Tudela

De Viquipèdia

Tudela (Tutera en basc) es una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Valtierra, Castejón i Arguedas, a l'oest amb Cintruénigo, Fitero i Corella, al sud amb Cascante, Murchante, Ablitas i Fontellas, i a l'est amb Cabanillas i Bardenas Reales.

Taula de continguts 1 Demografia 2 Administració 3 Història 4 Banu Qasi 5 Referències

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
26 857	27 188	27 602	27 819	28 998	30 355	31 228	31 659	32 345	32 802	32 760
Fonts: Tudela i institut d'estadística de navarra

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de lrs eleccions democràtiques de 1979

Periode	Alcalde	Partit polític
1979-1980	Francisco Alava Jimenez	Partit Socialista de Navarra
1980-1983	Alberto Tantos Bordonaba	Partit Socialista de Navarra
1983-1995	José Antonio Pérez Sola	Partit Socialista de Navarra
1995-1999	Luís Campoy Zueco	Unió del Poble Navarrès
1999-2003	Luís Campoy Zueco	Unió del Poble Navarrès
2003-2007	Luis Casado Oliver	Unió del Poble Navarrès
2007-2011	Luis Casado Oliver	Unió del Poble Navarrès

[edita] Història

La ciutat té el seu orígen en l'època de dominació romana, quan era coneguda amb el nom de Tutela.

La ciutat formà part dels dominis de la família dels Banu Qasi. El comte Casius apareix abans del 715 i va ser client del califa omeia. L'any 862 a la mort de Musa ben Musa, poderós magnat que es feia dir el tercer rei d'Hispània, els seus dominis, després d'un breu període indivís, es van repartir entre els seus quatre fills. Fortun va rebre Tudela que després va passar al seu fill, per retornar de seguida al fill del fill gran de Musa ben Musa, Muhammad ben Lope conegut per Ababdella, senyor de Vigueras, que també va recollir l'herència del germà Ismail (Saragossa). El seu fill Llop va ocupar Toledo del 897 al 898 i altra cop el 903 i la va cedir al seu germà Mutarrif, i d'aquest va passar al seu nebot Muhammad ben Ismail (fill de Ismail de Saragossa) que la va perdre un any després. Va morir el 907 i el va succeir el seu germà Abdallah ben Muhammad, que va perdre els darrers dominis en front els Banu Tawil de Osca cap el 908 o 909.

Després dels Banu Tawil va tenir valins propis i un cop desmembrat el califat de Qurtuba, Tudela va passar als Banu Hud de l'emirat de Saraqusta el 1039. Va ser breument independent sota Mondhir al Hadjib del 1046 a prop del 1050 en que va tornar a Saragossa. El 1110 va passar als almoràvits i el 29 de febrer de 1119 va ser conquerida pels aragonesos^[1].

L'any 1231 hi va tindre lloc la signatura del Tractat de Tudela entre Jaume el Conqueridor i Sanç VII de Navarra.

[edita] Banu Qasi

• Casius c. 715
• Fortun ben Casius c. 750
• Musa ben Fortun ?-789
• Mutarrif ben Musa 789-799 (valí de Pamplona)
• Fortun ben Musa 799-802
• Musa ben Musa 802-862 (anomenat tercer rei d'Hispània, valí de Tudela, Osca i Saragossa)
• Lope ben Musa, 862-863 (senyor de Vigueras 863-27 abril 875)
• Mutarrif ben Musa 862-863 (senyor de Osca 863-? , perduda en front els Banu Tawil)
• Isamil ben Musa, 862-863 (senyor de Saragossa 871-883 i de Lleida 881-883)
• Fortun ben Musa, senyor de Tudela 862-882
• Ismail ben Fortun (fill) 882-883
• Muhammad ben Lope ben Musa de Viguera 883-897 (de Saragossa 883-885)
• Lope ben Muhammad 898-907 (senyor de Tarassona i Lleida 898-907, i senyor de Toledo 897-898 i 903)
• Abdalla ben Muhammad (germà) 907-909
• Tudela a Banu Tawil c. 909
• als Banu Hud de l'emirat de Saraqsta 1039-1046
• Mondhir al Hadjib 1046-1050
• als Banu Hud 1050-1110
• als almoràvits 1110-1119
• al Regne de Navarra i Aragó 1119

[edita] Referències