Tudela

Tudela

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi Navarra
Centre històric
Estat • Comunitat Autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat	Espanya Comunitat Foral de Navarra Navarra Tudela Merindad de Tudela
Predom. ling.	castellà
Superfície	215,7 km²
Altitud	264 msnm
Població (2012)   • Densitat	35.358 hab. 163,92 hab/km²
Coordenades	42° 3′ 43″ N, 1° 36′ 20″ O
Distàncies	94 km de Pamplona
Dirigents: • Alcalde:	Luis Casado Oliver (UPN)
Codi postal	31500
Web	http://www.tudela.com/

Tudela (Tutera en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Valtierra, Castejón i Arguedas, a l'oest amb Cintruénigo, Fitero i Corella, al sud amb Cascante, Murchante, Ablitas i Fontellas, i a l'est amb Cabanillas i Bardenas Reales. Tudela és la segona ciutat de Navarra en nombre d'habitants.

Demografia

Evolució demogràfica
1996	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2008	2009
26 857	27 819	28 998	30 355	31 228	31 659	32 345	32 802	33 910	34 717
Fonts: Tudela i Institut d'Estadística de Navarra

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periode	Alcalde	Partit polític
1979-1980	Francisco Alava Jimenez	Partit Socialista de Navarra
1980-1983	Alberto Tantos Bordonaba	Partit Socialista de Navarra
1983-1995	José Antonio Pérez Sola	Partit Socialista de Navarra
1995-1999	Luís Campoy Zueco	Unió del Poble Navarrès
1999-2003	Luís Campoy Zueco	Unió del Poble Navarrès
2003-2007	Luis Casado Oliver	Unió del Poble Navarrès
2007-2011	Luis Casado Oliver	Unió del Poble Navarrès
2011-2015	Luis Casado Oliver	Unió del Poble Navarrès

Història

Encara que hi ha restes d'habitació prehistòrica, la ciutat té el seu origen en l'època de dominació romana, quan era coneguda amb el nom de Tutela.

Sota els àrabs fou centre d'una kura que incloia Arnedo, Alfaro, Borja, Calahorra, Najera, Tarazona i Viguera. Va formar part de la Marca Superior i fou part dels dominis de la família dels Banu Qasi. El comte Casius apareix abans del 715 i va ser client del califa omeia i tenia les seves terres a la regió. Al-Hàkam I (796–822) hauria erigit el poble en vila amb el nom de Tutila. Des de el 813 fou governava de manera continuada pels Banu Qasi. L'any 862 a la mort de Musa ben Musa, poderós magnat que es feia dir el tercer rei d'Hispània, els seus dominis, després d'un breu període indivís, es van repartir entre els seus quatre fills. Fortun va rebre Tudela que després va passar al seu fill, per retornar de seguida al fill del fill gran de Musa ben Musa, Muhammad ben Llop conegut per Ababdella, senyor de Vigueras, que també va recollir l'herència del germà Ismail (Saragossa). El seu fill Llop va ocupar Toledo del 897 al 898 i altra cop el 903 i la va cedir al seu germà Mutarrif, i d'aquest va passar al seu nebot Muhammad ben Ismail (fill de Ismail de Saragossa) que la va perdre un any després. Va morir el 907 i el va succeir el seu germà Abdallah ben Muhammad, que va perdre els darrers dominis en front dels Banu Tawil d'Osca cap el 908 o 909 que no la devien conservar gaire temps. No està clar si els Banu Qasi hi van exercir el control fins el 924 quan Abd al-Rahman III va donar el govern de Tudela a Muhammad ibn al-Ankar, que era governador de Saraqusta, de la família del tugibites en mans dels quals es va conservar després de la caiguda del califat.

El 942, Garcia Sanxes I de Pamplona fou derrotat per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que recuperà les penyes de Sen i Men, i el navarrès demanà el suport de les tropes castellanes de Ferran González, i marxaren conjuntament contra Tudela, on foren derrotats el 5 d'abril.

Un cop desmembrat el califat de Qurtuba, Tudela va restar en mans dels tugibites. Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I, (1018-1022), que exercia el govern de Tudela des de 1005/1006, fou el primer governador que es va erigir en sobirà de Saraqusta. L'emirat de Saraqusta va passar als Banu Hud el 1038/1039. L'Emirat de Tudela va ser breument independent sota Mondhir al Hadjib del 1046 a prop del 1050 en que va tornar a Saragossa. El 1110 va passar als almoràvits i el 29 de febrer de 1119 va ser conquerida pels aragonesos.

L'any 1231 hi va tindre lloc la signatura del Tractat de Tudela entre Jaume el Conqueridor i Sanç VII de Navarra.

La resposta a l'intent d'invasió de Felip III de França a la Corona d'Aragó des del Regne de Navarra del 1283 es va tancar l'any següent amb el contraatac de Pere el Gran a l'horta de Tudela. El rei va deixar la mà lliure als almogàvers, que van talar l'horta sembrant el terror.

El 23 de novembre de 1808 durant la Guerra del Francès els espanyols perden la Batalla de Tudela.

Banu Qasi

• Casius vers 715
• Fortun ben Casius vers 750
• Musa ben Fortun ?-789
• Mutarrif ben Musa 789-799 (valí de Pamplona)
• Fortun ben Musa 799-802
• Musa ben Musa 802-862 (anomenat tercer rei d'Hispània, valí de Tudela, Osca i Saragossa)
• Lope ben Musa, 862-863 (senyor de Vigueras 863-27 abril 875)
• Mutarrif ben Musa 862-863 (senyor de Osca 863-? , perduda en front els Banu Tawil)
• Isamil ben Musa, 862-863 (senyor de Saragossa 871-883 i de Lleida 881-883)
• Fortun ben Musa, senyor de Tudela 862-882
• Ismail ben Fortun (fill) 882-883
• Muhammad ben Llop ben Musa de Viguera 883-897 (de Saragossa 883-885)
• Lope ben Muhammad 898-907 (senyor de Tarassona i Lleida 898-907, i senyor de Toledo 897-898 i 903)
• Abdalla ben Muhammad (germà) 907-909
• Tudela a Banu Tawil vers 909
• als Banu Hud de l'emirat de Saraqusta 1039-1046
• Mondhir al Hadjib 1046-1050
• als Banu Hud 1050-1110
• als almoràvits 1110-1119
• al Regne de Navarra i Aragó 1119

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tudela

• (castellà) De cuando Tudela fue un reino independiente. Últimos siglos de dominación musulmana (Años 924 a 1119)