Diatomea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Diatomees
Diatomees marines
Diatomees marines
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Chromalveolata
Fílum: Heterokontophyta
Classe: Bacillariophyceae
Ordres

Les diatomees (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen poques que formen colonies) que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, súper filum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya. El nom científic de la classe és Bacillariophycea (o Diatomeae) i es relaciona filogenèticament amb la classe Chrysophyceae i altres del grup Chromista.

Les diatomees són organismes fotosintetitzadors que viuen en aigua dolça o marina constituint una part molt important del fitoplàncton.

Un dels trets característics de les cèl·lules de diatomees és la presència d'una coberta de sílice (diòxid de silici hidratat) anomenat frústul. Els frústuls mostren una gran diversitat de formes, alguns molt bells i ornamentats i generalment consten de dues parts asimètriques o valves amb una divisió entre elles, d'aquí el nom del grup. Moltes espècies apareixen formant encadenaments o altres agregats ordenats. L'evidència fòssil suggereix que es van originar durant o abans del període Juràssic primerenc.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Actualment es coneixen més de 200 gèneres vivents de diatomees i s'estima que hi ha al voltant de 100.000 espècies extintes. %[1] %[2] Com colonitzadors, les diatomees es distingeixen per trobar-se en qualsevol tipus d'ambient ja sigui marí o d'aigua dolça. També es troben en ambients on existeixen condicions extremes de temperatura o salinitat i de la mateixa forma les trobem interaccionant amb altres organismes com és el cas de cianofícees filamentoses on existeix un epifitisme per part de les diatomees.

La majoria són pelàgiques (viuen en aigües lliures), encara que algunes són bentóniques (sobre el fons marí), o fins i tot poden viure sobre superfícies humides. Són especialment importants en els oceans, on es calcula que proporcionen fins a un 45% del total de la producció primària oceànica. %[3] Encara que són generalment microscòpiques, algunes espècies de diatomees poden arribar fins a 2 mil·límetres de longitud. Els frústuls de les diatomees se sedimenten per gravetat quan és digerida o mor la cèl·lula, donant origen a roques sedimentàries com les diatomites i moronites.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les propietats d'aquests materials, formats per partícules microscòpiques, intricades i molt regulars en grandària, els han fet atractius per a diversos usos, com la fabricació de la dinamita, on la nitroglicerina és embeguda, reduint la probabilitat d'una explosió accidental.

Els tàxons més rics en lípids es fan servir per desenvolupar el biocombustible d'alga.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Phaeodactylum tricornutum[modifica | modifica el codi]

Phaeodactylum tricornutum és una alga diatomea i és l'única espècie del gènere Phaeodactylum. Aquesta alga adopta diferents tipus morfològics, fet que la fa útil per estudiar alteracions en la forma cel·lular, els quals poden ser estimulats per canvis en les condicions ambientals. A més a més, P.tricornutum pot créixer en absència de silicona, fet que proporciona noves eines en el camp de la fabricació de nanoinstruments de silicona.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]