Estat nació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'estat nació és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques. L'estat nació és la materialització en estructura de poder propi, com les d'un estat, per part d'un poble que manté certa coherència nacional (nació). Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat amb una població amb un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una memòria col·lectiva, i es regeixen per unes normes pròpies amb un cap d'estat i un govern. Altres atributs importants per a esdevenir estat nació és tenir un exèrcit permanent de defensa de totes les característiques i estructures pròpies i un cos de representació diplomàtica, és a dir, una política exterior.

Altrament dit, un estat nació és un estat que s'identifica amb un poble i amb una llengua; és l'estat del poble X i funciona en la llengua X. En la immensa majoria de casos, els estats del món tendeixen a presentar-se com a estats nació, tot i que gairebé sempre són de composició plurinacional o multinacional i, en un grau o altre, apliquen polítiques d'absorció lingüístico-cultural envers els al·lòfons.

L'estat nació es considera que es va erigir com un mecanisme polític per a delimitar el poder i influències de les potències europees en els diferents territoris on s'hi discutia l'hegemonia sobre els pobles. L'estat nació veu la llum, històricament, mitjançant el tractat de Westfàlia firmat el 1648, al final de la guerra dels 30 anys i que buscava una sortida a les lluites de religions iniciades per les reformes protestant. El principi bàsic d'aquest tractat és l'equilibri de poders dels diferents estats d'Europa, i per fer-ho es va recórrer a la fórmula de l'estat nació i el reconeixement internacional de certa tolerància política i religiosa en el desenvolupament intern de cada estat.

Mitjançant aquest tractat s'acaba amb l'antic ordre dels estats feudals, controlats i privatitzats per un títol nobiliari, que no mantenia cap correlació amb fronteres, nacions, pobles, correlacions i es limitaven a una explotació medieval dels dominis. A partir d'aquí, es dóna pas a organitzacions territorials i poblacionals definides al voltant d'un govern que reconeix els seus límits espacials, i per tant, de poder.

Desenvolupament de l'estat nació[modifica | modifica el codi]

El progrés de l'estat modern, no va consistir només en un desplaçament de les velles institucions, sinó la seva destrucció, creant un ordre social nou (liberal, burgès i capitalista), en eliminar les velles formes estamentals d'origen feudal de l'Antic Règim mitjançant un trip procés revolucionari: Revolució liberal, Revolució burgesa i Revolució industrial. No obstant això, el procés és lluny de ser una revolució instantània, perquè tot i que es van produir periòdicament esclats revolucionaris (Guerra dels Vuitanta anys, Revolució anglesa, Revolució americana, Revolució Francesa, Revolució de 1820, Revolució de 1830, Revolució de 1848), com procés de llarga durada el que es va produir va ser una lenta evolució i transformació de les monarquies feudals. Primer es van transformar en monarquies autoritàries i després a monarquies absolutes, que durant l'Antic Règim van ser conformant la personalitat de nacions i estats basant-se en aliances territorials i socials canviants de la monarquia; tant d'unes monarquies amb altres com de cada monarquia en el seu interior : En lo social amb l'ascendent burgesia i amb els estaments privilegiats, i per l'espacial amb el manteniment o vulneració dels privilegis territorials i locals (furs).

El racionalisme va crear la idea del "ciutadà", l'individu que reconeix a l'estat com el seu àmbit legal. Va crear un sistema de dret uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat legal".

Les diferents escoles de ciència política, defineixen de diverses maneres el concepte de l'estat nació, però en la majoria dels casos es reconeix que les nacions, grups humans identificats per característiques culturals, tendeixen a formar estats amb base a aquestes similituds. Cal anotar que sota aquesta òptica la nació és un agrupament humà, delimitat per les similituds culturals (llengua, religió) i físiques (tipologia). Un estat pot albergar a diverses nacions en el seu espai territorial i una nació pot estar dispersa a través de diversos estats.

L'estat nació sorgeix cap a l'any 1648 amb el Tractat de Westfàlia, i les institucions polítiques d'aquesta entitat es desenvolupen fins a la maduració el 1789 amb la Revolució Francesa amb models d'agrupació al voltant d'una autoritat central. La primera plasmació política textual d'aquest procés intel·lectual van ser els textos de la Revolució Americana: la Declaració d'Independència dels Estats Units (4 de juliol de 1776) i la Constitució dels Estats Units del 1787.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]