Llac de Como

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llac de Como
Lago di Como
Llac de ComoLago di Como
País Llombardia
Itàlia
Coordenades 46° 0′ 23″ N, 9° 15′ 51″ E / 46.00639°N,9.26417°E / 46.00639; 9.26417Coord.: 46° 0′ 23″ N, 9° 15′ 51″ E / 46.00639°N,9.26417°E / 46.00639; 9.26417
Superfície 146 km²
Capacitat 22,5 km³ hm³
Longitud 46 km
Amplada 4,5 km
Cota 198 msnm
Costa 170 km
Profunditat màx. 410 m
Prof. mitjana 154 m
Tipus glacial
Afluents Adda, Mera, Fiumelatte
Desguassos Adda
Illes Illa Comacina
Ciutats Como, Lecco, Cadenabbia

El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en Llombard) és un llac de la Llombardia al nord d'Itàlia. Té una superfície de 146 km² i una profunditat màxima de 410 metres. Té origen glacial i la part inferior queda a uns 200 metres sota el nivell del mar. A la vora té la ciutat de Como que li dóna el seu nom actual.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

A l'antiguitat els escriptors llatins l'anomenaven lacus Lārius[1][2][3] i els grecs, Λάριος (larios)[4]Es cru que el nom és d'origen prellatí[5] o segons Alfreo Trombetti el nom deriva d'una arrel protoindoeuropea lar- («lloc excavat»). A partir de l'edat mitjana es va començar a dir lacus commacinus o comensis, prennent el nom de la propera ciutat de Como i que va evolucionar fins a l'actual nom en italià Lago di Como.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És el tercer llac italià pel que fa a la superfície, que és de 145 km², i el primer tenint en compte el perímetre, que fa 170 km. Ocupa una de les criptodepressions més fondes d'Europa, la cinquena conca més profunda amb 410 metres. Aconsegueix una longitud de 46 quilòmetres (des de Gera Lario fins a Como) i té una amplada que varia de 650 metres a 4,3 quilòmetres. Antigament va ser un fiord bífid, és a dir que es va formar per una glacera que va formar una vall en forma de Y, totalment excavada en els prealps llombards, o com diu el refrany popular local, amb forma d'home: « El llac de Como té la forma d'un home, una cama a Lecco i l'altra a Como, el nas a Domaso i el cul a Bellagio. »

La morfologia del territori varia des d'unes pendents arrodonides cobertes d'herba a les Dolomites fins a les zones de rocalla punxenca. Els depòsits al·luvials, transportats per rius i torrents, van començar a formar-se durant les postglaciacions i van ser la causa de la separació dels llacs menors (el Mezzola al nord i al sud el Garlate i el Olginate).

Al llac hi ha una illa anomenada Comacina, molt poblada d'arbres, que forma part del municipi d'Ossuccio.

La conca hidrogràfica[modifica | modifica el codi]

Encreueament dels tres ramals i la penísula de Bellagio

La conca està configurada per tres parts diferenciades: al sud-oest el ramal de Como, a sud-est el ramal de Lecco i al nord el ramal de Colico, el més obert dels tres. El fiord està tancat al sud per la cadena muntanyosa anomenada Triangolo Lariano i això fa que la ciutat de Como, a diferència de les altres, pateixi inundacions. La divisió en tres ramals és clarament observable des de Sasso di San Martino, un cim de 862m del municipi de Griante. En la confluència dels tres ramals hi ha tres petites ciutats: Bellagio, Menaggio i Lierna. El principal afluent és el riu Adda, que entra al llac a prop de Colico i segueix el seu curs a la vora de Lecco. El riu Lambro neix al Triangolo Lariano.

Especialment típica és la riba est del ramal de Como, molt accidentada i boscosa. El paisatge encara esta format per cases antigues situades entre el llac i les muntanyes, amb escales empinades que porten a la riba. La resta del llac, però, es caracteritza per un paisatge escarpat que obliga a una separació entre els habitatges construïts.

El llac forma algunes badies, una d'elles és l'anomenada laghetto de Piona, entre els municipis de Colico i Dori, delimitada per la península de Olgiasca i el Montecchio Sud. A la badia desemboca a la riera Merla, les aigües són abundants només durant la temporada de pluges.

