Societat de classes

La societat de classes és la societat que apareix amb la revolució industrial, i que es caracteritza pel fet d´estar dividida en classes socials segons la riquesa de les persones (i no en estaments com era fins llavors.)

A les societats de classes s'hi poden identificar essencialment, dues classes: la classe dominant, i la classe dominada.

Teoria marxista

La classe dominant està formada pels elements que posseeixen els mitjans de producció, associada tradicionalment a la Burgesia, mentre la classe dominada només té la seva pròpia feina: l'anomenat també Proletariat.

Amb el temps a les societats industrials ha aparegut la classe mitjana formada per individus benestants, no només posseïdors de la seva feina, com els proletaris, sinó que també tenen alguns béns.

Teoria del Model de Gilbert

Dennis Gilbert va ampliar les classes tradicionals marxistes per reflectir millor com s'organitzen les societats capitalistes contemporànies. La classe superior és la dels capitalistes, amb grans fortunes i lligams amb el poder polític. Tot i que és la classe menys nombrosa, té gran influència sobre l'economia globalitzada. La classe mitja-alta estpa marcada per la importància atorgada a l'educació per assolir una bona feina i uns ingressos estables, que es transmeten entre generacions. La classe mitjana, que agrupa un terç de l'educació, és assalariada i intenta progressar a través de l'educació dels fills o petits negocis. La classe obrera és la que cobra salaris baixos i usualment s'associa a treballs manuals o poc qualificats, normalment per compte aliè. Tenen un nivell educatiu menor i escassa mobilitat social. La classe baixa no té gaires habilitats definides, s'ocupa de les feines mensy agraïdes i amb menor sou o bé treball manual rutinari, sovint amb contractes precaris. Depenen ocasionalment de l'ajuda pública. Els dels grups inferiors (underclass) viu en la pobresa i la precarietat permanent i pot caure en la marginalitat.

Factors que afecten a la classe social

La societat de classes es fonamenta en la riquesa, ja que els rics constitueixen la classe privilegiada. Altres factors, però, acostumen a influir en la divisió, sigui perquè van associats a la riquesa o perquè la condicionen:

• nivell d'estudis, lligat posteriorment a una professió o una altra
• modals
• manera de vestir-se
• habitatge, tant el tipus de casa com la zona de residència
• relacions socials
• poder

Històricament hi ha hagut una relació també entre raça o ètnia i classe social, ja que la discriminació cap a determinats pobles els impedia accedir als llocs de poder, com per exemple els gitanos.

Les classes socials a l'art

A l'Antiguitat només les classes socials altes apareixien a l'art i el consumien. Les històries tractaven sobre déus i prínceps (com L'Odissea) i les escultures representaven també divinitats o éssers idealitzats. S'assimilava noble (en el sentit d'aristòcrata) a bo, a qualitat moral, per aquest motiu els únics que tenien dret a aparèixer a les grans obres eren els membres privilegiats de la societat. Els més pobres apareixien com a part del seguici dels rics, com als mosaics, i no es tractaven com a individualitats sinó com a possessions dels poderosos.

Ja Aristòtil a la seva poètica va fer una distinció fonamental entre comèdia i tragèdia: a la tragèdia els personatges eren nobles, parlaven amb un llenguatge elevat i els temes eren el destí o les grans preocupacions humanes, mentre que les classes populars podien aparèixer només a la comèdia (i sovint com a secundaris), fent riure. L'associació entre humor i classe baixa va ser una constant a la literatura posterior, amb els criats i les seves bromes (La Celestina), o els bufons.

Quan van passar a protagonitzar la ficció, van conservar part d'aquest regust còmic, tot i que els temes de les obres no ho fossin, com es veu a la novel·la picaresca, con els més humils apareixen com a antiherois i si bé la seva vida no és una comèdia, protagonitzen aventures d'embolic, situacions absurdes i narrades amb un llenguatge planer. A l'art plàstic també s'accentuava aquest costat grotesc, assimilant pobresa i lletjor.

Només hi havia una manera de subvertir aquesta situació, i era ingressant a les classes altes. Hi havia dues formes fonamentals: aconseguint una fortuna o mitjançant el matrimoni, i les dues són una constant als contes populars. Els protagonistes pobres sortien a la recerca d'aventures i gràcies a l'enginy i valor podien trobar tresors, véncer monstres i fer-se rics (com El sastre valent). La majoria de contes de fades acaben amb el matrimoni amb un príncep o princesa, màxim signe de prosperitat social. Sovint hi intervé la màgia com a ajuda per poder sobrepassar les rígides barreres socials (El gat amb botes, La Ventafocs).

Aquest matrimoni, fita a l'Edat Mitjana i principis de l'era moderna, es converteix en un tema essencial al segle XVIII. La diferència de classe i el matrimoni forçat perjudiquen sobretot la dona: si és pobra es veu obligada a casar-se amb un home ric, sovint vell, sacrificant la seva felicitat, i si és rica sovint apareix com a enganyada o seduïda per un aventurer que diu estimar-la però que només vol la seva fortuna (com a Orgull i prejudici, de Jane Austen).

Les classes populars van anar adquirint des del segle XVII un aire pintoresc, exòtic. El costumisme les retratava com l'autèntica essència dels pobles, fet que va augmentar al romanticisme, tant a les arts plàstiques com a la literatura. Al segle XIX, a més a més, s'associava la classe baixa a la llibertat, lluny de les convencions burgeses que asfixiaven l'individu. Per aquest motiu els captaires, els pirates i els rodamons apareixen als poemes i als quadres com herois idealitzats, que forgen el seu propi destí.

El realisme va començar a denunciar les desigualtats de classe, els pobres apareixen com a víctimes del sistema, protagonitzen relats però des del seu punt de vista, com a les obres de Charles Dickens, Balzac... El primer cinema va incidir en aquesta denúncia, com amb les obres de Chaplin, gènere que va passar més endavant al documental. En pintura protagonitzen també retrats com a tema independent. Amb l'aparició posterior de la fotografia, es va democratitzar la presència gràfica de totes les classes socials i les composicions de família van deixar de ser patrimoni de les classes més riques.

La diferència de classes pot aparèixer com a marc per a obres reivindicatives, especialment amb influència del marxisme, o bé com a impediment amorós. Nombrosos melodrames literaris i cinematogràfics exploten aquesta qüestió, com la cèlebre Titanic, de James Cameron.

Vegeu també

• Lluita de classes
• Moviment obrer
• Marxisme
• Clivella

Estratificació social: classes socials actuals
Burgesia	(Classe alta)
Petita burgesia	(Classe mitjana)
Proletariat	(Classe obrera o treballadora)
Subproletariat	(Pobresa)