Trieste

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trieste
Bandera de Trieste Escut de Trieste
(En detall) (En detall)
Localització
Trieste situat respecte Itàlia
Trieste
Localització de Trieste a Itàlia
Piazza Unità d'Italia, Trieste
Piazza Unità d'Italia, Trieste
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Friül – Venècia Júlia
Trieste
Superfície 84,49 km²
Altitud 2 msnm
Població (2006)
  • Densitat
208.621 hab.
2.469,18 hab/km²
Coordenades 45° 38′ 10″ N, 13° 48′ 15″ E / 45.63611,13.80417Coord.: 45° 38′ 10″ N, 13° 48′ 15″ E / 45.63611,13.80417
Codi postal 34100
Codi ISTAT 032006
Web

Trieste (en vènet Tarieste, en alemany Triest, eslovè Trst) és una ciutat situada en el nord d'Itàlia, als marges del Mar Adriàtic i gairebé a la frontera amb Eslovènia. Té 209.520 habitants i gaudeix d'un clima suau i soleiat. És la capital de la província de Trieste en la regió amb estatut especial del Friül-Venècia Júlia. Limita amb els municipis de Duino-Aurisina (Devin Nabrežina), Hrpelje Kozina, Monrupino (Repentabor), Muggia, San Dorligo della Valle (Dolina), Sežana i Sgonico (Zgonik).

Història[modifica | modifica el codi]

Es pensa que va ser fundada pels romans el segle II a. C. amb el nom de Tergeste (terg és un terme cèltic que significa mercat). Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'Àustria dels Habsburg des de 1382 fins a la caiguda de l'Imperi Austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial (tractat de Saint-Germain-en-Laye, 1919), del qual era el seu principal port marítim. Degut a l'ús del dialecte venecià com a llengua franca als ports de l'adriàtic, durant el segle XVIII l'antic dialecte del furlà de la ciutat, el tergestí, va ser progressivament substituït pel nou dialecte de base vèneta que encara es parla a la ciutat, el triestí. Durant l'existència de les Províncies Il·líriques (18091815), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ìstria.

El 1920, després de la primera guerra mundial, va integrar-se al regne d'Itàlia. El 1945 va ser atacada per partisans iugoslaus. Entre 1947 i 1954 va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.

Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població majoritàriament italiana i de la minoria eslovena ( 5 % ), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos.

Trieste a la literatura[modifica | modifica el codi]

A aquesta ciutat, enclavada en el punt més al nord del Mar Mediterrani, lloc convertit en 1719 per voluntat de l'emperador Carles VI d'Àustria en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap al Imperi, es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra. També és el punt que el cel triestí comparteix el vent denominat bora glacial del NE amb el febril xaloc que bufa des del sud. Estadísticament, Trieste no té més vent que totes les altres ciutats mediterrànies, però durant l'hivern la bora de vegades pot bufar bastant fort en la costa adriàtica.

El 1912 Rilke buscant el lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, en el castell de Duino, a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:

«és com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia, en un altre dels italians»

Aquesta successió de contrastos va ser captada per Stendhal, el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:

«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno gran vent quan un està constantment ocupat en subjectar-se el barret, i bora quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...»

En l'actualitat, Claudio Magris (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, "Microcosmos", repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.

Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Theodor Däubler, Julius Kugy, i eslovena amb Alojz Rebula i Boris Pahor.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1992-1993 Giulio Staffieri Llista per Trieste
1993-2001 Riccardo Illy Centre-esquerra
2001- Roberto Dipiazza Llista Dipiazza-Forza Italia

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trieste