De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs . Queden 210 dies per a finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
1610 - Felip III d'Espanya prohibeix publicar llibres espanyols a l'estranger.
1784 - Lió (França): Élisabeth Thible és la primera dona que puja a un globus aerostàtic.
1814 - França : El rei Lluís XVIII atorga la Carta de 1814 en la que concedeix alguns dels drets originals de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà als seus súbdits.
1859 -Magenta : La Batalla de Magenta és una batalla de la Segona guerra de la independència italiana , entre l'Imperi Austríac i el Regne de Sardenya-Piemont amb el seu aliat el Segon Imperi Francès sota Napoleó III .[2]
1867 - Madrid : estrena d'Un drama nuevo , obra de teatre de Manuel Tamayo y Baus .
1919 - Washington D.C. : el Senat aprova la dinovena esmena constitucional , que permet el vot femení als EUA; s'adopta l'agost de 1920, quan l'últim estat la ratifica.
1920 - Els Aliats i Hongria signen el Tractat de Trianon .[3]
1940 - Completada l'evacuació de Dunkerque a França , amb l'evacuació de 300.000 soldats aliats durant la Segona Guerra Mundial .
1942 – Comença la Batalla de Midway amb un atac massiu de les forces imperials japoneses sobre l'Atol de Midway .[4]
1944 - Roma és alliberada per les forces aliades.
1977 - Nederland (Colorado , EUA ): Supertramp graven, a Caribou Studios , Even in the Quietest Moments , que conté el seu èxit Give a Little Bit .
1982 - Invasió del Líban per part d'Israel .
1989 - Pequín (la Xina ): seguint ordres de Li Peng , una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista ; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina ).[5] [6]
2004 - l'Iraq : hi mor el soldat estatunidenc número 600 mentre creixen les crítiques contra Bush .
Països Catalans
1855 , València : Josep Martínez Aloy , historiador i polític valencià.
1862 , Sabadell , Província de Barcelona : Teresa Claramunt i Creus , dirigent anarcosindicalista catalana.[7]
1926 , Figueres , l'Alt Empordà : Joan Trayter i Garcia va ser president de la comissió gestora que dirigí el FC Barcelona des del 6 de maig fins al 15 de juny del 2003
1955 , Barcelona ː Teresa Giménez Barbat , escriptora i política espanyola .[8]
1959 , Barcelona:Carles Cardús i Carrió és un ex-pilot de motociclisme de velocitat que destacà durant la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc .
1965 , Figueres, l'Alt Empordà: Toni Soler i Guasch , periodista, productor de televisió i escriptor català.
1966 , Arbúcies , la Selva ː Mercè Pons i Veiga , actriu catalana de teatre , doblatge , cinema i televisió .[9]
1975 , Barcelona ː Vanessa Montfort , novel·lista , dramaturga i periodista catalana que resideix a Madrid .[10]
1978 , Reus : Noemí Llauradó i Sans , advocada i política catalana , vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona .[11]
Resta del món
1515 , Lucca, Itàlia: Chiara Matraini , poeta del Renaixement .[12]
1654 , Verdun , França : Jean-François Gerbillon , missioner jesuïta que va desenvolupar una important tasca com a matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing (m. 1707 ).[13]
1816 , Santiago de Xile : Dorotea de Chopitea , laica salesiana xilena i catalana, promotora d'obres socials (m. 1891 ).[14]
1833 , Golden Bridge comtat de Dublín , Irlanda : Garnet Wolseley , militar anglès. (m. 1913 ).[2]
1865 , Florència : Guido Gasperini , musicòleg .[15]
1877 , Pforzheim , Baden-Württemberg , Alemanya : Heinrich Otto Wieland , químic alemany, Premi Nobel de Química de 1927 (m. 1957 ).[16]
1881 , Nagàievo , Rússia : Natàlia Gontxarova , russa del cubisme i del futurisme (m. 1962 ).[17]
1887 , Westminster ː Ray Strachey , sufragista i assagista anglesa que lluità per la igualtat de drets de les dones (m.1940 ).[18]
1895 , Mordano , Itàlia : Dino Grandi , 1r comte de Mordano , advocat , polític i diplomàtic italià , ministre d'Afers Exteriors, ministre de Justícia i ambaixador a Londres durant l'època de la Itàlia feixista (m. 1988 ).[19]
1905 , Guanabacoa , Cuba : José Justiniani Echániz , pianista cubà.
