Genísser
Els geníssers (en turc yeniçeri, que significa noves tropes/soldats) constituïen unitats d'infanteria ensinistrades, no en va eren l'elit de l'exèrcit otomà, i entre les seves moltes missions destacava la de ser els encarregats de la custòdia i salvaguarda del sultà otomà, així com de les dependències de palau, sent considerats la seva guàrdia pretoriana. Tenen el seu origen en el segle XIV (1330) i van ser abolits (i massacrats) pel sultà Mahmut II en 1826.
Taula de continguts |
Origen dels geníssers [modifica]
El sultà Orhan, governant de l'incipient imperi Otomà, va fundar el cos militar dels geníssers al voltant del 1330. Al principi estava format per combatents no musulmans, sobretot joves cristians i presoners de guerra. Orhan potser va ser influenciat pels soldans mamelucs per a la creació d'aquest model de cos militar. Els geníssers es van convertir en el primer exèrcit otomà permanent, substituint a forces que estaven conformades principalment per guerrers tribals, en la lleialtat i moral dels quals no sempre es podia confiar. A més, cap combatent lliure (no esclavitzat) consentiria ser un soldat d'infanteria, considerant l'arriscada destinació que li era assignada.
Instrucció, ensinistrament i estil de vida dels geníssers [modifica]
Les primeres unitats geníssers tenien entre les seves files a captius de guerra i esclaus. Després dels anys 1380, el sultà Selim I va incrementar les seves files com resultat d'un impost en forma humana denominada devshirmeh. Els homes del sultà reclutarien a diversos joves no musulmans, comunament nois cristians —triats al principi a l'atzar i més tard mitjançant una estricta selecció– per a ser ensinistrats. En segles posteriors semblen haver tingut predilecció principalment per candidats grecs i albanesos. En general seleccionaven a nois d'entre set i catorze anys i el seu nombre es regiria per la necessitat de soldats del moment. Més tard les autoritats otomanes ampliarien el devshirmeh a Hongria. Podria esperar-se que residents locals no apreciessin el costum otomà quan es procedia al reclutament forçós, encara que nombroses poblacions veien en això una font de riquesa i un pròsper futur per als seus fills pels beneficis que derivaven de pertànyer a aquest cos militar.
Els geníssers eren ensinistrats sota una disciplina estricta amb durs entrenaments físics, ensenyaments en el maneig d'armes de l'època i tàctiques militars, així com una impecable educació (aprenien diversos idiomes, literatura, comptabilitat, etc.) i en condicions pràcticament monàstiques en les escoles Acemi Oğlanı. En aquestes escoles d'instrucció s'esperava que romanguessin célibes i anaven almenys encoratjats a convertir-se a l'Islam, el que la majoria així va fer. En la pràctica, els geníssers van pertànyer al sultà. A diferència dels musulmans lliures, els va estar expressament prohibit deixar-se créixer la barba, permetent tan sols un bigoti. Se'ls va inculcar des d'un primer moment que consideressin al Cos de Geníssers com la seva casa i família i al sultà com el seu pare real. Només aquells que van demostrar ser prou forts durant el període d'instrucció van arribar el rang d'un genísser veritable, normalment a l'edat de vint-i-quatre a vint-i-cinc anys. El regiment heretava les propietats dels geníssers morts.
Els geníssers també van aprendre a seguir els dictats del sant dervich Hacı Bektaş-ı Veli que havia beneït les primeres tropes. D'aquesta manera, l'ordre sufi Bektaşı i les seves derviches es van convertir en una espècie de capellans per a la Guàrdia genísser. En aquest aspecte, així com les seves similituds en la seva vida aïllada, els geníssers s'assemblen a les ordres monàstiques cristianes de guerrers monjos, com la dels Cavallers de Sant Joan o l'Orde del Temple.
La Guàrdia genísser [modifica]
El nombre d'integrants de les tropes geníssers va variar segons l'època des de 100 a més de 200.000. La Guàrdia genísser estava organitzada en orta (equivalent en turc per a Regiment). Suleiman Kanuni posseïa 165 ortes, però el nombre amb el temps va augmentar a 196. El sultà era el comandant suprem dels geníssers, si bé el Cos era organitzat i comandat per l'ağa (comandant). La Guàrdia genísser es dividia en tres categories:
- Cemaat (tropes frontereres), amb 101 ortes
- Beyliks o beuluks (la guàrdia personal del sultà), amb 61 ortes
- Sekban o seirnen, amb 34 ortes
A més existien 34 ortes integrades pels acemi (aprenents). Al principi, els geníssers podien ascendir de rang tan sols dintre del seu pròpia orta i només per criteris d'antiguitat i jerarquia. Abandonaven la unitat tan sols per a assumir el comandament d'una altra.
Geníssers destacats [modifica]
Curiositats [modifica]
En el videojoc Age of Empires II els geníssers són la unitat especial dels turcs.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genísser |
