flora i fauna.

Aproximadament dues terceres parts del territori de Guatemala estan formades per muntanyes, moltes d'elles d'origen volcànic. Les terres altes comprenen dues serralades paral·leles, la Serra dels Cuchumatanes i el sistema de la serra Mare, continuació de la serralada mexicana del mateix nom, que travessa Guatemala d'oest a est i divideix al país en dos altiplans d'extensió desigual.

El vessant septentrional, la regió de Petén, comprèn des de zones de pastoratge fins a selves altes (boscos humits tropicals) i està poc poblada. Malgrat ser un país petit en grandària Guatemala és excepcional en termes de diversitat biològica en comparació a altres països i regions.

Amb set biomes, Guatemala es posiciona en el primer lloc de Centre Amèrica quant a diversitat ecoregional, amb 14 ecoregions i en segon lloc en el nombre total d'espècies descrites, que inclouen mamífers, rèptils, amfibis, aus i plantes, superat únicament per Costa Rica.

En termes d'espècies endèmiques Guatemala ocupa el primer lloc en relació a Centre Amèrica ja que més del 13% de les espècies de mamífers, rèptils, amfibis, aus i plantes són endèmiques. Aquest tret és particularment notori per a la flora, ja que més del 15% de les espècies que existeixen al país són considerades endèmiques. Guatemala alberga més de nou mil espècies de plantes i animals vertebrats i té la major diversitat de salamandres apulmonades (família Plethodonitiadae), del món, amb 41 espècies, de les quals 19 són endèmiques. Aproximadament el 20% de l'avifauna de Guatemala està composta per espècies migratòries.

Guatemala té set llocs Ramsar, aiguamolls d'importància internacional. Però segons l'Inventari Nacional d'Aiguamolls, hi ha 252 llocs d'aiguamolls, entre llacs, llacunes, rius, pantans, etc.

Existeixen 192 espècies de mamífers nadius, 486 espècies d'aus (370 espècies es reprodueixen al país i presència addicional de 116 espècies) La diversitat d'amfibis, Guatemala presenta la diversitat de salamandres sense pulmons més alta del món. Segons Villar, les espècies d'amfibis a Guatemala s'agrupen en nou famílies i 27 gèneres, sent la més nombrosa la família dels anurs (gripaus,i granotes) amb 83.

El continent americà ha estat considerat com el centre d'origen d'una sèrie d'importants plantes conreades. El centre d'origen de moltes d'aquestes plantes conreades es troba a la regió compartida entre Mèxic i Guatemala. Aquest país és considerat com un dels centres d'origen per Nikolái Vavílov, qui mitjançant l'anàlisi de l'origen i la font de variació genètica de les plantes conreades, va considerar a Guatemala com un dels centres de diversitat genètica més rics del món.

També la diversitat cultural (exclusivament humana) ha de considerar-se com a part de la biodiversitat. Igual que la diversitat genètica o d'espècies, alguns atributs de les cultures. La diversitat cultural es manifesta per la pluralitat del llenguatge, de les creences religioses, de les pràctiques del maneig de la terra, en l'art, en la música, en l'estructura social, en la selecció dels cultius, en la dieta. Aquests grups nadius posseeixen coneixements importants respecte a usos i propietats d'espècies; diversitat de recursos genètics i les tècniques de maneig.

I amb 25 grups socio-lingüístics, la biodiversitat de Guatemala va més enllà de la flora i fauna; els seus paisatges i les seves arrels culturals i tradicions són un gran atractiu per al turisme.

La seva diversitat ecològica la posiciona com una de les àrees de major atractiu turístic a la regió. La seva topografia fa que posseeixi una varietat de paisatges i climes diferents, per tant té una gran riquesa de flora i fauna.

Aproximadament dues terceres parts del territori de Guatemala estan formades per muntanyes, moltes d'elles d'origen volcànic. Les terres altes comprenen dues serralades paral·leles, la Serra dels Cuchumatanes i el sistema de la Sierra Madre, continuació de la Sierra Madre de Chiapas, que travessa Guatemala del nord-oest al sud-est.

