Saltúquida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beys que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el segle XII.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1071, els seljúcides van derrotar a l'imperi bizantí a la Batalla de Mantzikert. Ebul Kasim Saltuk (Abu al-Qasim Saltuq I fou encarregat pels seljúcides de conquerir Anatòlia. Va conquerir Teodosiòpolis i el sultà Alp Arslan el va designar com bey per governar sobre la regió. Des de 1080, la dinastia saltúquida es va instal·lar a Erzurum, a la qual va convertir en la seva capital.[1] L'antiga Karin dels armenis (en armeni: (Karin o Garin) ), reanomenada Theodosiopolis pels bizantins prengué el nom d'Arz al-Rum (en àrab: Arḍ ar-rūm o "Terra dels romans"). Un altra versió atribueix l'origen del nom a causa dels refugiats armenis que venien en majoria de la propera Arzan (Arzan al-Rum) que havia estat destruïda el 1049 pels Seljúcides. [2]

El 1086, a la mort del sultà de Rum Sulayman I ibn Kutalmish, Ebul Kasim va exercir les funcions de regent (1086-1092) fins a la majoria de Kilidj Arslan I. Aquest últim estava retingut en captivitat per Tutush I, fundador de la dinastia seljúcida de Síria. Tutush fou vençut pels bizantins que salvaren així a la dinastia dels seljúcides de Rum. A la mort del sultà gran seljúcida Malik Shah I [3] el 1092, Kilidj Arslan I va poder accedir al tron de Rum. El 1107, el seu segon fill Malik Shah I ibn Kilidj Arslan I el va succeir però enfrontat amb els seus germans que li disputaven la corona.

Ebul Kasim va continuar sent en principi vassall dels seljúcides, però després va aprofitar els conflictes interns per esdevenir independent.[1] El seu fill Ali el va succeir el 1103. Va donar suport a Muhammad Tapar en contra de Barkyaruk. Va conquerir Kars i va reforçar així la seva posició. Ell i els seus successors prengueren el títol de Malik (rei) .[4] Ek 1123 el califa abbàssida va eemanar ajut als saltúquides contra el mazyaàdida Dubays ibn Sadaka d'Hilla. El successor d'Ali fou el seu germà Diya al-Din Ghazi, mort el 1131/1132.

Els saltúquides van conquerir Bayburt, Shahin Kara Hisar, Tercan (Terdjan), Ispir, Oltu i Midjingerd. En les relacions conflictives amb el rei de Geòrgia David el Constructor (Agmashenebeli) a costa del qual els saltúquies van estendre les seves possessions, el 1120 David va formar una coalició amb els kiptxaqs i va derrotar a diversos grups turcs entre els quals els saltúquides. Diya al-Din es va aliar uns anys després, per matrimoni, amb els ortúquides. El 1132, İzzeddin Saltuk, nét d'Ebul Kasim i fill d'Ali, va pujar al poder. Sota el seu regnat la dinastia dels saltúquides va arribar al seu zenit. Va lluitar contra els georgians i fou fet presoner el 1153/1154 per les forces del rei Demetri I de Geòrgia prop d'Ani. Els georgians arribaren fins a Erzurum però es conformaren a saquejar la ciutat abans de tornar als seves terres.[1] Per ser alliberat, el bey va haver de satisfer un rescat de deu mil dinars, pagats amb l'ajuda d'altres beys (el ortúquides i el shah-i Arman d'Akhlat, Sukman, casat amb una germana d'Izz al-Din/Izzeddin). Va fer una aliança, consagrada pel matrimoni d'una germana seva, amb el sultà de Rum Izz al-Din Kilidj Arslan II (1156-1192) però la princesa fou interceptada per l'emir danishmendita de Sivas Yaghibasan que la va casar amb el seu nebot, el beg de Kayseri, el que va provocar la guerra entre Rum i Danishmend/Sivas.

İzzeddin Saltuk va morir el 1174, i el seu fill Nasir al-Din Muhammed el va reemplaçar. En les relacions conflictives amb Geòrgia es produí un curiós episodi: ekl fill de Muhammad, Muzaffar al-Din, va oferir convertir-se al cristianisme per casar-se amb la que serà la reina Tamara de Geòrgia.;[4] va viatjar amb gran pompa a Tblisi, amb valuosos regals per la llavors princesa, però aquesta va acabar rebutjant l'oferta. No es torna pa parlar de Nasir al-Din i del seu fill després d'aquest episodi.

