Akhis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els akhis -en singular akhi o ahilik - (modern ahi) fou una organització religiosa d'Anatòlia que van arribar amb els dervixos turcmans i es van establir principalment a les ciutats. Els akhis van tenir una organització exclusiva de dones (la Bacıyan-ı Rum), que fou la primera d'aquest tipus al món, fundada per Fatma Bacı Kadın Ana esposa del organitzador Akhi Ewran (Ahi Evran Veli o Haci Bektas-i Veli Veli). Els seus centres principals foren Konya, Ankara i Kırşehir. Els akhis col·laboraven estretament entre ells (tots els membres es consideraven germans un de l'altra); els que tenien feines indignes n'estaven excloses (per exemple els botxins de persones o animals, els difamadors, lladres i adúlters); l'entrada a l'organització es feia amb una cerimònia especial i requeria lleialtat absoluta. Els adeptes passaven per les fases de coneixement, paciència, purificació de l'anima, lleialtat, amistat, tolerància etc. i els seus sis principis bàsics eren:

  • Obrir els braços
  • Obrir la taula
  • Obrir la porta de la casa
  • No mirar (el que no s'ha de mirar)
  • Controlar la cintura
  • No parlar (del que no s'ha de parlar)

Els akhis van ser rivals dels mevlevis, confraria fundada per Mevlana Celaleddin Rumi (Gran Khorasan 1207-Konya 1273).

El cap akhi Ahmad-Shah va agafar el poder a Konya vers el 1295. Akhi Mustafà fou enderrocat pel karamànida Yahşı Han Bey vers l'abril o maig del 1314.

Llista de senyors Akhis de Konya[modifica | modifica el codi]

  • Akhi Ahamd Xah 1295-?
  • Akhi Mustafa ?-1314

Referència[modifica | modifica el codi]