Morella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Morella (desambiguació)».
Morella
Escut de Morella
(En detall)
Localització

Localització de Morella respecte del País Valencià Localització de Morella respecte dels Ports


Municipi dels Ports
Vista de Morella
Vista de Morella
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Ports
Mancomunitat Turística del Maestrat
Manc. Els Ports
Taula del Sénia
Vinaròs
Gentilici Morellà, Morellana
Predom. ling. Valencià
Superfície 413,54 km²
Altitud 984 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.724 hab.
6,59 hab/km²
Coordenades 40° 37′ 09″ N, 0° 06′ 02″ O / 40.61917,-0.10056Coord.: 40° 37′ 09″ N, 0° 06′ 02″ O / 40.61917,-0.10056
Distàncies 174 km de València
106 km de Castelló de la Plana
60 km de Vinaròs
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

16
7 PSPV-PSOE i 4 PPCV
Rhamsés Ripollés (PSPV-PSOE) (2012)
Codi postal 12300
Codi territorial 12080
Festes majors El Sexenni
Cada sis anys, al mes d'agost
Dies de mercat Diumenge
Fira tradicional Fira de ramat de Morella
segon cap de setmana de setembre
Web

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins del seu gran terme municipal.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Divisió hidrològica del terme municipal de Morella

La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani Català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.

La peculiar disposició d'aquestes serres (solen depassar els 1.200 m), fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella però tributa al Bergantes al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta, són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).

Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m.) i el Muixacre (1.275 metres) a la serra de la Vallibana, el Regatxolet (1.259 m.) a la serra de la Creu, el Tossal Gross (1.253 m.) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m) també a la Creu i la Mola de la Garumba (1.114 m.).

Límits[modifica | modifica el codi]

Sorita
Palanques
Villores
Torredarques
Herbers
Castell de Cabres
Forcall
Cinctorres
Brosen windrose-fr.svg Vallibona
Xert
Castellfort Ares del Maestrat Catí

Accés[modifica | modifica el codi]

La N-232 és l'eix de comunicació de Morella amb Saragossa i Logronyo. Així mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins turístics valencians del litoral, amb l'Autopista del Mediterrani (AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la CV-10, que enllaça posteriorment amb la N-232 en direcció a Morella.

Denes i antics termes agregats[modifica | modifica el codi]

Denes de l'antic terme de Morella

El terme municipal de Morella està dividit en tretze denes i dos antics termes municipals agregats els anys 70 i són les següents:

Denes

La pedania d'Ortells compta amb representant a l'ajuntament de Morella.

Herbeset, localitat situada dins el terme municipal de Morella

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Morella. Dámaso Calbo i Rochina de Castro. "Historia de Cabrera". Madrid 1845

Encimbellada espectacularment en la vessant d'una muntanya, la ciutat murallada de Morella, l'antiga Castra Aelia dels romans i feu del carlisme en temps del general Cabrera, senyoreja el paisatge dels Ports.

Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'edat del bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que van ser lamentablement destruïdes. Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ja que es considera que la seua fundació data del període eneolític, que se situa entre l'any 2500 aC i el 200 aC.

Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca dóna fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les quals destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilercavons, descendents dels beribraces. Anníbal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni, règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.

Després de la mort del general Quint Sertori, que s'havia rebel·lat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títol de municipi romà i es va integrar en la província Tarraconense.

El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes històriques. No obstant això, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots manats per Ataülf van conquistar el Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476.

Va ser ocupada pels berbers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom d'el Cid que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que va ser principal protagonista Rodrigo Díaz de Vivar, contra el que van unir les seues forces el rei moro de Tortosa i el rei cristià Sanç I d'Aragó i Pamplona. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1088, en l'anomenat Pla del Rei, derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mainaders i a nombrosos nobles cristians i xeics àrabs.

L'any 1117 el rei el senyor Alfons I d'Aragó va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Volta la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se d'ella l'any 1157, després de la conquesta d'Alcanyís, però no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume I el Conqueridor qui, l'any 1232, expulsara definitivament els musulmans. Les forces cristianes que van reconquistar Morella van estar dirigides pel senyor Blasco I d'Alagón -conegut pel sobrenom d'El Major o El Gran-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Terol i l'Extremadura Aragonesa, coneguts també com a Furs de Sepúlveda. Posteriorment, el rei el senyor Jaume va suprimir el feu i va anul·lar la carta-pobla, dictant una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.[2]

L'any 1672 va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexennals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Déu de Vallivana quan Morella va patir aquesta epidèmia de pesta.

Durant la Guerra de Successió, Morella va prendre partit per Felip V. Els partidaris del Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar en Morella, però van ser derrotats en la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, al fi, el 3 de febrer a les forces de Felipe V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

Vista general des del castell.

En 1808 es va sumar al patriòtic alçament contra Napoleó; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elío, van aconseguir reconquistar-la. En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris del absolutisme, denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies més tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant això, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.

En morir Ferran VII en 1833 i encendre's la cruel guerra carlina entre els partidaris del germà del rei mort, el senyor Carlos, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Va ser conquerida pels carlins el 26 de gener de 1838. El general Ramon Cabrera la defensà dels atacs dels tres batallons del general Oráa l'estiu del mateix any[3] i reconquerida finalment per Espartero el 1840.[4] Quan la tercera guerra civil carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la contesa.

Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Històric Artístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).

