John Adams

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «John Adams (desambiguació)».
John Adams
John Adams

Mandat
4 de març de 1797 – 4 de març de 1801
Vicepresident(s)   Thomas Jefferson
Precedit per George Washington
Succeït per Thomas Jefferson

Mandat
21 d'abril de 1789 – 4 de març de 1797
Precedit per Càrrec nou
Succeït per Thomas Jefferson

Naixement 30 d'octubre de 1735
Imperi britànic Braintree, Massachusetts (Amèrica britànica)
Mort 4 de juliol de 1826 (90 anys)
Massachusetts Quincy, Massachusetts (Estats Units)
Partit polític Federalista
Parella Abigail Smith Adams
Professió Advocat
Nacionalitat Nord-Americana
Religió Unitarista
Signatura John Adams signature.png

John Adams (Braintree (actualment Quincy) Massachusetts, 30 d'octubre de 17354 de juliol de 1826) fou un polític estatunidenc, que va ser el segon President dels Estats Units (1797-1801), i un dels pares fundadors del país.

L'any 1755 es graduà en dret a Harvard i durant uns anys va exercir l'advocacia abans d'arribar a la política en les primeres etapes de la Revolució Americana. Com a delegat de Massachusetts al Congrés Continental, va exercir un paper important en persuadir el Congrés per declarar la independència, i va ajudar a Thomas Jefferson en la redacció de la Declaració d'Independència dels Estats Units el 1776.

Com a representant del Congrés a Europa, va ser un dels negociadors principals del Tractat de París (1783) amb la Gran Bretanya, i un dels principals responsables de l'obtenció de préstecs importants de banquers d'Amsterdam. Teòric polític i historiador, Adams va escriure en gran manera la constitució de l'estat de Massachusetts el 1780, però estava a Europa quan la Constitució Federal es va redactar basada en principis similars. Un dels seus grans papers va ser la selecció de persones clau per a diferents càrrecs: el 1775, va nomenar George Washington com a comandant en cap de l'Exèrcit Continental, i, vint-i-cinc anys més tard, va nomenar a John Marshall com a President del Tribunal Suprem dels Estats Units.

Les credencials revolucionàries d'Adams li van assegurar dos mandats com a vicepresident de George Washington i la seva elecció el 1796 com a segon president de la nació. Durant el seu mandat presidencial, es va trobar amb ferotges atacs per part del Partit Demòcrata-Republicà de Thomas Jefferson, així com la facció dominant del seu propi partit, el Partit Federalista liderat pel seu contrincant Alexander Hamilton. Adams va signar les polèmiques Actes de sedició i estrangers, i va construir l'exèrcit i la marina especialment en el context de la guerra naval no declarada (anomenada "Quasi Guerra") amb França, 1798-1800. la solució pacífica d'aquest conflicte enfrontat a l'oposició bel·licista d'Hamilton va ser un gran assoliment de la seva presidència.

El 1800 Adams va ser derrotat en la reelecció per Thomas Jefferson i es va retirar a Massachusetts. Més tard va reprendre la seva amistat amb Jefferson. Ell i la seva esposa, Abigail Adams, van fundar una línia familiar de polítics, diplomàtics i historiadors als Estats Units. Va ser el pare de John Quincy Adams, sisè President dels Estats Units.

El 4 de juliol de 1826 va morir als 90 anys, el mateix dia del 50º Aniversari de la Declaració d'Independència. Aquell mateix dia, hores abans, havia mort Thomas Jefferson. Paradoxalment, les últimes paraules de John Adams van ser: "Thomas Jefferson està viu".

Si bé en la història pròxima a la seva mort no va ser tan cèlebre com altres Pares fundadors, els seus assoliments han rebut major reconeixement en els temps moderns.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Casa natal de John Adams a Massachusetts

John Adams, Jr. va ser el més gran de tres fills.[nota 1] Va néixer el 30 d'octubre de 1735 a la localitat de Baintrée, situada a Massachusetts i que posteriorment canviaria el seu nom per Quincy. Els seus pares van ser John Adams i Susanna Boylston.[1] El lloc de naixement d'Adams és ara part del Parc Històric Nacional Adams. El seu pare, també anomenat John (1691-1761), era descendent per cinquena generació d'Henry Adams, qui va emigrar de Braintree (Anglaterra) el 1638. Era descendent d'un Gal·lès anomenat Ap Adán.[2] El seu pare era un agricultor, Diaca de l'església congregacionalista (és a dir, purità), tinent de la milícia i regidor responsable de supervisar les escoles i carreteres. La seva mare, Susanna Adams Boylston,[3] va ser una descendent dels Boylstons de Brookline.

