Eretnaoğulları

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors ilkhànides (1326-1337) i després com a sobirans. El territori fou anomenat Beylik d'Eretna. El nom prové del seu fundador, el turcomongol Eretna, governador de la zona (1326-1337) que va prendre el poder aprofitant l'enfonsament del poder ilkhànida a Àsia Menor[1] (1337-1343), amb suport mameluc i va dominar una àmplia regió (1343-1352) amb capital a Sivas. El beylik abraçava Nigde, Aksaray, Ankara, Develi Kara Hisar, Derende, Amasya, Tokat, Mezifun, Samsun, Erzindjan, Sharki Karahisar i Sivas (que era la capital, encara que després va passar a Kayseri).

La seva dinastia va governar fins al 1381. El darrer emir va ser substituït pel seu visir Kadi Burhan al-Din que va regnar divuit anys més.

Llista de sobirans[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ágoston, Gábor; Masters, Bruce Alan. Encyclopedia of the Ottoman Empire (en anglès). Infobase Publishing, p.41, p. 2009. ISBN 0816062595.