Tudela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tudela (desambiguació)».
Tudela
Bandera de Tudela Escut de Tudela
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Tudela
Municipi Navarra
Centre històric
Centre històric
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Tudela
Merindad de Tudela
Predom. ling. castellà[1]
Superfície 215,7 km²
Altitud 264 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
35.369 hab.
163,97 hab/km²
Coordenades 42° 3′ 43″ N, 1° 36′ 20″ O / 42.06194°N,1.60556°O / 42.06194; -1.60556Coord.: 42° 3′ 43″ N, 1° 36′ 20″ O / 42.06194°N,1.60556°O / 42.06194; -1.60556
Distàncies 94 km de Pamplona
Dirigents:
• Alcalde:

Luis Casado Oliver
(UPN)
Codi postal 31500
Web

Tudela (castellà) o Tutera (basc) [3] és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Valtierra, Castejón i Arguedas, a l'oest amb Cintruénigo, Fitero i Corella, al sud amb Cascante, Murchante, Ablitas i Fontellas, i a l'est amb Cabanillas i Bardenas Reales. Tudela és la segona ciutat de Navarra en nombre d'habitants. Així mateix, el seu terme municipal és el segon més gran de Navarra.

Demografia

Evolució demogràfica
1996 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2009
26 857 27 819 28 998 30 355 31 228 31 659 32 345 32 802 33 910 34 717
Fonts: Tudela i Institut d'Estadística de Navarra

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde Partit polític
1979-1980 Francisco Álava Jiménez Partit Socialista de Navarra
1980-1983 Alberto Tantos Bordonaba Partit Socialista de Navarra
1983-1995 José Antonio Pérez Sola Partit Socialista de Navarra
1995-1999 Luis Campoy Zueco Unió del Poble Navarrès
1999-2003 Luis Campoy Zueco Unió del Poble Navarrès
2003-2007 Luis Casado Oliver Unió del Poble Navarrès
2007-2011 Luis Casado Oliver Unió del Poble Navarrès
2011-2015 Luis Casado Oliver Unió del Poble Navarrès

Història

Encara que hi ha restes d'habitació prehistòrica, la ciutat té el seu origen en l'època de dominació romana, quan era coneguda amb el nom de Tutela.[4]

Sota els àrabs fou centre d'una kura que incloïa Arnedo, Alfaro, Borja, Calahorra, Najera, Tarassona i Viguera. Va formar part de la Marca Superior i fou part dels dominis de la família dels Banu Qasi. El comte Casius apareix abans del 715 i va ser client del califa omeia i tenia les seves terres a la regió. Al-Hàkam I (796–822) hauria erigit el poble en vila amb el nom de Tutila. Des del 813 fou governava de manera continuada pels Banu Qasi. L'any 862 a la mort de Musa ben Musa, poderós magnat que es feia dir el tercer rei d'Hispània, els seus dominis, després d'un breu període indivís, es van repartir entre els seus quatre fills. Fortun va rebre Tudela que després va passar al seu fill, per retornar de seguida al fill del fill gran de Musa ben Musa, Muhammad ben Llop conegut per Ababdella, senyor de Viguera, que també va recollir l'herència del germà Ismail (Saragossa). El seu fill Llop va ocupar Toledo del 897 al 898 i altra vegada el 903 i la va cedir al seu germà Mutarrif, i d'aquest va passar al seu nebot Muhammad ben Ismail (fill de Ismail de Saragossa) que la va perdre un any després. Va morir el 907 i li va succeir el seu germà Abdallah ben Muhammad, que va perdre els darrers dominis enfront dels Banu Tawil d'Osca cap al 908 o 909 que no la devien conservar gaire temps. No està clar si els Banu Qasi hi van exercir el control fins al 924 [5]quan Abd al-Rahman III va donar el govern de Tudela a Muhammad ibn al-Ankar, que era governador de Saraqusta, de la família del tugibites en mans dels quals es va conservar després de la caiguda del califat.

