Ramon IV de Tolosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramon IV de Tolosa.

Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).

Antecedents familiars[modifica | modifica el codi]

És fill del comte de Tolosa Ponç III i d'Almodis de la Marca, de qui rebé el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici. Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem, que li ven el comtat.

Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa feta pels Benedictins a la «Història General del Llenguadoc», seria Ramon IV, però estudis crítics han establert que dos comtes de nom Ramon havien estat omesos. Seria doncs Ramon (VI).

Croades[modifica | modifica el codi]

Es té constància que l'any 1087 estava al setge de Tolosa al costat del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona[1] Però va ser dels primers en prendre la creu acudint a la crida que va fer el papa Urbà II en el concili de Clermont.

El 1096 participà en la Primera Croada, després de deixar els seus estats al seu fill Bertran I. En fou una de les figures més destacades i d'intenció més noble, manant un dels quatre exèrcits, el que guanya Constantinoble per via terrestre. Hi participa com a cap militar al costat del legat, cap espiritual i teòricament polític.

Ramon de Sant Gèli es distingeix des del començament negant des de Constantinoble de prestar homenatge a l'emperador bizantí Aleix I. Participà en el setge d'Antioquia, fins a la presa de Jerusalem.[2] A la batalla d'Ascaló hi perdé un ull. Disgustat amb els caps de la croada, residí més d'un any a Constantinoble (1100). Refusà la corona del regne de Jerusalem que li fou oferta argumentant que no volia governar la ciutat en la qual Jesús havia patit. Deia que s'estremia de pensar en anomenar-se Rei de Jerusalem. És també probable que desitgi continuar el setge de Trípoli (Líban) més que romandre a Jerusalem.

Després de lluitar durant la croada de 1101 a la batalla de Mersivan, sent derrotat contra els turcs,[3] el 1102 s'embarcà vers Síria, on fou fet presoner per Tancred de Tars de Cilícia. Un cop obtinguda la llibertat, prengué Tortosa de Síria i assetjà Trípoli. Morí el 1105 durant el setge al castell de Mont Pelegrí, que ell mateix havia fet construir, prop de Trípoli.

Raymond d'Aguiliers, un capellà de l'exèrcit de Ramon, va escriure segons el seu punt de vista la història de la primera croada.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Buesa Conde, Domingo. El rey Sancho Ramírez (en castellà). Guara, 1978. 
  2. France, John. Victory in the East: a military history of the First Crusade (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p.129-131. ISBN 0521589878. 
  3. Falk, Avner. Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades (en anglès). Karnac Books, 2010, p.107. ISBN 1855757338. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon IV de Tolosa