Jornada de Tunis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jornada de Tunis
— Guerres otomanes —
Jornada de Tunis. Atac a La Goletta
Jornada de Tunis. Atac a La Goletta
Data juny de 1535
Localitat Tunis
Resultat Victòria de Carles V, que conquereix Tunis
Jornada de Tunis (Mediterrani central)
Jornada de Tunis
Jornada de Tunis
Jornada de Tunis
Coord.: 36° 49′ 0″ N, 10° 11′ 0″ E / 36.81667°N,10.18333°E / 36.81667; 10.18333
Bàndols
Regnes de les Espanyes Espanyes
Estats Pontificis Estats Pontificis
República de Gènova República de Gènova
Regne de Portugal Regne de Portugal
Orde de Malta Orde de Malta
Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Regnes de les Espanyes Emperador Carles V
República de Gènova Andrea Doria
Imperi Otomà Khair ed-Din Barba-rossa
Comandants
Regnes de les Espanyes Álvaro de Bazán
Regnes de les Espanyes Berenguer de Requesens
Regnes de les Espanyes García Álvarez de Toledo
Regne de Portugal Lluís de Portugal i d'Aragó
Estats Pontificis Virginio Ursino
Forces
74 galeres i fustes
300 naus de vela
25.000 infants
2.000 genets
84 vaixells de guerra
2 galeres

La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Khair ed-Din Barba-rossa, almirall otomà, s'apoderà de Tunis el 18 d'agost de 1534 deposant a Mulei Hassan, vassall de l'emperador Carles V. Això va provocar la convocatòria de les corts a Madrid, per a sol·licitar subsidis per a recuperar Tunis, i, al mateix temps, demanar ajuda a altres prínceps. Es convoca per a l'operació a les esquadres del Cantàbric i de Flandes.

Durant un any, les esquadres es van concentrant a Barcelona des d'on el monarca prepara l'expedició. Concretament des del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on solia anar a demanar consell al prior.

L'esquadra[modifica | modifica el codi]

Participen:

  • Portugal, amb un gran galió i vint caravel·les, al comandament de l'Infant Lluís de Portugal i d'Aragó, germà de l'Emperadriu.
  • Els Estats Pontificis amb dotze galeres, quatre d'elles de l'Ordre de Malta, sota el comandament de Virginio Ursino.
  • L'armada del Mediterrani, amb quinze galeres, al comandament d'Álvaro de Bazán, El Vell
  • Deu galeres sicilianes al comandament de Berenguer de Requesens.
  • Sis galeres napolitanes al comandament de García Álvarez de Toledo.
  • Dinou galeres genoveses al comandament d'Andrea Doria, entre elles la galera real, amb 26 bancs de quatre remers cadascun.
  • Quaranta-dos naus de l'esquadra del Cantàbric.
  • Seixanta urques de l'esquadra de Flandes.
  • Cent cinquanta veles de l'esquadra de Màlaga, amb 10.000 soldats. Entre elles 80 naus gruixudes i una nau Capitana, de sis gàbies, i que servia d'hospital.

L'operació[modifica | modifica el codi]

Salpen de Barcelona el 30 de maig de 1535, arriben a Maó el 3 de juny, i passen a Cagliari on Carles V passa revista, explicant 74 galeres i fustes, 300 naus de vela, 25.000 infants i 2.000 genets.

Recala entre Bizerta i les ruïnes de Cartago, havent capturat abans dues naus franceses que havien avisat a Barba-rossa de l'atac. L'exèrcit desembarca i posa lloc a la fortalesa de la Goleta, que cau als 28 dies de combats. Una vegada presa La Goleta, l'exèrcit es dirigeix a Tunis, sent atacat per les tropes de Khair ed-Din Barba-rossa, que són desbaratades. El 21 de juny de 1535, cau Tunis, havent-se revoltat abans de la seva caiguda els captius de l'Alcassaba.

Carles V desitjava continuar l'operació i dirigir-se a Alger, però donat l'avançat de l'estació i el perill de mals temps, no troba unanimitat entre els seus aliats, i el 17 d'agost, les diferents armades es dispersen.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

L'atac a Tunis fou immediatament respost per Khair ed-Din Barba-rossa, que va saquejar Maó l'1 de setembre de 1535.[1]

Mulei Hassan fou reposat per l'emperador Carles V, però Uluç Ali-Paixà va recapturar Tunis el 1569, però a conseqüència de la victòria cristiana a la batalla de Lepant,[2] Joan d'Àustria va aconseguir reprendre-la l'octubre de 1573, però finalment caigué de nou en mans otomanes en 1574, de manera que tot el Magreb central i oriental estava en mans otomanes.[3]

Militars implicats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jornada de Tunis Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Antonio Ballesteros-Beretta, La Marina Cántabra. Diputació Provincial de Santander, 1968.