El vessant septentrional, la regió de Petén, comprèn des de zones de pasturatge fins a selves altes (boscos humits tropicals) i està poc poblada.

A l'estret vessant del Pacífic, molt humit i fèrtil en la seva part central, es localitza la major densitat de població. Una important cadena de volcans corre paral·lela a la costa del Pacífic, encara que la major part romanen inactius; no obstant això, s'han registrat erupcions importants del Tacaná (4.030 msnm), a la frontera amb Mèxic. També estan el volcà de Pacaya en el Municipi de San Vicente Pacaya del Departament d'Escuintla, el Volcà de Foc en el Departament de Sacatepequez, i el Volcà Santiaguito, que va néixer a inicis del segle passat i és visitat per vulcanòlegs per estudiar el seu creixement.

Cadena volcànica de Guatemala al seu pas per l'altiplà guatemalenc.

El cim més elevat del país és el volcà Tajumulco (4.220 msnm); destaquen també el Tacaná (4.030 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, el Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volcà Atitlán (3.537 msnm), situat al costat del bellíssim llac del seu mateix nom, i el volcà de Pacaya (2.552 msnm) situat al costat del llac d'Amatitlán, en el departament de Guatemala. Els terratrèmols són freqüents en les rodalies del cinturó volcànic del sud, on han estat destruïts nombrosos poblats. En el litoral atlàntic, principal sortida comercial en aquest oceà, es troba el major llac del país, l'Izabal.

Rius de Lava són visibles en diferents punts del país.

Els rius de Guatemala de major longitud són: riu Motagua des del Departament del Quiché fins a la frontera amb Hondures en el Departament d'Izabal; el riu Usumacinta neix en el Departament de Huehuetenango com riu Chixoy o Negro i després es converteix en el riu Usumacinta en el Departament d'Alta Verapaz i del Petén; després de vorejar tot el Departament del Petén desemboca en el Golf de Mèxic. També estan el riu Polochic, el riu Dulce i el riu Sarstún.

Excepte per les àrees costaneres de l'oceà Pacífic, Guatemala és en la seva majoria muntanyenca, amb un clima càlid tropical, més temperat en l'altiplà. La majoria de les ciutats principals estan situades en la part sud del país; les ciutats principals són la capital Ciutat de Guatemala, Quetzaltenango i Escuintla. El gran Llac d'Izabal està situat a prop de la costa del Carib.

Recursos naturals[modifica | modifica el codi]

El sòl, molt fèrtil, és el recurs més important de Guatemala, que és bàsicament un país forestal. Alguns dels minerals del país, encara que no tots suficientment explotats, són el ferro, el petroli, el níquel, el plom, el zinc i la cromita; s'han descobert dipòsits d'urani i mercuri. En l'altiplà del departament de San Marcos, des de l'any 2006 s'explota l'or. La regió de Petén proporciona espècies arbòries fusteres i medicinals, com a arbre del hule, chicozapote (Manilkara zapota), banús (Diospyros ebenum), caoba, palorosa i altres; la fusta i els seus productes s'utilitzen tant per al consum local com per a l'exportació, així també s'explota en menor grau el petroli.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Guatemala es troba situada sobre una porció terrestre geològicament molt activa i una mostra d'això és la seva actual activitat volcànica. El que avui és Amèrica del Sud estava unida a Àfrica fa aproximadament 160 milions d'anys. Al final del període Juràsic, fa aproximadament 130 milions d'anys, es mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap a l'est, iniciant-se així la separació del que avui és Amèrica del Sud. Així mateix, van anar sorgint petites illes, les denominades Proto-Antilles, que amb el temps es van desplaçar al nord-est, formant les Antilles. Fa 100 milions d'anys, Àfrica estava completament separada d'Amèrica del Sud.

Guatemala es troba enmig de la placa nord-americana, placa de Cocos i placa del Carib.

Al final del Cretaci, fa aproximadament 80 milions d'anys, algunes àrees terrestres d'Amèrica Central septentrional van començar a emergir, bàsicament per activitat volcànica i pel xoc de les plaques tectòniques, constituint el nucli d'Amèrica Central que inclou els altiplans de Chiapas, el centre i part muntanyenca del sud de Guatemala, Hondures, El Salvador i el nord de Nicaragua. D'acord a Dengo (1969), el relleu del nord de Centreamèrica es va incrementar per emanacions de material volcànic de les fissures entre les plaques tectòniques. Lentament, en termes de milions d'anys, Centreamèrica va anar emergint. Fa uns 60 milions d'anys Amèrica del Nord, incloent Amèrica Central septentrional, es trobava separada d'Amèrica del Sud per una àrea marina, la qual ha estat denominada per alguns geòlegs com el canal centreamericà.

En el relacionat a l'estructura i història geològica, Amèrica Central septentrional és part del subcontinent nord-americà. Més tard va anar sorgint l'arc que forma el sud de Nicaragua i Costa Rica, també per activitat volcànica. Les muntanyes freqüentment són formades quan dues plaques tectòniques xoquen una contra l'altra. Els Andes i els Cuchumatanes estan sent lentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacífic cap a l'est.

El sud actual de Centreamèrica (sud de Nicaragua, Costa Rica i Panamà) es va originar d'un promontori submarí en el qual es van anar formant una sèrie d'illes volcàniques molt similars a les illes menors, com a conseqüència de l'embranzida de l'escorça del Carib cap al Pacífic. L'arxipèlag centreamericà va seguir emergint per formar la resta de Centreamèrica, la qual cosa va ocórrer totalment fa aproximadament dos milions d'anys, quan finalment es van unir Amèrica Central i del Sud en emergir» una petita àrea que encara estava submergida, i avui és Panamà.

L'aparició de l'Arxipèlag mesoamericà i després la conformació de la massa centreamericana va permetre la migració de vegetals i animals del nord al sud i del sud al nord. Això explica el per què Centreamèrica té una flora i fauna molt diversa, que prové tant del sud com del nord.

En general, el relleu centreamericà es va anar incrementant en el curs de diversos milions d'anys per emanacions de material volcànic de les fissures entre les plaques tectòniques. Això explica l'origen volcànic de la majoria dels sòls de la plataforma central de Guatemala i Centreamèrica, i el poc desenvolupament dels sòls de les parts planes de l'oest Atlàntic, tal com les regions del Petén, Belize i Yucatan; és a dir, els sòls de la plataforma central tenen diverses desenes de milions d'anys de formació, en els quals han actuat la flora i el temps. Els sòls del departament de Petén, molts d'ells càrstics, tenen pocs milions d'anys de desenvolupament i això explica per què són poc profunds; les roques de la part sud del Petén són predominantment pedres calcàries marines del Miocè, de fa aproximadament 10 milions d'anys.

El territori de Guatemala està situat sobre tres plaques tectòniques, o parts d'elles: el bloc Maia de la Placa d'Amèrica del Nord, el Bloc Chortís de la Placa del Carib i la part nord de la Placa del Coco o de Cocos; les dues primeres són continentals i la tercera oceànica. La placa de Cocos col·lisiona amb la Placa d'Amèrica del Nord, desplaçant-se per sota d'aquesta, provocant el fenomen denominat "subducció", la qual cosa provoca activitat volcànica en la plana costanera de l'oceà pacífic. Per la seva banda, les plaques del Carib i d'Amèrica del Nord col·lisionen, formant cadenes muntanyenques a l'àrea de la Serra de les Mines, prenent com a punt de partida la falla del riu Motagua a la vall del mateix nom.

Volcans[modifica | modifica el codi]

El cim més elevat del país és el volcà Tajumulco (4.220 msnm); destaquen també el Tacaná(4.092 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, el Santa María (3.772 msnm), l'Aigua (3.766 msnm), el Foc (3.763 msnm), el volcà Atitlán (3.537 msnm), situat al costat del bellíssim llac del seu mateix nom, i el volcà de Pacaya (2.552 msnm) situat al costat del llac d'Amatitlán, en el departament de Guatemala, que és un dels volcans més actius del món.

A Guatemala s'han identificat la sorprenent quantitat de 324 focus eruptius. La major part d'aquests són petits cons cinerítics i de lava a la part sud-oriental del país. La major quantitat es troba en el Departament de Jutiapa amb 181 focus eruptius, el segueixen: Santa Rosa amb 42; Jalapa amb 31; Chiquimula amb 27; Guatemala amb 13; Quezaltenango amb 11; Sololá amb 7; Escuintla amb 4; San Marcos i Totonicapán amb 2; i Chimaltenango, Sacatepéquez, El Progreso, i Zacapa amb 1 cadascun. D'aquests, 11 volcans estan classificats com a "actius" al "Catàleg dels Volcans Actius del Món",[1] i tres d'aquests: Santiaguito, Foc i Pacaya han registrat erupcions en els últims deu anys.[2]

Orografia[modifica | modifica el codi]

Orografia de Guatemala.

Guatemala és un país situat a la regió subtropical de l'hemisferi nord amb un relleu marcadament muntanyenc en gairebé el 60% de la seva superfície. Les diferents zones ecològiques varien des del nivell del mar fins a aproximadament 4.000 msnm, amb precipitació pluvial que varia d'una zona a una altra des dels 400 fins a aproximadament 4.000 mm anuals.

La serra dels Cuchumatanes i la Sierra Madre s'endinsen a Guatemala. La Sierra Madre travessa el país d'oest a est, corre paral·lela al Pacífic i es perllonga cap a Hondures pel Turó Fosc. La serra dels Cuchumatanes, més al nord, s'estén fins al nord del riu Chixoy o Negro, on es divideix en dos grups: els Cuchumatanes a l'oest i la serra de Chamá a l'est.

Guatemala és un dels països més volcànics del món. Destaquen els de Tajumulco (4.220 msnm), el cim més alt d'Amèrica Central, volcà de Foc (3.763 msnm), el de Santa María (3.772 msnm), el volcà d'Aigua (3.763 msnm), el volcà San Pedro, el Tolimán, a la vora del llac d'Atitlán.

A causa dels seus múltiples plegaments orogràfics, Guatemala està sotmesa a constants sismes i erupcions volcàniques. Una de les majors tragèdies que ha conegut la història d'aquest país es va produir amb el terratrèmol de 1976, que va ocórrer a la matinada del 4 de febrer, quan a les 3:01:43 hora local, Guatemala va despertar sobresaltada per un fort sisme. El sisme, amb una intensitat de 7,6° en l'escala de Richter, va durar 39 segons i va ser seguit de diverses rèpliques.

La falla de Motagua, que travessa el territori guatemalenc d'est a oest, va ser la que va provocar el terratrèmol de 1976. L'epicentre es va localitzar a 150 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Guatemala, a prop de Gualán, en el Departament de Zacapa, i l'hipocentre a 5 quilòmetres de profunditat. Va causar aproximadament 23.000 morts, 76.000 ferits i va deixar a més d'un milió de persones sense llar.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Riu Cahabón, un dels més importants del país, al seu pas pel Monument Natural de Semuc Champey en el departament d'Alta Verapaz.

Els sistemes muntanyencs determinen dues grans regions hidrogràfiques, la dels rius que desemboquen a l'oceà Pacífic, i els que ho fan a l'Atlàntic, que al seu torn es divideixen en dues vessants: la del Carib, pel golf d'Hondures, i la del golf de Mèxic, travessant Yucatan. Els rius que desemboquen en el golf d'Hondures són extensos i profunds, propis per a la navegació i la pesca; entre els més importants estan el riu Motagua o riu Gran, i el riu Dulce, desguàs natural del Llac d'Izabal; així mateix es troben els rius que no són propis de navegació i que igualment desemboquen a l'oceà Atlàntic, com són el riu Polochic i el riu Sarstún (frontera entre Guatemala i Belize).

De la conca hidrogràfica del golf de Mèxic sobresurten el riu La Pasión i el Chixoy o Negro, riu en el qual se situa la Hidroelèctrica Chixoy que proveeix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemalencs, i on s'ha planificat la construcció de la Hidroelèctrica Xalalá que està ara en licitació. Tots aquests són afluents de l'Usumacinta, el riu més llarg i cabalós de Centreamèrica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament del Petén. Els rius de la conca hidrogràfica del Pacífic es caracteritzen per ser curts, de curs ràpid i impetuosos; dins dels rius fronterers estan el riu Suchiate (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'altura del departament de San Marcos), i el riu Paz (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'altura del departament de Jutiapa).

El territori compta amb nombrosos llacs i llacunes, molts d'origen volcànic, com l'esplèndid llac d'Atitlán, i el llac d'Amatitlán, amb deus d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'origen fluvial destaquem el llac Petén Itzá, que té diverses illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de Flores, i el llac d'Izabal, el més gran de Guatemala, que desemboca en el golf d'Hondures a través del riu Dulce.

El litoral costaner de Guatemala té una extensió de 402 km. Les costes del mar Carib, estimades en 148 km, estan compreses en el golf d'Hondures, on es troba la badia d'Amatique. El litoral costaner del Pacífic és la costa més extensa, amb 254 km.[3]

La variabilitat del país en diferents pisos altitudinals condueix a la variabilitat de climes, fisiografia i sòls, els quals constitueixen factors importants en la diversitat d'hàbitats i ecosistemes i per això en el tipus i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biològiques susceptibles de ser aprofitades.

Clima[modifica | modifica el codi]

Existeix una gran diversitat de climes a Guatemala. El clima de l'altiplà central és bastant temperat, amb una mitjana de 15 °C durant tot l'any. El clima de les regions costaneres és de característiques més tropicals; la costa atlàntica és més humida que la del Pacífic, amb una temperatura la mitjana de la qual o mitjana anual és de 28,3 °C. L'estació de pluges es presenta entre maig i novembre. Les precipitacions anuals de la zona nord oscil·len entre els 1.525 mm i els 2.540 mm; la ciutat de Guatemala (Guatemala City), a les muntanyes del sud, rep prop de 1.320 mm de mitjana anual.

Les àrees varien en el seu clima, elevació i paisatge, per la qual cosa hi ha contrastos dramàtics entre les zones baixes amb un clima tropical, càlid i humit, i les regions altes, Cims i valls.[4]

El clima és càlid i humit a la costa Pacífica, i a les zones baixes de Petén (encara que en aquest últim pot ser càlid i sec), mentre que a les terres altes i a l'àrea de Cuchumatanes el clima és de fred de muntanya i és àrid i càlid a les zones més orientals.

El fenomen «El Niño» i el canvi climàtic[modifica | modifica el codi]

Un dels esdeveniments climàtics de major impacte a Guatemala és el fenomen El Niño, amb importants implicacions en el clima, que s'ha reflectit en la variació dels règims de pluja. Sota esdeveniments severs s'ha registrat una disminució important en els acumulats de pluja en l'inici de l'època plujosa.

També s'han registrat nevades inusuals en els cims més alts del país. Guatemala per estar situada a la zona tropical del planeta no registra aquest fenomen, però en l'última dècada ha registrat nevades més freqüents i intenses en alguns cims del país. L'última gran nevada sobre Guatemala va caure en el volcà Tajumulco el 19 de desembre de 2009, acumulant-se al voltant de 20 cm de neu en el cim d'aquest volcà.