Clima i vegetació[modifica | modifica el codi]

El llac de Como és conegut per tenir un clima generalment temperat, que afavoreix el creixement de plantes típiques del clima mediterrani encara que també s'han adaptat bé algunes plantes pròpies de clima sub-tropical instal·lades per jardiners. A l'hivern l'aigua del llac ajuda a mantenir una temperatura una mica més alta que en altres territoris de la regió. La temperatura mitjana oscil·la dels 2 °C al gener fins als 30 °C del juliol. La temperatura de la superfície del llac pot arribar als 24 °C durant el mes de juliol. Les nevades són esporàdiques i normalment nomes afecten a les parts muntanyoses que envolten el llac. Les pluges són més abundants al maig i es redueixen durant els mesos d'hivern.[6]

La vegetació es diferencia segons l'altitud, amb els arbres típics de la costa mediterrània, roures i castanyers als turons (fins a 500-800 metres), mentre que més amunt hi han faigs, avets, làrix i pins. El nivell més alt (fins a 2.000 metres) es caracteritza per la presència d'arbusts com les ginebres, rododendres, la murtra i el vern verd.

Llac de Como

Paisatge natural i urbà[modifica | modifica el codi]

Les ribes del llac tenia fama ja en època romana per les seves cases senyorials, Plini el jove hi va trobar la inspiració per escriure algunes obres. En els segles posteriors s'han continuat construint cases espectaculars envoltades de jardins.

Vil·la Carlotta
Vil·la Melzi d'Eril

Partint de Como i seguint la riba occidental (la més freqüentada), està el municipi de Cernobbio, on destaquen residències monumentals: la Vil·la d'Este, la Vil·la Erba i la Vil·la Pizzo .[7]Tot seguit està el municipi de Moltrasio on el compositor Vincenzo Bellini estiuejava. Després es troben Laglio i Brienno, aquest darrer un petit municipi que ha romàs gairebé intacte a través dels anys, llevat dels efectes d'un esllavissament.[8]

A continuació hi ha una petita badia anomenada "Zoca de l'oli" («racó de l'oli»), així dita per la tranquil·litat de les aigües i per les oliveres que hi creixen des d'antuvi, un conreu avui reduït en part per l'increment de construccions. El campanar de l'antic cenobi per a peregrins de Santa Maria Magdalena està inclòs a la llista d'edificis considerats patrimoni mundial per la UNESCO. Davant d'aquesta badia està l'illa Comacina.[9]

Vista del llac amb el mont Grigna al fons i la península de Bellagio al davant

Més endavant es troba la península del Lavedo, que delimita el golf de Venere i que culmina en la Vil·la Balbianello, patrimoni del FAI (Fons per l'Ambient Italià), on s'hi van filmar algunes escenes de pel·ícules: La guerra de les galàxies i Casino Royale.[10][11]

Passant a la riba occidental estan els municipis de Tremezzo, Cadenabbia i Griante, llocs preferits pel turisme anglosaxó. Hi destaca la Vil·la Carlotta i el seu jardí botànic.[12]

La zona nord del llac es caracteritza per un major aïllament. Els vents regulars que bufen des del nord al matí (el Tivano) i a la tarda des del sud (el Breva) fan que sigui una àrea més ennuvolada que l'àrea del sud. Més enllà de Rezzonico hi ha tres petites poblacions Cremia, Musso Pianello i Dongo, on va passar la captura de Benito Mussolini, que va ser afusellat a Giulino Mezzegra. Una mica més endavant, Gravesend és la llar d'un dels majors exemples de l'arquitectura romànic llombard: l'Església de Santa Maria del Tiglio.[13][14] Una mica més endavant està Gravedona, la llar d'un dels majors exemples de l'arquitectura romànica llombarda: l'Església de Santa Maria del Tiglio.

Al límit septentrional del llac, a la confluència dels rius Mera i Adda, s'estén un oasi natural el Pian di Spagna, àrea protegida per al desenvolupament de la fauna i la flora naturals.[15]Baixant per la costa oriental està Colico, on una agrupació boscosa envolta l'estany de Piona, a la rodalia del qual està l'homònima abadia del císter. Al seu darrere s'alça el mont Legnone, de 2.609 metres. Un pèl cap al sud està el llogaret de Corenno Plinio, un districte del municipi de Dervio, conegut per les activitats d'esports de vela.