Una altra particularitat d'aquesta dinastia és el regnat de Mama Hatun, la filla d'İzzeddin Saltuk, durant una desena d'anys a la fi del segle XII (ja consta al govern el 1191). Mama estava aliada a l'emir de Mayyafarikin contra el Shah-i Arman d'Akhlat. Vers el 1200 va demanar al sultà d'Egipte al-Adil I, que li busqués un marit i això li hauria costat l'enderrocament per Malik Shah, germà de Muzaffar al-Din. El nou bey va mantenir però l'aliança estratègica amb els aiubites egipcis el que va provocar l'hostilitat del sultà de Rum. Des del començament del segle XIII els saltúquides van haver de lluitar contra els sultans de Rum. Un segle abans el sultà gran seljúcida Malik Shah I (1107-1116) va voler unificar Anatòlia sota la seva autoritat, però fou Rukn al-Din Sulaymanshah II de Rum (1197-1204) qui va acabar dominant el beylicat el 1202; després d'una campanya contra Geòrgia, es va dirigir a Erzurum i va establir el domini sobre el beylik saltúquida; Malik Shah fou deposat i no està clar si el territori fou annexionat immediatament o uns anys després. Segons l'Enciclopèdia de l'Islam fou annexionat el 1202, però altres fonts diuen que els saltúquides quedaren sota la sobirania feudal dels seljúcides fins vers el 1230 quan Ala al-Din Kaykubad I va annexionar completament el territori.[4]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Els saltúquides van deixar diversos monuments a Erzurum i a Tercan.

  • Kale Mescidi (torre de la mesquita petita), Tebsi Minare (minaret), Ulu Câmi (mesquita grab) (1179) à Erzurum.
  • Mausoleu i caravanserrall de Mama Hatun a Tercan.

La dinastia[modifica | modifica el codi]

Dates[4] Nom Nom turc Fill de Nom àrab  
1097-1103 Abu al-Qasim Saltuk I Ebul Kasim Saltuk   أبو القاسم سلتوق Fundador i epònim de la dinastia.
1103-1124 Alí Alí Saltuk I علي بن سلتوق  
1124-1132 Dhiya al-Din Abu al-Muzaffar Ghazi Ziyaeddin Gazi ضياء الدين أبو المظفر غازي  
1132-1168 Izz al-Dîn Saltuk II İzzeddin Saltuk Alí عز الدين سلتوق بن علي  
1168-1191[5] Nasir al-Din Muhammad Nasıreddin Muhammed Saltuk II ناصر الدين محمد  
1191[5]-1201 Mama Khatun Mama Hatun Saltûq II ar  
1201-1202[6] Ala al-Din Abu Mansur Alaeddin Muhammad علاء الدين أبو منصور بن محمد  
1202-1202[6] Malik shah Melikşah Muhammad ملكشاه بن محمد Conquesta pels Seljúcides de Rum.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) Saltuklu Bey Principality (1092-1202).
  2. Martijn Theodoor Houtsma, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 (9 volums), vol. I, BRILL, 1993, 5164 pags. (ISBN 978-900408265-6), article «Arzan », pàg. 473; i Ibn Battûta (trad. C. Defrémery i B. R. Sanguinetti (1858)), "Viatges" (3 volums), De la Meca a les estepes russes, vol. II, París, François Maspero, col. « La Découverte », 1982, Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF, (ISBN 2-7071-1303-4), Introducció i notes de Stéphane Yerasimov
  3. Ibn Battûta, "Viatges" (3 volums), De la Meca a les estepes russes, ISBN 2-7071-1303-4, editor François Maspero, col. La Découverte, París, 1982, traducció de Charles Defrémery i B. R. Sanguinetti (1858), Introducció i notes de Stéphane Yerasimov, en línia a [http://classiques.uqac.ca/classiques/ibn_battuta/voyages_tome_II/ibn_battuta_t2.pdf Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 (anglès) Clifford Edmund Bosworth, The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids.
  5. 5,0 5,1 (anglès) Clifford Edmund Bosworth, The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids, situa la date del fin del seu regnat entre 1191 i 1201.
  6. 6,0 6,1 Pel període 1201-1230, (anglès) Clifford Edmund Bosworth a The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids deixa oberta la possibilitat de govern de Ala al-Din Abu Mansur i de Malik Shah.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]