Adams va néixer en una família modesta, però sentia profundament la responsabilitat de viure d'acord a la seva herència familiar: la generació fundadora de puritans, que va arribar al nou món en l'època colonial de 1630 i es va establir a Amèrica. Els puritans de la gran migració "creien en la vida segons la Bíblia. L'Anglaterra sota els Estuard era com Egipte, i ells eren Israel fugint ... per establir un refugi de pietat, una ciutat sobre el pujol.".[4] Al moment del naixement de John Adams en 1735, els dogmes puritans tals com la predestinació ja no estaven tan àmpliament acceptats, i moltes de les seves pràctiques més estrictes s'havien suavitzat amb el temps, però John Adams "els considerava portadors de la llibertat, una causa que encara tenia una sagrada urgència." Va ser un sistema de valors en els quals creia, i un model heroic en el qual desitjava estar a l'altura.[4]

El jove Adams va ser a la Universitat d'Harvard als setze anys, el 1751.[5] El seu pare volia que es convertís en clergue, però Adams no hi estava d'acord. Després de graduar-se el 1755, va ser professor d'escola durant alguns anys a Worcester, la qual cosa li va permetre donar-se un temps per pensar en l'elecció de la seva carrera. Després de molta reflexió, va decidir fer-se advocat i va estudiar dret en l'oficina de James Putnam, un prominent advocat de Worcester. El 1758, Adams va ser admès en l'advocacia. Ja des de ben jove havia desenvolupat l'hàbit d'escriure les descripcions dels esdeveniments que observava i les impressions dels homes, uns textos que estan dispersos dins el seu diari. Va desenvolupar habilitats i bon ofici com a advocat, sovint portant casos amb els quals pogués estudiar i reflexionar. El seu informe de 1761 sobre l'argument de James Otis al tribunal superior de Massachusetts, quant a la legalitat de l'Ordre d'assistència és un bon exemple. L'argument de Otis va inspirar a Adams per a la causa de les colònies americanes.[6]

El 25 d'octubre de 1764, cinc dies abans de complir 29 anys, es va casar amb Abigail Smith Adams (1744-1818), la seva cosina tercera,[7] i filla d'un ministre de la Congregació, el reverend William Smith, en Weymouth, Massachusetts. El matrimoni va tenir sis fills: Abigail (1765-1813), el futur president John Quincy (1767-1848), Susanna (1768-1770), Charles (1770-1800), Thomas (1772-1832) i la nena morta en néixer Elizabeth (1777).

Primera residència d'Adams i la seva família a Baintree

Adams no era un líder popular com el seu cosí segon, Samuel Adams. En canvi, la seva influència venia derivada del seu treball com a advocat constitucionalista i la seva capacitat per a l'anàlisi exhaustiva d'exemples històrics,[8] juntament amb el seu profund coneixement de la llei i la seva dedicació als principis del republicanisme. Adams trobava que la seva conflictivitat innata com a advocat sovint era un obstacle en la seva carrera política.

Vida política abans de la Revolució[modifica | modifica el codi]

Oposició a la Stamp Act de 1765[modifica | modifica el codi]

Adams va guanyar popularitat com a opositor a la Stamp Act de 1765, un impost directe sobre les colònies americanes que va ser imposat pel Parlament britànic sense consultar a les assemblees de les colònies. Els americans van protestar amb vehemència atès que la mesura violava els seus drets tradicionals com a anglesos. La resistència popular, com es saber més tard, va estar provocada per un sermó reimprès múltiples vegades del reverend de Boston, Jonathan Mayhew, on interpretava un passatge bíblic (Epístola als romans, 13) en el qual es justificava el principi de la justa insurrecció.[9]

El 1765, Adams va redactar les instruccions que van ser enviades pels habitants de Baintrée als seus representants a l'assemblea de Massachusetts, i que va servir de model per a altres ciutats a l'hora de donar instruccions als seus representants. A l'agost de 1765, va contribuir de forma anònima amb quatre articles notables a The Boston Gazette (reeditats a The London Chronicle el 1768 com "Els veritables sentiments d'Amèrica", també conegut com "Una dissertació sobre el dret canònic i feudal"). En els escrits va suggerir que hi havia una connexió entre les idees protestants que els avantpassats puritans d'Adams havien portat a Nova Anglaterra i les darreres idees de la seva resistència a acceptar la Stamp Act. En el primer cas, va explicar que l'oposició de les colònies a la llei es devia al fet que aquesta va privar als colons americans de dos drets bàsics garantits a tots els anglesos i que tots els homes lliures mereixien: els drets a la llibertat de premsa, ja que la llei obligava a que tots els escrits que es publiquessin portessin un segell fiscal que s'havia de pagar com un impost en moneda britànica vàlida i no en paper moneda colonial, i el dret a ser jutjats per un jurat dels seus iguals.