1912 , Donostia , Guipúscoa ː Pilar López Julvez , ballarina , una de les fundadores del ballet espanyol del segle xx (m. 2008 ).[20]
1916 , Charleston , Carolina del Sud , EUA : Robert Francis Furchgott , farmacòleg i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1998 (m. 2009 ).[21]
1917 , Nova York (EUA): Robert Merrill , baríton novaiorquès (m. 2004 ).[22]
1920 , Trieste ː Fedora Barbieri , mezzosoprano italiana (m. 2003 ).[23]
1923 , Birmingham , Anglaterra : Elizabeth Jolley , novel·lista anglesa que visqué a Austràlia Occidental des dels anys 1950 (m. 2007 ).[24]
1942 , Chengdu , Sichuan , Xina : Liu Xinwu , escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985 .[25]
1946 , Indiana ː Suzanne Ciani , compositora , pianista i productora nord-americana d'origen italià, pionera en la música electrònica.[26]
1951 , St. Leonhard in Passeier ː Eva Klotz , política italiana, partidària de l'autodeterminació del Tirol de Sud .[27]
1955 , Manjacaze , Gaza ː Paulina Chiziane , escriptora moçambiquesa .[28]
1962 , Màlaga ː Trinidad Jiménez , política espanyola membre del PSOE , que ha estat Ministra del Govern d'Espanya .[29]
1965 , Ceuta , Espanya : Julio Soler Guerrero , futbolista espanyol.
1966 , Roma ː Cecilia Bartoli , mezzosoprano italiana .[30]
1967 , Pithiviers , França : Marie NDiaye , escriptora francesa, Premi Goncourt 2009.[31]
1970 , Bormio , Itàlia ː Deborah Compagnoni , esquiadora italiana guanyadora de quatre medalles olímpiques.[32]
1971 :
1975 , Los Angeles , Califòrnia , EUA : Angelina Jolie , actriu estatunidenca.
1976 , Butin , districte d'Odintsovski , óblast de Moscou : Aleksei Navalni , advocat , activista i polític rus
1985 -
Països Catalans
Resta del món
1798 - Castell de Dux , Bohèmia , Giacomo Casanova , escriptor i aventurer italià (n. 1725 ).[37]
1872 - Varsòvia , Polònia : Stanisław Moniuszko , compositor polonès (n. 1819 )[38]
1916 - Carate Urio , província de Como : Sofia Fuoco , ballarina italiana (n. 1830).[39]
1926 - Milà ː Carolina Ferni , violinista i soprano italiana (n. 1846 ).[40]
1928 - Senyang (Liaoning ) (Xina): Zhang Zuolin (xinès simplificat : 张作霖) militar d'origen manxurià sota la dinastia Qing . És conegut com el “Vell Mariscal” i també com el “Tigre de Mukden ”.[41]
1941 - Haus Doorn , Països Baixos : Guillem II de Prússia , Kàiser de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941) (n. 1859 ).[42]
1946 - Keishiro Matsui : polític i diplomàtic japonès.
1950 - Madrid : Carmen Baroja , escriptora i etnòloga espanyola (n. 1908).[43]
1951 - Boston , Estats Units : Serguei Aleksàndrovitx Kussevitski , en rus : Сергей Александрович Кусевицкий, conegut habitualment com a Serge Koussevitzky , contrabaixista , compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat estatunidenc (n. 1874 ).[44]
1968 -
1978 - Santa Bàrbara , Califòrnia : Jorge de Sena , escriptor portuguès (n. 1919 ).
2004 - Rio de Janeiro , Brasil : Anthony Steffen , actor italià.
