Emirat de Làrida
|
||||
 |
||||
| Capital | Larida 41° 37′ N, 0° 37′ E / 41.617,0.617Coord.: 41° 37′ N, 0° 37′ E / 41.617,0.617 |
|||
| Forma de govern | Taifa | |||
| Història | ||||
| • Caiguda del Califat de Còrdova | 1031 | |||
| • Conquesta per part de la Corona d'Aragó | 1149 | |||
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar (1046-1079) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta. En morir aquest, deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (1082-1090), el qual s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banu Hud a la ciutat.
Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal (conegut també com Avin-Hilet o Avifelel) que pactà amb Ramon Berenguer III (1120). Més endavant Al-Mudhàffar va lliurar Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.
Llista de governants de l'Emirat de Làrida [modifica]
-
- Als almoràvits (1102)
Bibliografia [modifica]
- Martín Duque, Angel J.. «Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 27, 1956, p. 247-258. ISSN: 518-4088.
