Batalla de Morella
|
||||||||||||||||||||||||||||
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez. Rodrigo va sortir victoriós d'aquests enfrontaments, però al seu retorn a la cort és traït per García Ordóñez i Pedro Ansúrez, poderosos nobles lleonesos, qui van convèncer al rei perquè el desterrés.
Acompanyat de la seva tropa, el Campeador va oferir els seus serveis primer al comte de Barcelona Ramon Berenguer II i després a Berenguer Ramon II, però al ser rebutjat, va decidir ajudar a Ahmed al-Muktadir, l'emir de Saraqusta tributari del Regne de Castella, per a qui havia de controlar la zona sud de l'Emirat de Larida i Turtusha, dominada pel seu germà Yusuf ibn Sulaiman al-Muzafar, amb el qual es trobava en guerra des de la divisió de dominis a la mort del pare d'ambdós, Sulaiman al-Mustain, una divisió que havia deixat a Saraqusta sense sortida al mar.
El Cid va realitzar una campanya important en el territori de l'Emirat de Larida i Turtusha que va culminar el la batalla d'Almenar el 1082 en la que va vèncer i capturar a Berenguer Ramón II, aliat d'al-Muzafar.
La batalla [modifica]
El Cid va fer una segona campanya contra els territoris de l'Emirat de Larida, en la que va vèncer prop de Morella el 14 d'agost de 1084[1] l'exèrcit de socors que havien bastit Sanç I d'Aragó i Pamplona i al-Muzafar, quan el Cid estava assetjant la fortalesa.[2]
Conseqüències [modifica]
Després d'envair i saquejar els territoris dels Ports, el Cid rep l'ordre de reconstruir un castell derruït que, a la Historia Roderici, és nomenat Alolala,[2] actualment desaparegut que pot haver estat a Alcalà de Xivert,[3] Olocau del Rei[4] o l'actual La Pobla d'Alcolea.[5]
Referències [modifica]
- ↑ Enciclopèdia.cat, El Cid
- ↑ 2,0 2,1 Diversos autors. Guerra en Šarq Al’andalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094). Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 84-95736-04-7.
- ↑ Segons Malo de Molina
- ↑ Segons Menéndez Pidal, secundat posteriorment per Montaner i Martínez Díez
- ↑ Segons Boix Jovani, esgrimint arguments filològics i, sobretot, estratègics: segons l'autor, aquesta localització té més sentit estratègicament, ja que era el lloc idoni per controlar les vies de comunicació de l'època (la Via Augusta i la ruta musulmana Morella-El Forcall-Zorita) i obstruir el abastament entre Yusuf ibn Sulaiman al-Muzafar i el seu aliat Sanç I d'Aragó i Pamplona
Bibliografia [modifica]
- Diversos autors. Guerra en Šarq Al’andalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094). Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 84-95736-04-7.
