Llombardia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 45° 35′ 8″ N, 9° 55′ 49″ E / 45.58556,9.93028

Regió de Llombardia
Bandera de Llombardia Escut de Llombardia
(En detall) (En detall)
Italy Regions Lombardy Map.png
País:
• Capital:
• Municipis:
Itàlia
Milà
1.544
Superfície 23.861 km²
Població 
  • Densitat
9.833.567 hab.
412,12 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• President:

Roberto Maroni (Lliga Nord)


Llombardia, o la Llombardia,[1] (en llombard occidental: Lumbardìa, en llombard oriental: Lumbardéa, en italià: Lombardia) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques d'Europa. La componen 12 províncies: Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Monza i Brianza, Pavia, Sondrio i Varese. La capital és Milà.

Una sisena part de la població d'Itàlia viu a Llombardia, i al voltant d'una cinquena part del PIB és produïda en aquesta regió, fent-la la més poblada i rica d'Itàlia.[2] Els seus destins turístics principals són Milà (que és la segona ciutat més visitada d'Itàlia),[3] Brescia, Mantua, Pavia, Cremona i Bèrgam, i els llacs: Llac de Garda, Llac de Como, Llac Maggiore i Llac d'Iseo.

La llengua oficial, com a la resta d'Itàlia, és l'italià. Les llengües tradicionals locals són els diversos dialectes del llombard (llombard occidental i llombard oriental), a més d'altres dialectes de l'Emilià, parlats en algunes parts de les províncies de Mantua, Pavia i Cremona. Aquests no són àmpliament parlats degut a la intensa emigració de la resta d'Itàlia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Una vista del Llac de Como.

Llombardia limita amb Suïssa al nord (Cantó de Ticino i Grisons), amb les regions italianes d'Emilia-Romagna al sud; Trentino - Tirol del Sud i el Vèneto a l'est, i amb el Piemont a l'oest.

Tres zones naturals distintes poden ser fàcilment distingibles a la Llombardia: muntanyes, pujols i plans, aquesta última dividida en Alta (altiplanícies) i Bassa (planures baixes).

Les muntanyes més importants de la zona són els Alps, que inclouen els Alps Leopontins i els Alps Rètics (Piz Bernina, 4055 m), els Alps de Bèrgam, els massisos d'Ortles i Adamello. Més al sud està la zona Prealpina (Prealpi), els quals inclouen els pics principals i el Grup Grigna (2410 m), Resegone (1875 m) i Presolana (2521 m). Els grans llacs llombards, tots d'origen glacial, estan en aquesta zona. D'oest a est, aquests llacs són: Llac Maggiore, Llac de Lugano (tan sols una petita part pertany a Itàlia), Llac de Como, Llac d'Iseo, Llac d'Idro i el Llac de Garda, el més gran d'Itàlia. Al sud dels Alps hi ha una zona de pujols caracteritzats per una successió d'elevacions baixes d'origen morrènic, formades durant l'última era glacial i petites planures fèrtils.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa d'Itàlia al 1494. Mostra el Ducat de Milà governat per la Casa Visconti i heretat pels Sforza

L'actual àrea de la Llombardia va ser poblada almenys al segon mil·lenni aC, com demostren les restes arqueològiques.

Als segles següents va ser habitada primer pels etruscs, que van fundar la ciutat de Màntua i adoptaren l'ús de l'escriptura. Més tard, a partir del segle V aC, l'àrea va ser envaïda per tribus celtes.

Aquests pobles van fundar diverses ciutats, com és el cas de Milà, i van estendre el seu domini fins a la Mar Adriàtica. El seu desenvolupament va ser aturat per Roma, en la seua expansió per la vall del Po, des del tercer segle aC Després de segles de lluites, l'any 194 aC la zona de l'actual Llombardia va convertir-se en la província romana de la Gàl·lia Cisalpina ("Gals de la part més propera dels Alps").

La cultura romana i llengua llatina configuraren la civilització de la zona durant els següents anys, i va esdevenir en una de les zones més desenvolupades i riques de la península itàlica.

Personatges importants en foren originaris, com Plini el Vell (de Como) i Virgili (de Mantua).

Al final de l'Edat Antiga, l'estatus estratègic de la Llombardia va ser emfatitzat amb la capitalitat temporal de l'Imperi Romà d'Occident a Mediolanum (Milà), des d'on l'any 313 d.C., l'emperador Constantí promulgà l'Edicte de Milà, donant llibertat de creences per a tot l'imperi.

La Corona de Ferro amb la qual els reis llombards eren coronats

Durant i després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, la Llombardia patí durament la destrucció portada per un seguit d'invasions de pobles tribals. L'última i més efectiva d'aquestes va ser la del poble germànic dels llombards o longobards, qui arribaren als voltants del 570 i que donaren nom a la regió. La seva capital estava a Pavia.

Els pobles llombards mantingueren una propera relació entre les classes nobiliàries dels francs i els bàvars durant segles.

Després de les lluites inicials, les relacions entre els llombards i la població de parla llatina va millorar. Al final, els llombards foren assimilats, però deixant constància en topònims i sobretot en els codis legals.

La fi del domini llombard arribà al 774, quan el rei franc Carlemany, conquerí Pavia i s'afegí als seus dominis el Regne dels Llombards, a més de la major part del nord i centre d'Itàlia. Els primers ducs llombards i nobles foren reemplaçats per altres vassalls alemanys, bisbes-prínceps o marquesos.

El segle XI va marcar una explosió important de l'economia de la regió, a causa de la millora del comerç, i principalment a les condicions agrícoles.

Economia[modifica | modifica el codi]

Vista sobre el districte financer de Milà

Actualment la regió de la Llombardia és una de les quatre regions d'Europa denominades motors d'Europa. Junt amb les regions de Roine-Alps, Baden-Württemberg i Catalunya, formen el consorci Quatre Motors per a Europa que des del 1988 col·laboren en diferents camps.

El producte interior brut de la Llombardia (més de 326.000 milions d'euros el 2008)[4] es correspon a quasi una quarta part del PIB d'Itàlia. El PIB per capita és de 33.647,7 €, un 55% més alt que la mitjana europea.

El desenvolupament econòmic de la regió ha estat marcat pol creixement del sector terciari des dels anys vuitanta, i en particular per les activitats financeres. Així mateix, gaudeix d'una important força industrial, en particular de la mecànica, electrònica, metal·lúrgica, tèxtil, química i petroquímica, farmacèutica, alimentària i editorial, essent la principal zona industrial d'Itàlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombardia Modifica l'enllaç a Wikidata