Imperi de Trebisonda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Βασιλεία τής Τραπεζοῦντος
Imperi de Trebisonda

Imperi

Komnenos-Isaac-Arms.svg
1204 – 1461 Flag of the Ottoman Empire (1453-1517).svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}{{{common_name}}}
Bandera Escut
Ubicació de {{{common_name}}}
Els estats grecs successors de l'imperi Bizantí foren l'Imperi de Nicea, el Despotat d'Epir i l'Imperi de Trebisonda.
Capital Trebisonda
Idioma oficial Grec
Religió Ortodoxa grega (popular)
Forma de govern Monarquia
Emperador
 • 1204 – 1222 Aleix I Comnè
 • 1459 – 1461 David Comnè
Període històric edat mitjana
 • Destrucció de l'imperi Bizantí 1204
 • Conquesta de l'imperi Otomà 15 d'agost de 1461

L'Imperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un imperi d'arrel bizantina, establert amb ajuda georgiana per la família Comnè quan els llatins van conquerir Constantinoble.

El primer emperador fou Aleix I Comnè (net del emperador Andrònic I Comnè que va governar del 1183 al 1185, i fill del sebastocrator Manel Comnè) que a l'entrar els llatins va fugir en vaixell junt amb el seu germà David i varen arribar a Trebisonda on van rebre el suport de la seva parenta la reina Tamara de Geòrgia. David es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com Amisos (Samsun), Sinope, Kastamunu, Amastris i Heraclea. El 1205, aliat als llatins, va atacar Nicomedia però fou derrotat per Teodor I Lascaris de Nicea; el 1206 David fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el 1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre 1206 i 1214 Nicea va ocupar tots els ports entre Heraclea i Amisos i el 1214 el soldà de Konya va ocupar Sinope i Aleix va haver de pagar tribut al sultà. Aleix va morir el 1222. El seu títol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'àguila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, Ibèria i Peràteia" (nom que feia al·lusió a la reclamació de Crimea)

Li va succeir Andrònic I Gidus. Les naus de l'Imperi van començar a atacar les del soldà i van recollir molt de botí però abans de tornar a port van ser sorpreses per una tempestat i van haver de recalar a Sinope on el governador se'n va apoderar i va fer presoners als tripulants. Andrònic va haver d'atacar Sinope per alliberar a la seva gent i la va saquejar. El soldà de Konya va bloquejar Trebisonda per mar i la va atacar també per terra el 1228, però es van haver de retirar.

No massa després es va conèixer l'expansió de Djalal al-Din Khwarizmshah i Andrònic se'n va declarar feudatari, però Kai Kobad de Konya el va derrotar a Yassi Cimen el 1230 i ja no va tornar, però si ho van fer uns anys després els mongols que van liquidar el poder del emirat de Konya a la batalla de Köse Dağ, el 26 de juny de 1243.[1]

Manel I va arribar al govern el 1238. Trebisonda va conquerir Sinope el 1254 però la va tornar a perdre el 1266 al morir Manel. El 1261 els Paleòlegs de Nicea (successors dels Lascaris) reconqueriren Constantinoble el que deixava a l'Imperi de Trebisonda en una posició de prestigi secundari. Jordi va intentar expandir-se altra vegada cap a Sinope el 1277 però fou derrotat i els turcs van ocupar totes les terres a l'oest de Samsun. Cap al 1290 s'havia perdut també la regió de Halibia (avui Unye), i encara es van perdre més territoris a les campanyes dels emirs turcs del 1313 i 1323. El 1311 Aleix II (1297-1330) es va aliar a l'emir de Sinope contra els genovesos i el 1313 els va atacar però va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el 1316. Pocs anys després van començar les lluites contra tribus turcmanes que, dirigides per Hasan Kuyuk van ocupar Amasia i van atacar territori de l'imperi el 1336, però foren rebutjats,

L'Emperador Basili va morir el 1340 i va esclatar la guerra civil durant deu anys. El turcmans van intentar ocupar el país el 1340 i en un assalt la ciutat fou incendiada. El 1347 Aina Beg de Erzindjan, aliat a Mehmet Beg de Bayburt i a Ali Beg dels Ak Koyunlu ho va tornar a provar sense més èxit que abans. El 1348 va esclatar un conflicte local amb els genovesos i es va produir una matança d'italians, i els vaixells genovesos no van tardar a destruir la flota de l'Imperi i ocupar Kerasus, i l'emperador va haver de tornar als genovesos els seus anteriors privilegis. Una plaga de pesta es va produir arran d'aquests fets.