2015 - Darmstadt (Alemanya): Hermann Zapf , tipògraf i dissenyador gràfic alemany (n. 1918 ).
Festes i commemoracions [ modifica ]
Dia Internacional dels Infants Víctimes Innocents de l'Agressió
Església Catòlica [ modifica ]
Sants al Martirologi romà (2011): Francesc Caracciolo , prevere i fundador dels Clergues Regulars Menors ; Quirí de Síscia , màrtir (308); Metròfanes de Bizanci , bisbe; Optat de Mila , màrtir (s. IV); Petroc , abat (594); Gualter de Servigliano , abat (s. VIII); Nicolau i Tran de Sardenya , eremites (s. XII); Lluc Vu Bá Loan, màrtir (1840).
Sants Rut , esposa, i Noemí ; Clateu de Brescia, màrtir llegendari (64); Areci i Dacià de Roma, màrtirs; Aloni de Scetes , ermità; Quirí de Tivoli , màrtir; Crista de Sicília, màrtir; Rutil i companys màrtirs de Sabària; Ninnoc de Vannes, abadessa (ca. 467); Breaca de Cornualla, deixebla de Patrici (s. V-VI); Buriana de Cornualla, verge (s. VI); Croidan, Medan i Degan, deixebles de Petroc (s. VI); Saturnina d'Arras, màrtir (s. VII); Eadfrith de Lindisfarne, bisbe (721); Alexandre de Verona, bisbe (s. VIII); Adegrí de Baume, cavaller ermità (939); translació de les relíquies d'Afra d'Augsburg ; Elsiar de Lavedan, monjo (ca. 1050); Corneli McConchailleach, abat i bisbe d'Armagh (1176); Margarida de Vau-le-Duc, abadessa (1277); Bonifaci de Villers, prior (1280).
Beats Eva de Lüttich, eremita (1265); Francesco Ronci, cardenal, celestí (1294)
Venerable Werner d'Ellerbach, abat de Wiblingen (1127).
Servents de Déu: Coloma Antònia Martí i Valls , clarissa; serventa de Déu Anna Maria Ravell i Barrera , fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció .
Venerats a l'Orde de la Mercè : beata Menda Isategui , verge.
Venerats a l'Orde de Sant Agustí : Jacopo Capoccio, eremita, arquebisbe de Nàpols (1308)
Venerats a l'Orde de Predicadors : sant Pere de Verona , màrtir.
A França i diòcesi de Lausana-Fribourg: santa Clotilde reina .
A Irlanda: Màrtirs d'Uganda .
Església Apostòlica Armènia [ modifica ]
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ]
Se celebren els corresponents al 17 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ]
Corresponen al 22 de maig del calendari julià litúrgic:
Sants Melquisedec , rei de Salem, just; Marcel i Codrat, màrtirs; Basilisc del Pont, bisbe i màrtir (308); Emili de Cartago, màrtir; Jovan Vladimir , príncep de Doclea i màrtir (1015); Jaume de Borovitxi, jove (1540); Zacaries de Prussa , hieromàrtir (1802); mort de Cleofàs de Valaam , monjo (1816); Demetri i Pau de Trípoli, màrtirs (1818); Miquel, prevere màrtir (1942); Sofia la Doctora, màrtir.
Església de Geòrgia [ modifica ]
Església d'Anglaterra [ modifica ]
Església Episcopal dels Estats Units [ modifica ]
Esglésies luteranes [ modifica ]
Sant Morand d'Alkirch, abat (Església Evangèlica d'Alemanya).
↑ «Acció Catalana | enciclopedia.cat ». [Consulta: 3 maig 2022].
↑ 2,0 2,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - traité de Trianon 4 juin 1920 » (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
↑ Akamatsu, Paul, . Histoire du Japon . ISBN 978-2-85229-932-0 .
↑ Fairbank, John King, 1907-1991, . Histoire de la Chine : des origines à nos jours . ISBN 979-10-210-0222-7 .
↑ Spence, Jonathan D., . The search for modern China . First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8 .
↑ «Teresa Claramunt | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 25 febrer 2020].
