Basilicata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regió de la Basilicata
Bandera de la Basilicata Escut de la Basilicata
(En detall) (En detall)
Italy Regions Basilicata Map.png
País:
• Capital:
• Municipis:
Itàlia
Potenza
131
Superfície 9.992 km²
Població 
  • Densitat
600,000 hab.
60,05 hab/km²
Coordenades nd

La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional. La capital és Potenza.

Història[modifica | modifica el codi]

Antigament formà part de la regió anomenada Lucània. Després d'ésser colonitzada pels grecs, formà part de l'imperi romà, i quan aquest declinà, fou envaïda pels gots, els longobards, els bizantins i (s XII) els normands. Unida posteriorment (s XV) al regne de Nàpols, experimentà la decadència general del període dels darrers Àustria, durant el qual el motí de Masaniello (1647-48) repercutí també a la Basilicata. Després de l'ocupació napoleònica (1806-15), seguí la sort del regne de les Dues Sicílies, fins a l'annexió d'aquest al regne d'Itàlia. El 1980 un terratrèmol afectà greument la regió.

Orografia[modifica | modifica el codi]

S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro; és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols. La part occidental és travessada per l'Apení Lucà (mont Sirino, 2.005 m), que s'escalona cap al golf de Tàrent. L'àrea de turons oriental, d'uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió; cap al nord s'eleva el mont Vulture (1.330 m), antic volcà amb llacs de cràter. Els rius són de caràcter torrencial: Bradano, Basento, Agri i Sinni, i corren per amples valls plenes d'esbaldregalls vers la mar Jònica.

Clima[modifica | modifica el codi]

Les pluges són notables a l'àrea muntanyosa occidental; a Potenza, 11,2 °C de temperatura mitjana i 916 mm de pluja anual. La vegetació natural dominant és la màquia mediterrània a la terra baixa fins als 400 m, el bosc mixt de caducifolis (en el qual predominen roures i castanyers) a la muntanya mitjana fins als 1.000 m, i la fageda i el bosc de coníferes (generalment de pi negre) a altituds compreses entre els 1.000 i els 2 000 m; en els cims més alts hom pot trobar encara un prat semblant a l'alpí.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és el principal recurs econòmic (blat, tabac, oli, bleda-rave, fruita), amb producció inferior a les planes del nord, malgrat el dessecament d'extenses àrees d'aiguamolls costaners. La ramaderia, constituïda per l'oví, el boví i el cabrum es nodreix de les pastures de muntanya. La indústria és limitada (tèxtil i alimentària), encara que el descobriment de gas metà a Pisticci, Ferrandina i Tramutola obrí nous horitzons al desenvolupament industrial de la regió, travessada per la línia ferroviària Nàpols-Tàrent-Bríndisi.

Població[modifica | modifica el codi]

La població de Basilicata ha augmentat poc els últims 150 anys a causa de la malària, el còlera i l'emigració, sobretot cap a Amèrica, però actualment es dirigeix vers la Itàlia industrialitzada. Les ciutats principals són Potenza i Matera, capitals de les dues províncies homònimes que constitueixen administrativament la regió.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Províncies de Basilicata.

La regió es divideix en dues províncies: Província de Potenza i Província de Matera. Formen part del seu territori un total de 131 municipis.

Província Superfície (km²) Habitants Densitat (hab./km²)
Província de Matera 3.447 203.837 59,1
Província de Potenza 6.545 387.107 59,1

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basilicata Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 40° 30′ N, 16° 30′ E / 40.5°N,16.5°E / 40.5; 16.5