Polibi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el gran historiador grec. Vegeu-ne altres significats a «Polibi (desambiguació)».
Estela de Polibi

Polibi (Polybius, Πολύβιος), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Suides situa el seu naixement el 222 aC i en tot cas va néixer abans del 200 aC. El propi Polibi diu que fou nomenat ambaixador a Egipte (junt amb el seu pare i el jove Àrat de Sició) el 181 aC quan encara no havia arribat a l'edat legal, que a la Lliga Aquea era de 30 anys, el que situaria el seu naixement després del 210 aC i probablement després del 205 aC.

A la mort de Filopemen (182 aC), el seu pare Licortes fou nomenat estrateg de la Lliga Aquea. El 181 aC fou nomenat ambaixador a Egipte junt al pare, ambaixada que finalment no es va produir. Després va participar en política però no consta cap càrrec específic.

Quan va esclatar la guerra entre Roma i Perseu de Macedònia, Cal·lícrates de Leòntion dirigia el partit favorable a Roma, mentre Licortes dirigia el partit nacionalista. Els ambaixadors romans Popil·li i Octavi van comprovar que la majoria de la Lliga era contraria a Roma, però progressivament la situació va canviar. Licortes recomanava mantenir la neutralitat, ja que cap benefici es podia esperar amb la victòria de cap dels dos bàndols; però Arcó i Polibi s'inclinaven per una actitud més favorable a Roma. Aquesta tesi va triomfar i Arcó fou nomenat estrategos (169 aC) i Polibi comandant de la cavalleria; poc després l'assemblea va aprovar un decret que va posar les forces de la Lliga quedaven a disposició del cònsol romà Quint Marci Filip; aquest va refusar l'assistència de moment.

El 168 aC Ptolemeu VI Filomètor i Ptolemeu VIII Evergetes II van enviar una petició d'ajut a la Lliga contra Antíoc IV Epífanes, o, en defecte, l'enviament de Licortes i Polibi com assessors militars. Com que Antíoc fou obligat pels romans a renunciar als seus projectes, l'afer va quedar liquidat sense cap actuació. Aquell mateix any, després de Pidna, el Regne de Macedònia va passar a poder de Roma.

Quan van arribar els llegats romans Gai Claudi i Gneu Dolabel·la, Cal·lícrates va exigir l'enviament d'un miler d'aqueus a Roma, per respondre del càrrec de no haver ajudat als romans, i entre els afectats hi havia Polibi, i pràcticament tots els nobles de la Lliga. La proposta es va imposar i Polibi i els altres foren enviats a Roma el 167 aC i distribuïts com a hostatges o virtuals presoners entre les ciutats etrusques, sense ser portats a judici. Polibi va aconseguir permís per romandre a Roma per la influència segurament del fill d'Emili Paule (amb el que hauria establert llaços d'amistat, hospitalitat o clientela).

Fou a Roma on Polibi va poder estudiar amb el suport d'Escipió el fill de Paule. Al seu torn Escipió rebia consells militars de Polibi. Aquest a més va aconseguir l'accés a nombrosos documents i arxius dels que va treure els materials per la seva obra. Va romandre a Itàlia uns 17 anys fins que el 151 aC Cató va imposar l'alliberament dels hostatges (només en restaven 300). Llavors va tornar a Grècia.

A la tercera guerra púnica el 149 aC el cònsol Mani Manli va cridar a Polibi a Lilibea, però abans d'arribar la guerra es podia donar per acabada i se'n va tornar a casa; però després va acompanyar a Escipió a la destrucció de Cartago (146 aC). Després de la destrucció de Corint (146 aC) va tractar d'influir en la sort d'Acaia, que el 145 aC va esdevenir província romana.

A partir d'aquí va començar a compondre Històries, la seva obra històrica. Llucià diu que va morir als 82 anys a causa de la caiguda d'un cavall quan tornava a casa. Aquesta mort es devia produir entre el 128 aC i el 120 aC.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra historiògràfica parteix de plantejaments similars als de Tucídides i tracta de ressenyar els esdeveniments dels anys 220 fins al 146 aC. L'obra de Polibi està formada per quaranta llibres i el relat s'inicia vers el 220 aC i acaba el 146 aC amb la destrucció de Corint. La primera part inclou 53 anys entre el 220 aC i el 168 aC. També dóna un resum d'història de Roma des dels orígens. La segona part va del 168 aC al 146 aC. Aquesta història és una de les més valuoses de l'antiguitat, amb una visió centrada en la de l'imperi romà exposant els fets i les seves causes sobretot dins l'àmbit d'una anàlisi política.

A banda d'aquesta obra va escriure també:

  • Vida de Filòpemen
  • Un tractat de tàctiques militars
  • Una història de la guerra de Numància
  • De Habitatione sub Aequatore (περὶ τη̂ς περὶ τὸν ̓Ισημερινὸν οἰκήσεως).

Va aportar la noció d'anaciclosi, o de successió de règims polítics al llarg de la història d'un país: es comença per la monarquia quan una persona assumeix el lideratge del grup; posteriorment es corre el risc d'acabar en una tirania pels excessos d'aquest líder; més endavant sorgeix l'aristocràcia, quan el rei s'envolta d'uns amics privilegiats que acaben compartint el govern; els nobles usurpen el lloc del rei i llavors es parla d'oligarquia; una revolta acaba amb aquesta situació reclamant poder per a més persones, donant lloc a la democràcia; la corrupció d'aquest sistema desemboca en una oclocràcia de caràcter anàrquic que fa necessària la presència d'un nou director que recomenci el cicle.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polibi Modifica l'enllaç a Wikidata