Cretaci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Geological time spiral.png
Fanerozoic
Paleozoic
Cambrià (541 ± 1 Ma)
Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma)
Silurià (443,4 ± 1,5 Ma)
Devonià (419,2 ± 3,2 Ma)
Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma)
Permià (298,9 ± 0,15 Ma)
Mesozoic
Triàsic (252,17 ± 0,06 Ma)
Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
Cretaci (~145 Ma)
Paleogen
Paleocè (66 Ma)
Eocè (56 Ma)
Oligocè (33,9 Ma)
Neogen
Miocè (23,03 Ma)
Pliocè (5,333 Ma)
Quaternari
Plistocè (2,588 Ma)
Holocè (0,0117 Ma)

El Cretaci és un període de l'escala de temps geològics que va des del final del període Juràssic, fa uns 146 milions d'anys, fins al principi del període Paleocè, fa uns 65,5 milions d'anys. La fi del Cretaci marca també el límit entre les eres Mesozoica i Cenozoica.

Nomenclatura i datació[modifica | modifica el codi]

Com amb períodes geològics més antics, les capes rocoses que defineixen el Cretaci estan ben identificades, però les dates exactes del principi i final del període són incertes per uns quants milions d'anys. El Cretaci i el Juràssic no estan separats per cap gran extinció o augment de la diversitat. Nogensmenys, la fi del període està molt marcada, essent limitada per una capa rica en iridi trobada arreu del món que es relaciona amb el cràter de Chicxulub al Yucatán i al golf de Mèxic. Aquesta capa ha estat estrictament datada a fa 65 milions d'anys. Aquesta col·lisió meteòrica és probablement la causa de l'event d'extinció Cretaci-Terciari.

El Cretaci va rebre el seu nom (del mot llatí creta, que vol dir guix) per les extensives capes de guix (carbonat de calci dipositat per les closques d'invertebrats marins) que es troba en el Cretaci Superior de Gran Bretanya i l'Europa continental adjacent.

Divisions[modifica | modifica el codi]

El Cretaci està dividit normalment en Cretaci Inferior i Cretaci Superior. Els estadis faunals, del més recent al més antic, són:

Cretaci Superior
Maastrichtià (70,6 ± 0,6 – 65,5 ± 0,3 milions d'anys)
Campanià (83,5 ± 0,7 – 70,6 ± 0,6 milions d'anys)
Santonià (85,8 ± 0,7 – 83,5 ± 0,7 milions d'anys)
Coniacià (89,3 ± 1,0 – 85,8 ± 0,7 milions d'anys)
Turonià (93,5 ± 0,8 – 89,3 ± 1,0 milions d'anys)
Cenomanià (99,6 ± 0,9 – 93,5 ± 0,8 milions d'anys)
 
Cretaci Inferior
Albià (112,0 ± 1,0 – 99,6 ± 0,9 milions d'anys)
Aptià (125,0 ± 1,0 – 112,0 ± 1,0 milions d'anys)
Barremià (130,0 ± 1,5 – 125,0 ± 1,0 milions d'anys)
Hauterivià (136,4 ± 2,0 – 136,4 ± 1,5 milions d'anys)
Valanginià (140,2 ± 3,0 – 136,4 ± 2,0 milions d'anys)
Berriasià (145,5 ± 4,0 – 140,2 ± 3,0 milions d'anys)


Període Sèrie Estatge Edat (Ma)
Paleogen Paleocè Danià més recent
Cretaci Superior Maastrichtià 65,5–70,6
Campanià 70,6–83,5
Santonià 83,5–85,8
Coniacià 85,8–89,3
Turonià 89,3–93,5
Cenomanià 93,5–99,6
Inferior Albià 99,6–112,0
Aptià 112,0–125,0
Barremià 125,0–130,0
Hauterivià 130,0–136,4
Valanginià 136,4–140,2
Berriasià 140,2–145,5
Juràssic Superior Titonià més antic
Subdivisió del sistema Cretaci segons IUGS, el juliol del 2009.