Vista panoràmica de Morella des del Castell

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009 2011
2.996 2.850 2.859 2.797 2.719 2.711 2.752 2.782 2.802 2.854 2.822 2.794

Economia[modifica | modifica el codi]

Morella ha estat i és centre comercial de la seva comarca. Cal dir que predomina en la seva economia el sector serveis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant interior com exterior. L'agricultura i la ramaderia (porcina i avícola) complementen la seua activitat econòmica.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Morella, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià Joaquim Puig i Ferrer 1.032 7 55,20%
Partit Popular Francisco Medina 661 4 40,93%
En blanc 60 - 3,28%
Nul 78 - 4,26%
Total 1.831 11
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983

Rafael Sabater
Francisco Blasco

UCD
1983 - 1987

Francisco Blasco
Ramón Tena

UCD
1987 - 1991 José Vives Borrás PP
1991 - 1995 Javier Fabregat Antolí PSPV
1995 - 1999 Joaquim Puig i Ferrer PSPV
1999 - 2003 Joaquim Puig i Ferrer PSPV
2003 - 2007 Joaquim Puig i Ferrer PSPV
2007 - 2011 Joaquim Puig i Ferrer PSPV
Des del 2011 Joaquim Puig i Ferrer
Rhamsés Ripollés
PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un significatiu element d'interès. Tanmateix, cal destacar el castell, l'església arxiprestal de Santa Maria (art gòtic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l'ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.

Des del punt de vista de l'arquitectura contemporània, Morella té un edifici projectat per Enric Miralles i Carme Pinòs. Es tracta de la Residència Escola Llar de Morella (1986-1994, edifici que, apostat contra la falda del castell de la localitat, davalla amb ella en repetides plataformes. Correspon encara a la fase més primerenca dels seus arquitectes i, tot i mostrant la característica empremta formal-espacial de Miralles-Pinòs, es caracteritza més bé per una contenció que temps després serà desenvolupada sota una major fecunditat formal. L'edifici fou guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola a l'any.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

És una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'òrgan de Torull són algunes de les seves joies.

El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil gòtic original.

  • Església de Sant Nicolau. D'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljub, la torre de la Pardalea, retretes al vol per on van entrar en 1838 els carlistes, presó de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.

  • Muralles medievals. Dels segles XIV i XV.

Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cap destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la font, Alós, del Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Les muralles foren declarades Monument històric l'any 1931 juntament amb l'església arxiprestal.

Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil gòtica, pel qual arribava les aigües de les fonts de Vinatxos i del Aljub cap a la Font Vella de Morella.

  • Ajuntament. És un edifici gòtic dels segles XIV i XV.
  • Cases i palaus.

Són moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasc de Alagón), del segle XVI, és actualment un hotel. La Casa de la Cofradia de Pagesos (en el carrer de la Cofradia). La Casa dels Estudis i del Consell (al costat de la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costera de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Verge) i la Casa del Marquès de Cruïlles són només uns exemples més.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Barranc del Marfullar. Microrreserva de Flora.
  • Font del Teixet. Microrreserva de Flora.
  • Barranc del Toll de la Sarga. Microrreserva de Flora.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Temps de Dinosaures. Conté restes fòssils de les espècies de dinosauris de Morella.
  • Temps d'Història. Amb tres sales dedicades a la prehistòria, al gòtic i al carlisme.
  • Temps d'imatge. Conté fotografies dels segles XIX i XX.
  • Museu Arcipestral. Alberga quadres del segle XVII, orfebreria, documents...

Música[modifica | modifica el codi]

L'ajuntament organitza diversos cursos de música a nivell internacional al mes de setembre. També organitza un festival de música clàssica i barroca.

Fira de ramat[modifica | modifica el codi]

La Fira va ser concedida per Jaume I el 1257 i actualment se celebra el segon cap de setmana de setembre. Es tracta d'una fira ramadera, on es conjuguen les dues tradicions que van donar fama a la vila medieval: el comerç i la ramaderia. la tradició comercial de la ciutat es conjuga amb l'exposició de bestiar selecte, instal·lacions, ferramentes i maquinària agrícola.

Festes[modifica | modifica el codi]

Arts i Oficis en el LII Sexenni (2006)
Dansa de les Gitanetes, Sexenni 2012. Morella

La majoria tenen origen en el culte religiós.

  • Sant Julià, patró de la ciutat (7 gener).
  • Sant Antoni (cap de setmana posterior al 17 de gener).
  • Carnestoltes
  • Cicle de rotllos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
  • Pregària al Santuari de Vallivana (primer cap de setmana de maig).
  • Corpus Christi.
  • Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny).
  • Bous de Sant Roc (agost).
  • Fira agrícola i ramadera (segon cap de setmana de setembre).
  • L'Anunci: se celebra l'any anterior al Sexenni, i precisament anuncia la celebració d'aquest.
  • El Sexenni: és la festa per excel·lència de Morella. Se celebra cada sis anys a l'agost, en honor a la Mare de Déu de Vallivana. Durant el Sexenni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, peregrins, gitanetes) realitzen la seua dansa. La pròxima serà a l'agost de l'any 2018.

A més, Morella ha acollit l'Aplec dels Ports en quatre ocasions, els anys 1985, 1995, 2005 i 2013.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia morellana es nodreix dels productes de la zona: corder, porc, embotits i pernils, trufes, etc. Plats típics: vedella tendral, gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, conill amb vaquetes, perdiu en escabetx, rovellons, croquetes morellanes, carn salada i fumada, quallada, flaons.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Mata, Jordi. «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  3. de Sotto, Serafín María. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas. vol.11 (en castellà). D. B. Gonzalez, 1857, p. 196. 
  4. Santirso Rodríguez, Manuel. «El incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840)» (en castellà). Gerónimo de Urdariz, n.14-15, 1999, pàg. 169 [Consulta: 18/5/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]