↑ «8ª legislatura | María Teresa GIMÉNEZ BARBAT | Eurodiputados | Parlamento Europeo » (en castellà). [Consulta: 9 abril 2020].
↑ «Entrevistes Heura Marçal i Fina Birulés » pàg. 215. [Consulta: abril 2020].
↑ «Vanessa Montfort: libros y biografía autora ». lecturalia.com. [Consulta: 9 abril 2020].
↑ «Noemí Llauradó i Sans ». Universitat Rovira i Virgili, actualització: desembre 2020. [Consulta: 8 maig 2023].
↑ Matraini , Chiara. Selected Poetry and Prose: A Bilingual Edition . University of Chicago Press, 2009-05-15. ISBN 978-0-226-51086-6 .
↑ Vermander, Benoît, 1960- ... . Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours . Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6 .
↑ Gaete , Marcial Sánchez. Historia de la Iglesia en Chile. Tomo III: Los nuevos caminos: la iglesia y el estado . Editorial Universitaria de Chile, 2009, pàg. 582. ISBN 978-956-11-2350-2 .
↑ «GASPERINI, Guido in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 5 juny 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1927 » (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.262. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
↑ «Ray Strachey » (en anglès). Spartacus Educational. Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 3 juny].
↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ Mora , Miguel «Pilar López, maestra del baile ». El País , 26-03-2008.
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1998 » (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
↑ «Robert Merrill | American opera singer » (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
↑ Blyth , Alan «Obituary: Fedora Barbieri » (en anglès). The Guardian , 19-03-2003. ISSN : 0261-3077 .
↑ «Elizabeth Jolley » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 gener 2022].
↑ Lévy, André, 1925- . Dictionnaire de littérature chinoise . París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8 .
↑ «Suzanne Ciani // 1976 » (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
↑ «A lifetime for the independence of South Tyrol » (en anglès). Euroviews, 08-04-2011. [Consulta: 2 maig 2021].
↑ Ruiz Clavero , Ana. Traducción de un extracto de la novela Niketche, de Paulina Chiziane (Mozambique), de portugués a castellano (tesi). Facultat de Traducció i Interpretació. Universidad Autónoma de Barcelona, 3 de juny de 2015, pàg. 13.
↑ «Dª Trinidad Jiménez García-Herrera » (en castellà). La Moncloa, 08-09-2006. [Consulta: 30 abril 2022].
↑ «Cecilia Bartoli | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 2 abril 2020].
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9 .
↑ «Deborah Compagnoni ». Olympic Channel. [Consulta: 2 abril 2020].
↑ Latorre , Maria Lluïsa. Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui. (en castellà). Barcelona: Viena Edicions, març de 2011, p. 30. ISBN 978848336383 .
↑ «La joven afgana Nadia Ghulam cuenta su historia este sábado en el Amaia » (en espanyol europeu), 02-03-2016. [Consulta: 2 abril 2020].
↑ «Juan Goytisolo Gay | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 novembre 2020].
↑ «Necrològiques ». El Punt Avui. Comarques gironines, 05-06-2018. [Consulta: 28 abril 2023].
↑ «CASANOVA, Giacomo in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-05-17. [Consulta: 20 juny 2020].
↑ Samson , Jim. «Moniuszko, Stanisław ». A: Grove Music Online , 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.18959 [Consulta: 22 abril 2020].
↑ Paris , Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*. ISBN 978-84-85977-62-8 .
↑ «FERNI » (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 22 juny 2021].
↑ Paulès, Xavier (1973-....). . La République de Chine : 1912-1949 . ISBN 978-2-251-44945-6 .
↑ «William II | emperor of Germany » (en anglès). [Consulta: 2 juny 2020].
↑ «Persona - Baroja, Carmen (1883-1950) ». PARES, Portal de los Archivos Españoles. [Consulta: 5 novembre 2023].
↑ Dictionnaire des compositeurs. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8 .
↑ «Dorothy Gish ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].
↑ «The engimatic Anna Cramer ». Cocertzender, 28-08-2019. [Consulta: 22 maig 2020].