Al desembre de 1765, va pronunciar un discurs davant el governador i el consell en el qual va dir que la Stamp Act era invàlida ja que Massachusetts no tenia representació al Parlament del Regne Unit, i per tant no havia consentit a la mateixa.[10]


S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia. Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d'independència i s'esforçà a guanyar els països europeus per a la causa estatunidenca.

Dugué a terme missions diplomàtiques a França (el 1778 i el 1780) La seva administració es va enfocar a França, on el Directori, el grup predominant, havia rebutjat rebre l'enviament americà i havia suspès relacions comercials. Adams va enviar a tres comissionats a França, però en la primavera de 1798, s'havia donat la veu que el Ministre d'Afers exteriors francès Talleyrand i el Directori havia rebutjat negociar amb ells tret que primer paguessin un suborn substancial.

I intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya (1783). En 1785 es va convertir en el primer ambaixador nord-americà a Gran Bretanya, càrrec que va exercir fins a 1788. Durant la seva estada a Londres va escriure els tres volums de la Defensa de les constitucions de govern dels Estats Units d'Amèrica.  El partit federalista el conduí a la vicepresidència dels Estats Units (1789-93 i 1793-96) i, després d'haver vençut l'oposició dels demòcrates i els republicans, a la presidència (1797-1801).

L'any 1797 va ser elegit per succeir Washington com a president guanyant en les eleccions a Thomas Jefferson i Thomas Pinckney.

Els federalistes de Hamilton aproven les lleis d'Estrangeria i Sedició ( Alien and Sedition Acts ), que restringien els drets i privilegis dels forasters i Adams es va negar a aprovar-les. Va conservar el gabinet que havia heretat de Washington, diversos dels membres eren lleials a Hamilton. En unió dels seus partidaris al Congrés aquests van manipular la creació del nou exèrcit que en realitat controlava Hamilton. Al febrer de 1799 va nomenar nous comissionats per reprendre les negociacions de pau amb França. La iniciativa de pau li va permetre desmantellar el nou exèrcit, però, la política exterior (guerra encoberta a la qual posà fi el tractat del 1800 amb Napoleó I) i la seva actitud aristocratitzant, manifestada en la promulgació de l'Alien Act (contra els estrangers) i de la Sedition Act, qualificades ambdues d'anticonstitucionals pels demòcrates, i per les mesures que hagué de prendre per tal d'imposar-les (repressió d'insurreccions, moderació de la llibertat de premsa, etc.) el van fer força impopular, es va dividir el Partit Federalista en vigílies de les eleccions de 1800 i va contribuir de manera significativa a l'elecció de Thomas Jefferson ia la victòria republicana a les dues cambres al Congrés. Quan va abandonar la presidència, es va dedicar a escriure. Aleshores es retirà a les seves terres de Massachusetts. Publicà, entre altres obres, Defence of the Constitution of the United States (1787).

John Adams va morir el 4 de juliol de 1826 a Quincy, Massachusetts ( Estats Units ).

Àrees protegides[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Adams
  1. McCullough 2012, p. 10.
  2. «John Adams Genealogy» (en anglès). Archives.com, 2014. [Consulta: 02-09-2014].
  3. Ferling 1992, cap.1.
  4. 4,0 4,1 Brookhiser 2002, p. 13.
  5. «Timeline:Education and the Law» (en anglès). The John Adams Library.
  6. Ferling 1992, cap.2.
  7. «John Quincy Adams' son marries relative at the White House» (en anglès). The Day in History, 2013. [Consulta: 2 setembre 2014].
  8. Ferling 1992, p. 117.
  9. Mayhew, Jonathan. «A Discourse concerning Unlimited Submission and Non-Resistance to the Higher Powers» (en anglès). TeachingAmericanHistory.org, 1750. [Consulta: 2 setembre 2014].
  10. Ferling 1992, p. 53-63.
  11. NPS: Adams



Càrrecs públics
Precedit per:
George Washington (Cap)
President dels Estats Units
President dels Estats Units

4 de març de 1797 - 4 de març de 1801
Succeït per:
Thomas Jefferson (DR)
Precedit per:
ningú
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

21 d'abril de 1789 - 4 de març de 1797
Succeït per:
Thomas Jefferson (DR)




Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent