Guatemala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a la capital del país, vegeu Ciutat de Guatemala.
República de Guatemala
Bandera Escut
Lema nacionalEl País De La Eterna Primavera (El país de l'eterna primavera)'
HimneGuatemala Feliz (Guatemala Feliç)'
Capital
(i major ciutat)
Ciutat de Guatemala
14° 38′ N, 90° 33′ O / 14.633,-90.550Coord.: 14° 38′ N, 90° 33′ O / 14.633,-90.550
Idiomes oficials Castellà
Gentilici Guatemalenc, guatemalenca
Govern República
  President Otto Pérez Molina
Independència
 
d'Espanya

15 de setembre del 1821[nb 1] 
Superfície
 -  Total 108,890 km2 
 -  Aigua (%) 0,4%
Població
 -  Est. jul. 2010 13.550.440  (69è)[nb 2]
 -  Cens 2007 12.728.111 
 -  Densitat 134 /km2 (55è)
Moneda Quetzal (GTQ)
Fus horari (UTC-6)
 -  Estiu (DST)  (UTC-6)
Domini internet .gt 
Codi telefònic 502
  1. Centreamèrica es va unir a l'Imperi Mexicà el 1821 del qual se separaria el 1823
  2. Dades del World Factbook

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que limita al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Excepte a les regions costaneres, Guatemala és majoritàriament muntanyosa, amb un clima tropical càlid, més temperat a les terres altes. La major part de les ciutats principals se situen a la meitat sud del país; les més importants són la ciutat de Guatemala (la capital, amb vora un milió d'habitants, i més de dos i mig a l'aglomeració urbana), Quetzaltenango (130.000 hab.) i Escuintla (100.000 hab.). El gran llac d'Izabal és situat prop de la costa caribenya.

Té una extensió de 108.890 km² i una població (2003) de 13.909.384 habitants, amb una densitat de 119 hab/km².

El 1997 el Govern de Guatemala fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per acords de pau firmats amb la Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca (URNG) després de 30 anys de conflicte.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Guatemala

Des del segle IV fins al segle XI va ser el centre de la civilització maia del Petén (regió situada entre Mèxic i Belize), de la qual han quedat, entre d'altres, les ruïnes de Tikal.

En 1523 els conqueridors espanyols van arribar per l'oest, provinents de Mèxic, sota el comandament del capità Pedro de Alvarado, amb la intenció d'explorar i colonitzar els territoris de l'actual Guatemala. Es van enfrontar primer amb els indis k'iches, i després es van aliar breument amb els indis kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el 25 de juliol de 1524 en les rodalies de Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que va rebre per nom Santiago de Guatemala en honor a l'apòstol major.

Guatemala esdevé independent el 1823, primer com a part de les Províncies Unides de l'Amèrica Central, i a partir de 1840 com a república independent. Com en la majoria dels països iberoamericans, la independència de Guatemala va ser un moviment essencialment elitista, que no va suposar una millora immediata de les condicions generals de vida del poble guatemalenc; abans bé, va ser promoguda fonamentalment per l'elit econòmica de la regió per poder enriquir-se amb els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en si. La història de Guatemala ha estat marcada per revolucions, cops d'estat, governs antidemocràtics i diverses intervencions dels Estats Units, la més recent el 1954.

Després d'una guerra civil de 36 anys, la violència política va acabar el 1985 i s'hi va instaurar un règim democràtic. El 1996 es varen firmar els Acuerdos de Paz, que inclouen disposicions que exigeixen responsabilitats a l'exèrcit en les massacres. A partir del tractat la violència no ha cessat del tot, el 1998 és assassinat el bisbe Juan José Gerardi, defensor dels drets humans.

En l'actualitat (inici de la dècada del 2010) la conflictivitat brota de nou. Principalment la zona de l'Alta Verapaz es veu inmersa en un procés de violència política entre l'estat, el narcotràfic i els paramilitars per una banda i les comunitats i les associacions camperoles i sindicals per l'altre. Tot i els acords de pau del 1996, l'estat no s'ha responsabilitzat de les reparacions i la situació política i econòmica està abocant cada cop més a una major marginació i pobresa.

Política[modifica | modifica el codi]

La branca legislativa de Guatemala està representada per un congrés (Congreso de la República, Congrés de la República) compost per una cambra de 158 membres, elegits cada 4 anys. El president de Guatemala, elegit cada 4 anys, és el cap de govern i d'estat, i representa el poder executiu de la nació, assistit pel gabinet i els ministeris de la nació.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La seva geografia física és en gran part muntanyenca. Posseeix suaus platges en el seu litoral del Pacífic i planes baixes al nord del país. És travessada en la seva part central per la Serralada dels Cuchumatanes i part de la Serra Mare del Sud.

La seva diversitat ecològica la posiciona com una de les àrees de major atractiu turístic a l'Amèrica Central. La seva diversitat topogràfica fa que posseeixi una varietat de paisatges i climes diferents, per tant es caracteritza la gran riquesa de flora i fauna.

Aproximadament dues terceres parts del territori de Guatemala estan formades per muntanyes, moltes d'elles d'origen volcànic. Les terres altes comprenen dues serralades paral·leles, la Serra dels Cuchumatanes i el sistema de la serra Mare, continuació de la serralada mexicana del mateix nom, que travessa Guatemala d'oest a est i divideix al país en dos altiplans d'extensió desigual.

El vessant septentrional, la regió de Petén, comprèn des de zones de pastoratge fins a selves altes (boscos humits tropicals) i està poc poblada.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Guatemala està dividida en 22 departaments:

1.Alta Verapaz
2.Baja Verapaz
3.Chimaltenango
4.Chiquimula
5.El Petén
6.El Progreso
7.El Quiché
8.Escuintla
9.Departament de Guatemala
10.Huehuetenango
11.Izabal

12.Jalapa
13.Jutiapa
14.Quetzaltenango
15.Retalhuleu
16.Sacatepéquez
17.San Marcos
18.Santa Rosa
19.Sololá
20.Suchitepéquez
21.Totonicapán
22.Zacapa

Departaments de Guatemala

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Guatemala

El sector agrícola representa el 25% del Producte Interior Brut, 66% de les exportacions i el 50% de la força laboral. El café, el sucre i la banana són els productes principals. La manufactura i la construcció representen el 20% del Producte Interior Brut. Els acord de pau de 1996, els quals van finalitzar amb una guerra civil de 36 anys, van remoure els obstacles a la inversió estrangera, i han accelerat el creixement econòmic del país.

Això no obstant, aquest creixement segueix sent un handicap per a les elits polítiques i econòmiques del país. La inversió estrangera via empreses transnacionals facilita el desmembrament de comunitats indígenes i camperoles i produeix grans desastres ecològics dels quals aquest últim col·lectiu n'és el gran afectat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Els mestissos i els amerindis occidentalitzats (coneguts a Guatemala com a ladinos), representen el 56% de la població. Els amerindis que no han estat assimilats i descendents del poble maia, representen el 43% de la població. La majoria de la població viu en àrees rurals, encara que amb el recent desenvolupament econòmic la urbanització està sent accelerada.

La religió principal és el catolicisme. A les comunitats indígenes ha incorporat cultes tradicionals amerindis. El 40% de la població és protestant. L'1% de la població encara practica religions maies.

La llengua oficial és el castellà, però no tota la població el parla. A Guatemala també es parlen diverses dialectes de la llengua maia, especialment a les comunitats rurals.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]