Paleogeografia[modifica | modifica el codi]

Durant el Cretaci, el supercontinent de Pangea va acabar de fragmentar-se en els continents actuals, malgrat que llurs posicions eren molt diferents a les actuals. A mesura que l'oceà Atlàntic s'eixamplava i Sud-amèrica derivava cap a l'oest, Gondwana es trencà a mesura que l'Antàrtida i Austràlia se separaren d'Àfrica, malgrat que l'Índia i Madagascar hi romangueren adherits. Aquestes divisions crearen llargues serralades submarines que elevaren el nivell del mar arreu del món. Al nord d'Àfrica, el mar de Tetis va continuar estrenyent-se.

Hi ha afloraments importants del Cretaci a Nord-amèrica, Europa i Xina. Al que ara és Índia, unes massives capes de lava anomenades les trappes del Dècan van ésser dipositades a finals del Cretaci i principis del Paleocè. Els climes eren càlids, i ni tan sols les regions polars no tenien glaç permanent.

Flora[modifica | modifica el codi]

Van aparèixer les angiospermes, tot i que no van arribar a ésser dominants fins al final del període. Llur evolució amb l'ajuda de l'aparició de les abelles és una bona mostra d'evolució conjunta. Els primers representants dels arbres moderns, incloent-hi les figueres, plàtans i magnòlies, van aparèixer al Cretaci. Al mateix temps, algunes gimnospermes del Mesozoic, com ara les coníferes, continuaren prosperant, malgrat que altres taxons com ara els bennettitales s'extingiren abans de la fi del període.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Animals terrestres[modifica | modifica el codi]

A la terra ferma, els mamífers eren encara un component petit i relativament menor de la fauna. La fauna era dominada per rèptils arcosaurians, especialment pels dinosaures, que havien arribat a llur zenit. Els pterosaures eren comuns a principis i mitjans del Cretaci, però a mesura que el Cretaci va avançar es van haver d'enfrontar amb la competència creixent de la radiació adaptativa de les aus, i vers el final del període ja només n'existien dues famílies, altament especialitzades.

El jaciment de Liaoning a la formació Chaomidianzi a la Xina dóna una fascinant mostra de la vida a principis del Cretaci, ja que té restes meravellosament conservades d'alguns tipus de petits dinosaures, aus i mamífers. Els celurosaures que s'hi troben representen alguns tipus del grup maniraptora, que marca la transició dinosaure-au, i destaquen per la presència de plomes semblants a pèl.

Durant el Cretaci, els insectes van començar a diversificar-se, i les formigues, els tèrmits i les papallones més antigues van aparèixer. Els afidis, saltamartins i cynipidae van fer llur aparició. Un altre insecte important que va evolucionar va ser l'abella eusocial, que va ser causada per l'ecologia i l'evolució de plantes amb flors.

Animals marins[modifica | modifica el codi]

Als mars, les batoidea, els taurons moderns i els teleostis esdevingueren comuns. Els rèptils marins incloïen els ictiosaures a principis i mitjans del Cretaci, plesiosaures durant tot el període, i mosasaures cap al final.

Els bacúlits, una forma amb closca allargada d'ammonits, van prosperar al mar. Els hesperornithiformes eren ocells marins capbussadors sense capacitat de vol que nedaven com els gaviformes. Els foraminífers també prospeararen. El Cretaci també va veure l'aparició de les diatomees als oceans (els d'aigua fresca no aparegueren fins al Miocè.

Extinció[modifica | modifica el codi]

Article principal: Extinció Cretaci-Terciari

A l'extinció en massa que defineix la fi del Cretaci, un nombre significant d'espècies (~50%) i de famílies conegudes (~25%) van desaparèixer. Les plantes van passar gairebé intocades, mentre que els organismes marins van rebre el cop més dur. Això inclou un gran nombre (~95%) de foraminífers planctònics (excepte els globigerínids) i un nombre encara més gran de cocolitòfors, a més dels ammonits, els cefalòpodes belemnites, els rudistes, i tots els rèptils marins excepte els cocodrils i les tortugues. Els dinosaures són la víctima més notable de l'extinció del Cretaci. Dinosaures que només visqueren al final del període (tals com el tiranosaure, el triceratop i l'anquilosaure) s'extingiren. L'últim dels pterosaures i la gran majoria de les aus s'extingiren.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cretaci