Kastamonu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kastamonu
Localització
Localització
Província de Kastamonu
Kastamonu des de la ciutadella
Kastamonu des de la ciutadella
Superfície 1.482 km²
Altitud 800 msnm
Població (2010[1])
  • Densitat
891,012 hab.
601,22 hab/km²
Coordenades 41° 22′ 20″ N, 33° 46′ 16″ E / 41.37222°N,33.77111°E / 41.37222; 33.77111Coord.: 41° 22′ 20″ N, 33° 46′ 16″ E / 41.37222°N,33.77111°E / 41.37222; 33.77111
Dirigents:
• Alcalde:

Turhan Topçuoğlu (MHP)
Codi postal 37 000
Web

Kastamonu (en turc antic Kastamuni) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.

La vila s’estén per les dues vessants d'una vall formada per un afluent menor del riu Görkmak; al centre de la vila, a la riba oest, hi ha la ciutadella, afectada per un terratrèmol el 1943. A uns 10 kms hi ha el poble de Kasaba amb una important mesquitak, coneguda com a Mahmud Bey i datada el 1366, que és una de les més esplèndides de Turquia.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat fou fundada suposadament vers el 1800 aC pels hittites amb el nom de Gas Tumana, però la identificació és incerta. Sota domini romà la regió fou part de la Paflagònia i podria ser la ciutat coneguda com a Timonion però altres la identifiquen amb Germanicòpolis o amb Sora. Sota domini bizantí no apareix esmentada abans del segle XI, quan s'anomena Kastamona.

Els turcs seljúcides la van anomenar Kastamuni i algunes variants. A les fonts occidentals apareix com a Constamnes, Castamea, Castamina, Cestamena, Chastarmina, Castimana, Castemol, Castemboli, Castemouni i Costambone. Fou ocupada pels turcs, per primer cop, el 1071, però sense conservar-la; des del 1073/1074 els bizantins van tenir problemes per conservar-la, especialment l'emperador Alexis I Comnè (1081-11118); Othmandjik, oficial de Danixmend Ghazi l'hauria conquerit abans de la mort del seu senyor (el 1104) quan s'esmenta la ciutat bizantina amb el nom d'Aklanos; una altra tradició parla d'una batalla el 1101 a la rodalia de la ciutat entre turcs i llombards; en tot cas la dominació danixmendita, iniciada el 1101 o abans del 1104 va durar fins a l'expedició de Joan II Comnè a Paflagònia datada segons les fonts el 1126 o el 1132. No obstant això, és segur que l'hivern de 1132 estava en mans danixmendites fins a una data insegura cap al darrer terç del segle quan va passar al seljúcides de Rüm.

Els seljúcides van donar el feu vers 1220 (entre 1211 i 1228) a Husam al-Din Coban o Cupan. Vegeu Çoban-oğlu

En una data indeterminada vers 1290 Çobanoğlu Yavlak Arslan es va revoltar i fou derrotar per un exèrcit combinat dels mongols i els seus vassalls seljúcides de Rüm, i la regió fou donada en feu al comandant seljúcida Şemseddin Yaman Candar, amb la qual cosa es va establir la dinastia Djandaroğlu (Djandar Oghlu) o dels Djandaroğulları (aquest nom apareix transcrit també com Candaroğlu i Jandaroğlu o Candaroğulları i Jandaroğulları). Aquesta nissaga va fundar el Beylik de Kastamonu, beylik que es va anomenar també Beylik de Candar-oğhlu o les seves variants ortogràfiques..

Al cap d'un temps, vers 1301, el fill de Çobanoğlu Yavlak Arslan, Çobanoğlu Mahmud Bey, va expulsar Candaroğlu Shams al-Din (Şemseddin) Timir (Temür) (ibn ?) Yaman Djandar (Yaman Candar) i va recuperar el poder.

El 1383 la nissaga governant es va fraccionar i la branca principal va conservar el poder a Sinope i fou coneguda com a Isfendiyar-oğlu pel seu primer beylik, Isfendiyar i el seu domini com a Beylik de Sinope. El 1392 el beylik de Kastamonu amb la ciutat d'aquest nom foren annexionats pels otomans però restituït a la dinastia Candaroğlu el 1402 per Tamerlà. L'annexió definitiva fou el 1461. El príncep otomà Gem fou nomenat governador el gener de 1469 i va exercir fins a finals del 1464.

Sota domini otomà, Kastamonu va quedar relativament aïllada en estar allunyada de les principals rutes. Pràcticament cap viatger va passar per Kastamonu entre el segle XV i el XIX. certament no hi va estar Ewliya Celebi, i encara que Ahmad Pasha Bonneval hi va viure exiliat per un temps a la meitat del segle XIX, no en va deixar cap descripció. W. F. Ainsworth el 1839 va dibuixar un plànol de la fortalesa; segons diu aquest els habitants cristians havien estats expulsats vers el 1730 encara que després havien pogut tornar i hi havia 160 famílies gregues i 20 armènies (unes 1000 persones) al voltant de 12.000 habitants. V. Cuinet al final del segle XIX estimava els habitants en 13.200 musulmans 1795 grecs i 572 armenis basat en estadístiques oficials.[2]

Després de la I Guerra Mundial, la crisi econòmica i la manca de comunicacions ferroviàries va marginar la ciutat. El Codi Revolucionari del Vestit es va iniciar a Kastamonu el 23 d'agost de 1925. Ataturk va fer la seva visita històrica a la ciutat i va visitar la seu del Cumhuriyet Halk Partisi, avui un Museu. Kastamonu no es va desenvolupar fins a partir dels anys seixanta, quan van millorar les carreteres i va sortir del seu aïllament.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Address Based Population Registration System (ABPRS) Results» (en anglès). Institut Turc d'Estadística, 31-12-2010. [Consulta: 5 de gener de 2012].
  2. Houtsma, Martin Theodor. The Encyclopædia of Islam: A Dictionary of the Geography, Ethnography and Biography of the Muhammadan Peoples. vol. IV (en anglès). E. J. Brill, 1936, p. 643. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kastamonu Modifica l'enllaç a Wikidata