El 1349 amb Aleix III va tornar la pau. Va casar-se amb Teodora Cantacuzeno, parenta del emperador bizantí Joan VI. Moltes princeses es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill del emir dels Ak Koyunlu. El 1360 va construir la fortalesa de Gumushane, que dominava la ruta d'accés des Bayburt, però el governador Joan Kabasite fou derrotat per Latif de Bayburt i sols es va evitar el seu avanç per la mort del emir a mans de gent d'un poblet del camí (1361). El 1362 Kilidge Arslan Kelkit, un cap turcman, va conquerir Sebinkarahizar, i va atacar la fortalesa de Siran, i es va fer amo de la regió després de les campanyes que va fer entre 1368 i 1374. El 4 de març de 1380 Aleix III va atacar als turcmans que dominaven Sinope, Samsum, Giresun i la vall del Harsit i els va derrotar a Kurtun. A finals de segle va aparèixer per la regió Tamerlà al qui Manel III va pagar tribut. El 1396 es va trencar l'acord amb els genovesos i Manel va haver de donar més privilegis als venecians.

Baiazet I (1389-1402) cap dels turcs otomans, es va fer amo del litoral del Mar negre entre Heràclea i Samsun. Trebisonda es va aliar amb Tamerlà i li va subministrar ajuda, inclosos alguns vaixells, el 1402, quant va guanyar la batalla d'Ankara.[2] Amb Joan IV els otomans ja estaven recuperats i van començar a atacar l'Imperi. Un atac turcman separat va arribar a la rodalia de la capital i el cap de la flota, Alexandre, va morir, però Joan IV els va rebutjar amb només 50 soldats. El 1442 els otomans van atacar per mar sense èxit, però Joan IV va accedir a pagar tribut al soldà Murat II. Però el seu successor Mehmet II va assetjar Constantinoble i la va prendre el 29 de maig de 1453.[3] Joan IV es va aliar als Ak Koyunlu i va demanar ajuda a França.

El 1461 Mehmet II va iniciar la conquesta de la regió, primer l'emirat de Sinope, i després els altres incloent els Ak Koyunlu. David va oferir un fort tribut però li va ser rebutjat i a l'octubre els otomans assetjaven la ciutat per terra i mar.[4] El setge va durar 21 dies i al final David va demanar la capitulació que va negociar el protovestiarius Giorgios Amoiroutzes a discutir les condicions de la rendició. Es va acordar el respecte de la vida i els béns dels ciutadans i es permetria sortir de la ciutat a qui ho volgués; David fou autoritzat a establir-se a Serres. Però la realitat va ser que la ciutat fou saquejada i molts ciutadans venuts com esclaus. El metropolità de Trebisonda va perdre els seus drets el 1462. David es va establir a la zona del riu Strimon, però el 1463 es va trobar a Adrianopolis amb Demetri Paleòleg (ex dèspota del Peloponesi) i Mehmet, sospitant una conspiració, el va fer executar amb set dels seus vuit fills, i alguns nebots. La seva dona Irene Paleologina es va morir de pena.

Llista d'emperadors de Trebisonda[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi de Trebisonda Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Claude Cahen, “Köse Dagh” Encyclopaedia of Islam, ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007) (anglès)
  2. Tucker, Spencer C. (2010) Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict. ABC-ClIO; p. 141
  3. Philippides, Marios; Hanak, Walter K. The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2011, p.xiii. ISBN 1409410641. 
  4. Volt, Ivo; Päll, Janika. Byzantino-Nordica 2004: Papers Presented at the International Symposium of Byzantine Studies Held on 7-11 May 2004 in Tartu, Estonia (en anglès). Morgenstern Society, 2005, p.48. ISBN 9949112664.