Friül - Venècia Júlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regió del Friül-Venecia Júlia
Bandera del Friül-Venecia Júlia
(En detall)
Italy Regions Friuli-Venezia Giulia Map.png
País:
• Capital:
• Municipis:
Itàlia
Trieste
218
Superfície 7.845 km²
Població 
  • Densitat
1.221.860 hab.
155,75 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• President:

Debora Serracchiani (Partit Democràtic)


El Friül – Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl Vignesie Julie, en eslovè i serbocroat Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial del nord-oest d'Itàlia, rodejada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic. Està formada per les antigues regions històriques del Friül i de la Venècia Júlia. Té 7.844 kilòmetres quadrats i 1,2 milions d'habitants. Les principals ciutats són Trieste (en eslovè Trst, en alemany Triest; 210.000 hab) i Udine (en furlà Udin, 95.000 hab). Es compon de 4 províncies: Gorizia, Pordenone, Trieste i Udine.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El país és dividit en dues zones orogràfiques diferenciades: al nord, la muntanya, i al sud, la planura. Les principals unitats muntanyenques són:

  • Al nord-oest, els Monz Carnichis (Alps Càrnics), amb les alçàries del Canin (2.585 m), el Corno (1.478 m), Coglians (2.781 m), Sernio (2.190 m) i el Carneget (2.322 m).
  • Al nord-est, els Monz Julis (Alps Julians), amb les alçàries del Raut (2.026 m), Pramaggiore (2.479 m), Monfalcone (2.548 m), Preti (2.703 m) i Duranno (2.668 m).

Els principals rius que reguen el país són: Tagliamento, Livenza, Meduna, Cellina, Fella i Natisone. També hi ha alguns llacs (més aviat albuferes), com els de Maran i Grado. El país, així, es divideix en tres zones:

  • Friül Occidental, del riu Livenza al Tagliamento.
  • Friül Central, entre els rius Tagliamento i Judrio.
  • Friül Oriental, fins al riu Timavo.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment es basava principalment en l'agricultura (9,4 % de la població activa), la ramaderia i la fusta de muntanya. Produeix el 8 % del blat de moro d'Itàlia, però també són importants les produccions de blat, patata i bleda-rave sucrera. Només el 18 % del terreny és cultivable, però és força ben aprofitat. Fins a la segona guerra mundial es basava únicament en l'agricultura, sobretot al Friül Central, però la producció és insuficient per al consum intern, i només exporta vi i oli d'oliva mercè el capitalisme d'empresa i les noves tècniques de conreu. Després de la guerra es produí un fort despoblament de la muntanya, amb l'abandó dels conreus de la plana i una forta urbanització i industrialització.

Parlament regional, placa amb les llengües de la regió

A partir dels anys 50 es produí un fort desenvolupament industrial amb inversió de capital públic i privat no furlà que es va tallar quan la crisi dels anys 70. Tanmateix, a Pordenone, Udine i Manzano hi hagué una certa expansió industrial rapidíssima i rellevant (Snaidero i Zanussi-AEG a Podernone), juntament amb mitjana empresa. Però durant aquells anys també hi hagué una influència negativa de la servitud militar (ja que, en estar al costat de la frontera iugoslava, el Friül era considerat zona calenta), cosa que comportava forces limitacions a les possibilitats d'ampliament dels centres urbans i a la creació d'infraestructurse essencials per a l'increment industrial ja existent.

Hi ha una central tèrmica a San Giovanni di Duino, i dues hidroelèctriques a Somplago i Soverzene. Posseeix jaciments de plom i zinc als Alps Càrnics, i s'hi ha instal·lat diverses empreses amb capital monopolístic alemany i austríac. Els principals centres són Pordenone (amb vidrieres, terrissa i tèxtil), Udine (papereres, fusteres i mecànica), Cividale (cimenteres), Gemona (teixits i fusteries), Torviscosa (papereres) i Ronchi dei Legionari (mecànica). Tanmateix, tot això gira al voltant del port de Trieste, un dels més importants de l'Adriàtic, i punt de sortida de les exportacions furlanes.

Darrerament, degut a la crisi econòmica dels anys setanta, s'ha desenvolupat una important indústria turística aprofitant la proximitat amb Venècia, així com el desenvolupament dels esports d'hivern a les Muntanyes Càrniques. Segons dades dels 90, el 5,1 % ers dedica a l'agricultura, el 29,5 % a la indústria i el 59,6 % als serveis.

Política[modifica | modifica el codi]

El 1948 s'acordaria un estatut d'autonomia, però només de caràcter administratiu, similar al que tenen Sardenya, Trentino-Alto Adige i la Vall d'Aosta, però hagué d'esperar a l'aprovació de la Llei Scelba d'Ordenament Regional del 10 de febrer del 1953, que unia el Friül a Trieste, per tal que per la Llei Constitucional del 31 de gener del 1963 s'aprovés l'estatut furlà, que no prendria una redacció definitiva fins al 22 de maig del 1971. Les primeres eleccions regionals se celebraren el 10 de maig de 1964.

Com a les altres regions autònomes italianes, compta amb un Consiglio regionale i amb una assemblea regional, amb poders limitats. L'article 3 de l'estatut de la regió només fa referència a la protecció de la llengua eslovena, de manera que el furlà no és idioma oficial, malgrat les diverses reivindicacions, i el seu ús administratiu és nul.

Bandera del Friül

Pel que fa a l'estatut de la llengua, a diferència d'altres regions italianes, el furlà compta amb un important suport no oficial. I mercè la Llei Regional 68/1981 la llengua i cultura furlanes estan protegides

Pàgines que s'hi relacionen[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friül - Venècia Júlia Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° 06′ 00″ N, 13° 07′ 00″ E / 46.1°N,13.116666666667°E / 46.1; 13.116666666667