El 942, Garcia Sanxes I de Pamplona fou derrotat per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí,[6] que recuperà les penyes de Sen i Men, i el navarrès demanà el suport de les tropes castellanes de Ferran González, i marxaren conjuntament contra Tudela, on foren derrotats el 5 d'abril.[7]

Un cop desmembrat el califat de Qurtuba, Tudela va restar en mans dels tugibites. Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I, (1018-1022), que exercia el govern de Tudela des de 1005/1006, fou el primer governador que es va erigir en sobirà de Saraqusta. L'emirat de Saraqusta va passar als Banu Hud el 1038/1039. L'Emirat de Tudela va ser breument independent sota Mondhir al Hadjib del 1046 a prop del 1050[8] en què va tornar a Saragossa. En 1087 patí un setge en 1087 de Sanç I d'Aragó i Pamplona, que tot i el suport de Ramon IV de Tolosa i les tropes llenguadocianes, provençals, normandes i borgonyones no prengué la ciutat.[9] El 1110 va passar als almoràvits i el 29 de febrer de 1119 va ser conquerida pel rei Alfons el Bataller amb tropes d'aragonesos.[10]

L'any 1231 hi va tindre lloc la signatura del Tractat de Tudela entre Jaume el Conqueridor i Sanç VII de Navarra.

La resposta a l'intent d'invasió de Felip III de França a la Corona d'Aragó des del Regne de Navarra del 1283 es va tancar l'any següent amb el contraatac de Pere el Gran a l'horta de Tudela.[11] El rei va deixar la mà lliure als almogàvers, que van talar l'horta sembrant el terror.

En 1320, la croada dels pastors travessà els Pirineus atacant les aljames de Jaca i Montclús.[12] Jaume el Just actuà i envià un destacament per protegir els jueus, i l'infant Alfons manà penjar quaranta dels atacants d'Osca i els atacants es dirigiren a Tudela i Pamplona, on els jueus plantaren cara i els rebutjaren.[13]

El 23 de novembre de 1808 durant la Guerra del Francès els espanyols perden la Batalla de Tudela.

Banu Qasi

  • Casius vers 715
  • Fortun ben Casius vers 750
  • Musa ben Fortun ?-789
  • Mutarrif ben Musa 789-799 (valí de Pamplona)
  • Fortun ben Musa 799-802
  • Musa ben Musa 802-862 (anomenat tercer rei d'Hispània, valí de Tudela, Osca i Saragossa)
  • Lope ben Musa, 862-863 (senyor de Vigueras 863-27 abril 875)
  • Mutarrif ben Musa 862-863 (senyor d'Osca 863-?, perduda enfront dels Banu Tawil)
  • Isamil ben Musa, 862-863 (senyor de Saragossa 871-883 i de Lleida 881-883)
  • Fortun ben Musa, senyor de Tudela 862-882
  • Ismail ben Fortun (fill) 882-883
  • Muhammad ben Llop ben Musa de Viguera 883-897 (de Saragossa 883-885)
  • Lope ben Muhammad 898-907 (senyor de Tarassona i Lleida 898-907, i senyor de Toledo 897-898 i 903)
  • Abdalla ben Muhammad (germà) 907-909
  • Tudela a Banu Tawil vers 909
  • als Banu Hud de l'emirat de Saraqusta 1039-1046
  • Mondhir al Hadjib 1046-1050
  • als Banu Hud 1050-1110
  • als almoràvits 1110-1119
  • al Regne de Navarra i Aragó 1119

Referències

  1. Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  3. Euskaltzaindia: 155. araua: Nafarroako udal izendegia. (basc)
  4. Conchillos, José. Desagravios del propugnaculo de Tudela contra el trifomce Cerbero autor del Bodoque (en castellà). Sebastián Sterlin, 1667, p. 153. 
  5. Enciclopèdia de l'Islam, X, 811
  6. Museu d'Història de Catalunya, Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana
  7. Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda (en castellà). Marcial Pons Historia, 2005, p.372-373. ISBN 8495379945. 
  8. (castellà) De cuando Tudela fue un reino independiente. Últimos siglos de dominación musulmana (Años 924 a 1119)
  9. Buesa Conde, Domingo. El rey Sancho Ramírez (en castellà). Guara, 1978. 
  10. (castellà) Alberto Cañada Juste, La batalla de Cutanda (1120)
  11. F. Valls Taberner i Ferran Soldevila: "Història de Catalunya" 3a ed (1972) Vol.1 p. 187
  12. Baer, Yitzhak. A history of the Jews in Christian Spain (en anglès). Jewish Publication Society of America, 1978, p. 15. 
  13. Lacave, José Luis. Sefarad, Sefarad: la España Judía (en anglès). Comisión Quinto Centenario, Grupo de Trabajo Sefarad 92, 1987, p. 208. ISBN 8485983580. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tudela Modifica l'enllaç a Wikidata