Cap al centre està Lierna anomenada "la petita perla del llac de Como" amb el Castell de la reina Teodolinda, que va servir a Gian Giacomo Medici (germà del papa Pius IV) per les seves expedicions militars.[16]A continuació, està Varenna, amb una monestir i un castell. Aquesta és la zona menys popular, que es caracteritza per roques i petites platges de còdols. De Varenna es pot agafar la carretera que puja a Esino Lario o cap al conjunt de muntanyes anomenat Gruppo de Grigne.

Bellagio és una localitat turística molt freqüentada. Situada a la punta del promontori que separa els tres ramals del llac, és coneguda per les seves vil·les monumentals (Vil·la Melzi i Vil·la Serbelloni, la llar de la Fundació Rockefeller) i l'escala de les botigues que comunica amb la casa de Franz Liszt.[17][18]

Baixant cap a Como està, Lezzeno, precedida per la Vil·la Lizard des del penya-segat de Grosgalli, un poble en gran part deshabitat, on es diu que romanen les antigues creences lligades a la bruixeria. Més al sud, està Nessus, on hi ha el pont medieval de Civera.

Al municipi de Torno està la vil·la Pliniana, als salons de la qual es van hostatjar personatges cèlebres:Napoleó Bonaparte, Alessandro Manzoni, Ugo Foscolo, Stendhal, Lord Byron, Verdi, Bellini i Rossini.[19] Leonardo da Vinci va fer un estudi sobre la font intermitent que brolla d'una roca, actualment tancada dins el pati de l'edifici.

Navegació[modifica | modifica el codi]

El Concordia al fons i el ferry Plinio al davant

Està actiu un servei de transport en vaixell pel llac. A més dels que fan la línia regular entre les tres ciutats principals hi ha creuers més llargs que fan una passejada per tot el llac, amb sortides al matí i tornada a la nit. El servei està disponible des de fa gairebé dos segles i s'insereix plenament en la pròpia història del territori. Encara es troba en funcionament el darrer dels vaixells de vapor amb roda de paletes, el Concòrdia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plini el Vell Naturalis Historia II, 106; III, ;IX,69
  2. Pau Diaca "Historia Romana" V,38
  3. Catullo, 35, 3
  4. Polibi, "Història de Roma" XXXIV, 10, 20
  5. Garanzini, Ambra Constanzo. "La romanizzazione nel bacino idrogrfico padano attraverso l'odiern idronimia". Florència: La Nuova Italia, 1975, p. 75. 
  6. Weather in Como
  7. Wharton, Edith. "Italian Villas and their Gardens". Nova York: The Century Co., 1905, p. 208. 
  8. Notícia del diari La Provincia 7 juliol 2011
  9. Diversos Autors. Scopri l'Italia in 10 Pillole - Como. Enw European New Multimedia Technologies, 2015. 
  10. James Bond a Villa Balbaniello
  11. Fai 2015, nei luoghi di Un posto al sole e Star Wars
  12. Villa Carlotta
  13. 25 aprile 1945, la fuga di Mussolini verso Como
  14. Walter Audisio, In nome del popolo italiano, Edizioni Teti, 1975
  15. (EUAP) 5na actualització aprovada per la Resolució de la Conferència d'Estat del 24 de juliol del 2003 i publicat al suplement ordinari nº 144 a la Gazzetta Ufficiale nº 205 del 4 setembre del 2003.
  16. Gian Giacomo Medici
  17. Diversos Autors. I luoghi della musica. Touring Editore, 2003. 
  18. imatge de la Vil·la de Liszt
  19. Magda Martini, "Gli amanti della Pliniana", 2003

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cetti, G. "Il pescatore del Lario. Descrizione delle reti e dei vari generi di pesca in uso sul lago di Como", 1862. 
  • Pensa, P. "Noi gente dl Lario". Como: Cairoli editore, 1982. 
  • Grimaldi, Ettore. "I pesci del la Maggiore e degli altri grandi laghi prealpini Orta Lugano Como Iseo Garda". Verbaina: Alberti, 2001. 
  • Del Tredici, Giovanni; Fattarelli, Elena. "Colico e il Monte Legnone – Sentieri e Storia". CAI Colico, 2007. 
  • Macadam, Alta. "Blue Guide. Northern Italy: From the Alps to Bologna". Londres: A & C Black, 1997. ISBN 0-7136-4294-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac de Como Modifica l'enllaç a Wikidata