Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín (en àrab أبو أيوب سليمان بن محمد بن هود الجذامي المستعين, Abū Ayyūb Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd al-Juḏāmī al-Mustaʿīn) fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.
Oficial dels tugíbides de Saraqusta, va prendre part a la campanya del califa Abd-ar-Rahman IV al-Murtada contra el regne de Granada, que va acabar en desastre (1018). Després fou nomenat valí de Làrida i va acollir al deposat Hixam al-Mutadd fins que va morir el 1037, moment en què es va declarar emir de Larida. El 1039 va morir Al-Múndhir ibn Yahya de Saragossa pel seu cosí Abd-Al·lah ibn Hàkam, Sulaiman va ocupar la ciutat l'octubre i es va proclamar emir. Els seus dominis eren Larida, Saraqusta, Washka, Qalat al-Ayyub, i el territori al sud de l'Ebre en direcció a Balansiya.
L'historiador Ibn Hayyan diu que dirigia un partit dels musulmans de la península.
Va morir el 1046 i el va succeir a Saraqusta el seu fill Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar va rebre Larida i Muhammad al-Mondir ibn Sulayman va rebre l'emirat de Qalat al-Ayyub i Tudela.[1]
| Precedit per: Hixam III califa de Còrdova |
emir de Làrida 1039-1046 |
Succeït per: Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar |
| Precedit per: Abd-Al·lah ibn Hàkam |
emir de Saraqusta 1037-1046 |
Succeït per: Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir |
| emir de Qàlat al-Ayyub 1037-1046 |
Succeït per: Muhàmmad ibn Sulayman |
