Batalla de Préveza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Préveza
Guerres otomanes a Europa
Batalla de Preveza, quadre de Ohannes Umeda Behzad al "Museu Naval de Istanbul".
Batalla de Preveza, quadre de Ohannes Umeda Behzad al "Museu Naval de Istanbul".
Data 28 de setembre de 1538
Localitat Préveza, Imperi Otomà
Resultat Victòria otomana
Batalla de Préveza (Mediterrani oriental)
Batalla de Préveza
Batalla de Préveza
Batalla de Préveza
Coord.: 38° 57′ 33″ N, 20° 45′ 1″ E / 38.95917°N,20.75028°E / 38.95917; 20.75028
Bàndols
Estandarte Liga Santa.gif Lliga Santa formada per:
Estats Pontificis Estats Pontificis
Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Bandera de la Creu de Borgonya Monarquia hispànica
República de Gènova República de Gènova
Orde de Malta Orde de Malta
Marina otomana Imperi otomà
Comandants en cap
Andrea Doria Khair ed-Din Barba-rossa
Forces
162 galeres
140 barques
60.000 soldats
122 galeres
20.000 soldats
Baixes
3.000 presoners
13 vaixells perduts
36 vaixells capturats
400 morts
800 ferits

El 28 de setembre de 1538, davant de la badia de Préveza es van enfrontar la flota de la monarquia hispànica al comandament d'Andrea Doria i la flota otomana al comandament del Gran Almirall Khair ed-Din Barba-rossa.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Khair ed-Din Barba-rossa havia encapçalat des de 1519 una sèrie d'atacs a posicions de la monarquia hispànica en el Mediterrani, que l'havien convertit en el principal mariner protegit per Solimà I el Magnífic. En 1529 va prendre la fortalesa del penyal de Gibraltar. En 1534, al comandament de 60 galeres construïdes amb el seu propi disseny va assolar el sud de la península Itàlica i de sobte va atacar Tunis, apoderant-se d'aquest important port aliat de la monarquia hispànica (Conquesta de Tunis)

Davant l'avanç de Barba-rossa, l'emperador Carles V va formar una impressionant armada amb naus de tot l'Imperi, reforçada per l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, la República de Gènovai el Regne de Portugal, que va recuperar el port. Carles V va encarregar a Andrea Doria que atrapés, viu o mort, a Barba-rossa.

El saqueig[modifica | modifica el codi]

Durant gairebé quatre anys, Khair ed-Din Barba-rossa va continuar atacant ports mediterranis aliats de la monarquia hispànica: va saquejar les costes de Pulla, va atacar Corfú (on va ser rebutjat per les defenses allà apostades) i immediatament després d'això va atacar l'Adriàtic obtenint per Constantinoble un tribut. Els rescats d'aquests adolescents i joves van portar grans beneficis addicionals.

Desenvolupament tàctic[modifica | modifica el codi]

Andrea Doria es trobava a la badia de Préveza, disposava de 200 vaixells, 2.500 canons i comptava amb mariners venecians que en l'època eren considerats com a experts en la navegació de guerra. Per la seva banda Khair ed-Din Barba-rossa disposava només de 150 galeres.

Tot i que es va tenir notícies de l'aproximació de la flota otomana, Andrea Doria va romandre dins del port més temps del recomanat. Quan va sortir ho va fer dificultant-se a si mateix el desplegament, el que va permetre a Barba-rossa un atac ràpid i destructiu contra una flota superior en tot, però atrapada entre la badia de Préveza i la flota comandada per Khair ed-Din.

A més de la desafortunada estratègia, el vent va ser desfavorable i al final una tempesta va concloure amb la derrota de l'armada cristiana.

Un llunyà final[modifica | modifica el codi]

Khair ed-Din Barba-rossa va tenir per davant tota una llarga vida al capdavant de la flota otomana. En 1543 França es va aliar amb Constantinoble contra la monarquia hispànica, circumstància que va aprofitar per saquejar Provença. Va morir a l'edat de més de 90 anys quan construïa un palau.