Setge de Viena (1683)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre el setge de 1683. Pel setge de 1529, consulteu el Setge de Viena (1529), i per a la batalla de la Segona Guerra Mundial, consulteu l'Ofensiva de Viena
Setge de Viena (1683)
Gran Guerra Turca
Batalla de Viena, o de Kahlenberg, ja que es va dur a terme en aquesta muntanya vienesa
Batalla de Viena, o de Kahlenberg, ja que es va dur a terme en aquesta muntanya vienesa
Data 12 de setembre de 1683
Localitat Viena, Arxiducat d'Àustria
Bàndols
Sacre Imperi Romanogermànic Sacre Imperi Romanogermànic
República de les Dues Nacions República de les Dues Nacions
Imperi otomà Imperi otomà
Khanat de Crimea Khanat de Crimea
Comandants en cap
Joan III Sobieski Kara Mustafà
Forces
7-90
152 canons
Fonts alcistes: 100.000
138-150.000
300 canons
Fonts alcistes: 300.000
Baixes
2.000 morts
2.500 ferits
10.000 morts
5.000 ferits
5.000 presoners

La Batalla de Kahlenberg, o Segon Setge de Viena, va tenir lloc a Viena el 1683. Els turcs havien assolat ja tots els Balcans i tot el Regne d'Hongria. En aquests moments assetjaven la capital imperial del Sacre Imperi Romanogermànic. Uns 150.000 soldats turcs, al comandament del visir Kara Mustafà, pretengueren conquerir la ciutat com a porta de la islamització de tota l'Europa Central. Va marcar el començament del declivi de l'Imperi otomà a Europa.

El setge fou iniciat pel gran visir Kara Mustafà, que necessitava desesperadament un èxit militar per reforçar la seva posició inestable. Va esperar aconseguir-ho en una campanya contra l'emperador Leopold I, que estava distret amb les amenaces de Lluís XIV de França. Els turcs, avançant amb una força aclaparadora, havien reunit el major exèrcit musulmà des dels temps de Saladí. Assetjaren la ciutat el 16 de juliol, però la seva manca d'artilleria de setge i la ferotge resistència de la ciutat va permetre a Leopold demanar al Papa reunir un exèrcit. I així va ser, el Papa va fer crides per fer una croada, aquesta vegada per defensar una ciutat cristiana, Viena.

A la crida van acudir tots els països cristians d'Europa (excepte el propi rei de França, a qui van anomenar «el rei Moro»), bé amb tropes, o només amb aportació monetària. No obstant això, la major ajuda la feren els polonesos i els alemanys, en ajuda de tropes austríaques. Van derrotar l'exèrcit turc en una batalla lliurada davant dels murs de la ciutat el 12 de setembre.

Desenvolupament tàctic[modifica | modifica el codi]

Batalla de Viena Wiedniem Brandt, 1683.

El 12 de setembre una coalició de reis i prínceps de nacions cristianes: Joan III Sobieski (o Jan III Sobieski), rei de Polònia, liderava la coalició, el Marcgravi Lluís Guillem de Baden-Baden, anomenat Türkenlouis (Lluís el Turc), el duc Carles V de Lorena i molts altres prínceps, generals i ministres alemanys, polonesos i austríacs, juntament amb voluntaris italians, van acudir en defensa de Viena. Per contra, Lluís XIV de França, havia donat suport l'atac turc contra el cor d'Europa.

Les tropes cristianes tenien la meitat dels efectius turcs i pràcticament no comptaven amb artilleria. Amb tot, l'alt comandament turc no considerà les tropes de socors com una amenaça i no ordenà a les seves tropes situar-se en formació de batalla, cosa que costà el cap al general pocs dies després. Aprofitant aquest fet els aliats van llançar una càrregada de cavalleria fulminant sobre les tropes turques.

La batalla va ser violentíssima i breu, desenvolupant-se la major part d'ella dins el campament otomà i a les trinxeres. En poques hores els turcs van patir unes 20.000 baixes, fugint una part considerable d'ells. Viena no hi havia caigut en poder otomà.

Batalla de Viena el 12 setembre 1683.
Sobieski a Viena per Juliusz Kossak.

Viena ja havia estat alliberada del setge turc per Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic el 1529 i la Batalla de Lepant havia detingut l'avanç turc per la Mediterrània el 1571. Però a mitjans del segle XVII, la dinastia dels Köprülü havia guerrejat contra una cansada Venècia i havia penetrat en les extenses regions de l'orient europeu. Per això, la Batalla de Kahlenberg va suposar un abans i un després en la història europea. Es va oposar al poder de l'Imperi otomà, el qual ja no s'estendria més. A poc a poc l'Arxiducat d'Àustria, el Regne d'Hongria, el Tsarat Rus i Polònia anirien recuperant els seus territoris perduts.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Segons alguns historiadors si Viena hagués estat conquerida el 1683 hauria suposat un pas enorme per a la possible conquesta de la resta d'Europa per part de les forces islàmiques, tot i que amb tota seguretat això seria ja impracticable a causa de la inferioritat militar i tecnològica de l'Islam respecte a Europa. Per l'església cristiana de l'època va suposar un important triomf.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de Viena (1683)