Plataforma per la Llengua

De Viquipèdia

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l’any 1993, que treballa per garantir la presència de ple dret de la llengua catalana en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana i promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Treballa a tot el territori de parla catalana i, des d’una perspectiva transversal, desenvolupa actuacions en pro de la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l’acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l’educació i a les administracions públiques (entre d’altres).

Els èxits que ha aconseguit han portat reconeixements com el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Actualment està avalada per un consell consultiu format per Salvador Cardús, Jordi Font, Parícia Gabancho, Josep Maria López Llaví, Albert Manent, Isidor Marí, Fèlix Martí, Jordi Porta, Jordi Sánchez, Abelard Saragossà, Josep Maria Terricabras, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro, Joan Triadú, Isabel-Clara Simó, i Miquel Strubell, i del qual també en va formar part el desaparegut Francesc Ferrer i Gironès.

[edita] Objectius

Aconseguir que el català esdevingui la llengua comuna, de cohesió social i d’interrelació entre totes les persones de l’àmbit lingüístic.

Garantir i promoure l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits perquè hi sigui present com a llengua de ple dret.

Promoure els drets lingüístics i culturals de les persones que parlen català i de les que viuen als territoris de parla catalana, pel que fa a aquesta llengua.

Impulsar i col•laborar en campanyes de normalització lingüística de la llengua catalana.

Interessar-se pels problemes que afectin la societat catalana, sempre i quan contribueixin a la millora de l’ús de la llengua catalana, d’acord amb els objectius de l’entitat.

L'entitat té voluntat de representar la societat civil i de reactivar-la en el món de l'activisme lingüístic. Segons la Plataforma, el benestar de la llengua catalana és una responsabilitat que no es pot delegar als governants ni a les administracions públiques. La societat civil ha de tenir un paper principal en la reclamació i el restabliment dels drets lingüístics, les demandes de la societat civil són la mesura més efectiva per pressionar el govern i els grans empresaris perquè adoptin polítiques lingüístiques coherents amb la realitat lingüística catalana.