El fenomen s'ha associat a major incidència de fronts freds, augment del nombre d'huracans en el Pacífic mentre que disminueixen en l'Atlàntic, Carib i Golf de Mèxic, tal com s'ha vingut observant en els últims anys. Aquestes condicions atmosfèriques causen inundacions importants en les conques dels rius, principalment els corresponents al vessant del Pacífic, que es veuen agreujades per l'alta vulnerabilitat de moltes zones poblades establertes en àrees d'alt risc, com a marges de rius i vessants propensos a lliscaments.

En relació a les condicions que porta el canvi climàtic es considera que els impactes seran molt forts en tots els aspectes de la vida nacional, tret que hi hagi millores substancials en les condicions socioeconòmiques. Guatemala és un país altament vulnerable. Les condicions socials del país (índex alt de pobresa, inequitat i exclusió social) fan que gran part de la població pateixi fàcilment davant situacions de tensió política, econòmica i natural, incloent els fenòmens climàtics.

  • Clima Predominant: Clima Tropical.
  • Clima en les Planes: Excessivament càlides durant l'estiu.
  • Clima dels Altiplans: Gaudeixen de condicions climàtiques més moderades.
  • A la ciutat cabdal les temperatures màximes arriben fins als 27 °C i les mínimes descendeixen fins als 5 °C.

Recursos[modifica | modifica el codi]

  • Ús de la terra:
    • Terra de cultius: 12%
    • Cultius permanents: 5%
    • Pasturatges permanents: 24%
    • Boscos: 54%
    • Altres: 5%

(Dades de 1993)

  • Terra irrigada: 1,250 km2

(Dades de 1993)

Sistema Nacional d'Àrees Protegides[modifica | modifica el codi]

El Sistema Nacional d'Àrees Protegides (SIGAP) és el conjunt de totes les àrees protegides del país i les entitats que les administren. Va ser creat el 1989 per aconseguir els objectius de conservació, rehabilitació i protecció de la diversitat biològica i els recursos naturals del país. Es troba reglamentat per la Llei d'Àrees Protegides (Decret 4-89 del Congrés de la República).

Les àrees protegides, a Guatemala, per a la seva òptima administració i maneig es classifiquen en: parcs nacionals, reserves biològiques, biòtops, reserves de la biosfera, àrees d'ús múltiple, deus, reserves forestals, refugis de vida silvestre, monuments naturals, monuments culturals, rutes i vies escèniques, parcs històrics, parcs regionals, àrees recreatives naturals, reserves naturals privades i unes altres que s'estableixin en el futur amb finalitats similars. El Sistema Guatemalenc d'Àrees Protegides, va ser creat dins de la Llei d'Àrees Protegides independentment de l'entitat, persona individual o jurídica que les administri.

El 32.09% del territori nacional es troba sota el règim d'àrea protegida amb un total de 243 àrees protegides nacionals, municipals i privades, que ocupen una àrea de 3.493.939'33 hectàrees.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mooser, F., Meyer-Abich, H., McBirney, A. R.,, 1958, Catalogue of the active volcanoes of the world including solftara fields. Part VI Central America: Napoli International Volcanology Asociation, 1-36(1958, Associació Vulcanològica Internacional)
  2. Meyer-Abich, H., 1956, Els volcans actius de Guatemala i El Salvador: Anal. Serv. Geol. Nac., El Salvador, Bol. 3, p. 1-102.Sapper, K., 1925, Els Volcans de l'Amèrica Central: 116 p.Williams, H., 1960, Volcanic history of the Guatemalan highlands: Univ. Califòrnia Publ. Geol. Sci; v. 38, p. 1-86.Williams, H., McBirney, A.R. and Dengo, G., 1964, Geologic reconnaissance in southeastern Guatemala: Univ. Califòrnia Publ. Geol. Sci., v. 50, p. 1-56
  3. Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticias/noticia_89.html |autor=Ministeri d'Ambient i Recursos Naturals |títol=Declaració sobre el procés d'elaboració de la política nacional marí costanera
  4. Yahoo

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]