Principat d'Antioquia

Principatus Antiochenus
Principat d'Antioquia

← 1098 — 1268 →
Escut
Capital	Antioquia de l'Orontes
Altres idiomes	Francès, italià, grec, àrab
Religió	Església catòlica, Església ortodoxa de Grècia, Església ortodoxa siriana, Islam, Judaisme
Govern	Monarquia
Història
• Primera Croada	1098
• Conquesta del principat per Baibars	1268

L'Orient pròxim el 1135, amb els estats croats en tons verds.

El Comtat d'Antioquia fou el primer Estat Croat, fundat l'any 1098 com a conseqüència de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.

Antecedents

El 1095 el nou papa Urbà II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar a l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de els seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofreu i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, compromentent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizantí. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repel·lir les forces seljúcides a la batalla de Dorilea, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre. Bohemond de Tàrent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia.

Caiguda

En 1268 Bàybars es va apoderar de Jaffa i del castell de Beaufort defensat per l'Orde del Temple i després va pujar en direcció nord cap al Principat d'Antioquia i li va posar setge. El 18 de maig les tropes del soldà van obrir bretxa en les muralles per on es van colar els mamelucs en massa. La gran ciutat havia perdurat per més de 160 anys com a capital franca i Bohemond VI d'Antioquia va veure el seu títol rebaixat a comte.

Convertida en la darrera fortalesa de l'extint principat, i governada des del comtat de Trípoli, el 22 de març de 1287, les defenses de Latakia es van malmetre pels efectes d'un terratrèmol, i Qalàwun va aprofitar l'oportunitat per conquerir-la el 20 d'abril, doncs no estava coberta per les treves amb els llatins.

Llista de Prínceps d'Antioquia

• Bohemond I d'Antioquia 1098–1111
  • Tancred d'Hauteville, regent, 1100–1103; 1105–1112
• Bohemond II d'Antioquia 1111–1130
  • Roger de Salerno, regent, 1112–1119
  • Balduí II de Jerusalem, regent, 1119–1126; 1130–1131
• Constança d'Antioquia 1130–1163
  • Folc d'Anjou, regent, 1131–1136
• Ramon d'Antioquia 1136–1149 (per matrimoni amb Constança)
• Reinald de Chatillon 1153–1160 (per matrimoni amb Constança)
• Bohemond III d'Antioquia 1163–1201
  • Ramon IV de Tripoli 1193–1194 (regent)
• Bohemond IV d'Antioquia 1201–1216
• Ramon Rupen d'Antioquia 1216–1219
• Bohemond IV d'Antioquia (restaurat) 1219–1233
• Bohemond V d'Antioquia 1233–1252
• Bohemond VI d'Antioquia 1252–1268

Prínceps titular d'Antioquia 1268–1457

• Bohemond VI d'Antioquia 1268–1275
• Bohemond VII de Tripoli 1275–1287
• Lucia of Tripoli 1287–c. 1299
• Felip de Toucy c.1299–1300
• Passa als Reis de Xipre i Jerusalem