John Adams

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «John Adams (desambiguació)».
John Adams
John Adams

Mandat
4 de març de 1797 – 4 de març de 1801
Vicepresident(s)   Thomas Jefferson
Precedit per George Washington
Succeït per Thomas Jefferson

Mandat
21 d'abril de 1789 – 4 de març de 1797
Precedit per Càrrec nou
Succeït per Thomas Jefferson

Naixement 30 d'octubre de 1735
Imperi britànic Braintree, Massachusetts (Amèrica britànica)
Mort 4 de juliol de 1826 (90 anys)
Massachusetts Quincy, Massachusetts (Estats Units)
Partit polític Federalista
Parella Abigail Smith Adams
Professió Advocat
Nacionalitat Nord-Americana
Religió Unitarista
Signatura John Adams signature.png

John Adams (Braintree, actualment Quincy, Massachusetts 17351826) fou un polític estatunidenc, President dels Estats Units del 1797 al 1801.

Va cursar estudis a Harvard, on es va graduar en 1755. Posteriorment va estudiar dret i va exercir l'advocacia des de 1758. 

Adams va néixer en la colònia de la Badia de Massachusetts en 1735. Un advocat educat a Harvard, ell es va identificar d'hora amb la causa patriòtica; va ser delegat en el primer i segon Congrés Continental, i va liderar en el moviment pro-independència.

L'any 1755 es graduà en dret a Harvard. Fou diputat per Massachusetts, i hi redactà el Bill of Rights d'aquest estat i dirigí la protesta contra la Stamp Act del 1765. S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia. Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d'independència i s'esforçà a guanyar els països europeus per a la causa estatunidenca.

Dugué a terme missions diplomàtiques a França (el 1778 i el 1780) La seva administració es va enfocar a França, on el Directori, el grup predominant, havia rebutjat rebre l'enviament americà i havia suspès relacions comercials. Adams va enviar a tres comissionats a França, però en la primavera de 1798, s'havia donat la veu que el Ministre d'Afers exteriors francès Talleyrand i el Directori havia rebutjat negociar amb ells tret que primer paguessin un suborn substancial.

I intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya (1783). En 1785 es va convertir en el primer ambaixador nord-americà a Gran Bretanya, càrrec que va exercir fins a 1788. Durant la seva estada a Londres va escriure els tres volums de la Defensa de les constitucions de govern dels Estats Units d'Amèrica.  El partit federalista el conduí a la vicepresidència dels Estats Units (1789-93 i 1793-96) i, després d'haver vençut l'oposició dels demòcrates i els republicans, a la presidència (1797-1801).

L'any 1797 va ser elegit per succeir Washington com a president guanyant en les eleccions a Thomas Jefferson i Thomas Pinckney.

Els federalistes de Hamilton aproven les lleis d'Estrangeria i Sedició ( Alien and Sedition Acts ), que restringien els drets i privilegis dels forasters i Adams es va negar a aprovar-les. Va conservar el gabinet que havia heretat de Washington, diversos dels membres eren lleials a Hamilton. En unió dels seus partidaris al Congrés aquests van manipular la creació del nou exèrcit que en realitat controlava Hamilton. Al febrer de 1799 va nomenar nous comissionats per reprendre les negociacions de pau amb França. La iniciativa de pau li va permetre desmantellar el nou exèrcit, però, la política exterior (guerra encoberta a la qual posà fi el tractat del 1800 amb Napoleó I) i la seva actitud aristocratitzant, manifestada en la promulgació de l'Alien Act (contra els estrangers) i de la Sedition Act, qualificades ambdues d'anticonstitucionals pels demòcrates, i per les mesures que hagué de prendre per tal d'imposar-les (repressió d'insurreccions, moderació de la llibertat de premsa, etc.) el van fer força impopular, es va dividir el Partit Federalista en vigílies de les eleccions de 1800 i va contribuir de manera significativa a l'elecció de Thomas Jefferson ia la victòria republicana a les dues cambres al Congrés. Quan va abandonar la presidència, es va dedicar a escriure. Aleshores es retirà a les seves terres de Massachusetts. Publicà, entre altres obres, Defence of the Constitution of the United States (1787).

John Adams va morir el 4 de juliol de 1826 a Quincy, Massachusetts ( Estats Units ).

Àrees protegides[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Adams
  1. NPS: Adams



Càrrecs públics
Precedit per:
George Washington (Cap)
President dels Estats Units
President dels Estats Units

4 de març de 1797 - 4 de març de 1801
Succeït per:
Thomas Jefferson (DR)
Precedit per:
ningú
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

21 d'abril de 1789 - 4 de març de 1797
Succeït per:
Thomas Jefferson (DR)