Plataforma per la Llengua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plataforma per la Llengua
Logotip de la Plataforma per la Llengua.svg
Fundació 1993
Tipus ONG
Propòsit/Àrea Defensa legal i social del català
Seu Via Laietana 48 A, Principal 2a.
08003 Barcelona
Àmbit

Domini lingüístic de la llengua catalana Catalunya Catalunya
País Valencià País Valencià
Illes Balears Illes Balears

Rosselló Catalunya Nord
La Franja
L'Alguer
President Òscar Escuder (des del 2002)
Pàgina web Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.[1]

Malgrat que té la seu central a Barcelona, té delegacions al País Valencià, l’Alguer i a diverses comarques de Catalunya. A més actua en col·laboració amb entitats de la Catalunya Nord, La Franja, Andorra i les Illes Balears. Actua, doncs, arreu del territori de parla catalana i, des d'una perspectiva transversal, desenvolupa actuacions en pro de la llengua catalana a l'àmbit socioeconòmic, a l'audiovisual, a l'acollida lingüística de nouvinguts, a les universitats i a l'educació i a les administracions públiques (entre d'altres).[2] A començament del 2014 comptava amb més de 6000 socis i més de 20.000 seguidors a Facebook i Twitter.

Està avalada per un consell consultiu format per Salvador Cardús, Jordi Font, Patrícia Gabancho, Josep Maria López Llaví, Albert Manent, Isidor Marí, Fèlix Martí, Jordi Porta, Jordi Sánchez, Abelard Saragossà, Josep Maria Terricabras, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro, Isabel-Clara Simó, i Miquel Strubell, i del qual també en van formar part els desapareguts Francesc Ferrer i Gironès i Joan Triadú.[3]

La Plataforma per la Llengua publica una revista amb caràcter normalment semestral amb el nom de La Corbella mitjançant la qual l'organització difon les seves activitats amb notícies de les darreres campanyes i articles d'opinió sobre qüestions sociolingüístiques.[4] El 2008, la Federació d'Ateneus de Catalunya va atorgar a la Corbella el premi al millor mitjà de comunicació d'associacions culturals.[5]

Àrees d'actuació[modifica | modifica el codi]

  • Acollida lingüística. Foment de la llengua catalana com a eina d'inclusió per a nouvinguts i persones que no parlen català.
  • Administracions públiques. Campanyes per aconseguir el reconeixement legal i polític del català, especialment perquè el català sigui llengua oficial d'estat i llengua oficial de la Unió Europea.
  • Cultura i audiovisual. Campanyes en favor del cinema i dels mitjans de comunicació en català.
  • Ensenyament i universitats. Campanyes per fomentar l’aprenentatge del català i el dret d’aprendre’l a l’escola.
  • Empresa i consum. Defensa dels drets dels consumidors per disposar de productes i serveis en català.
  • Jocs i lleure. Campanya adreçada especialment als infants i joves per poder disposar de productes i serveis en català.
  • Toponímia. Normalització de la toponímia en català en senyalitzacions, documents i webs.
  • Conscienciació lingüística. Campanyes de sensibilització als ciutadans sobre els drets lingüístics.
Plataforma per la Llengua

Història i campanyes[modifica | modifica el codi]

Revistes i materials de difusió de la Plataforma per la Llengua
Plataforma per la llengua a Sabadell

Inicis[modifica | modifica el codi]

La Plataforma per la Llengua va néixer l'any 1993 en una trobada als peus del Canigó a partir d'un col·lectiu de joves de la Vila de Gràcia (Barcelona) anomenat l'Esbarzer. Bo i partint d'aquest nucli inicial diverses entitats van unir-se en una plataforma per promoure i defensar la llengua catalana, entre les quals hi havia Joves per la llengua i posteriorment l'Associació per la Llengua i joventuts de sindicats i partits polítics. La primera acció pública va ser el 12 de desembre de 1993 en un acte a favor de l'etiquetatge en català. Amb la participació voluntària de ciutadans i personatges públics es van aplegar més de 15.000 llaunes de Coca Cola a la Plaça Catalunya de Barcelona. Amb les llaunes es va fer un dibuix amb les lletres “Etiquetem en català”.[6] Aquest va ser l'inici d'un seguit de campanyes i èxits en l'àmbit especialment de l'etiquetatge, el cinema, l'acollida lingüística, l'ensenyament i el reconeixement legal del català.

Primeres campanyes[modifica | modifica el codi]

Entre els anys 1995 i 2000 va realitzar diversos actes de protesta en desenes de cinemes per tal de demanar el doblatge i el subtitulat en català de les pel·lícules. Això es va acompanyar de campanyes de pressió a les institucions i a les multinacionals amb missatges massius, actes i informes públics de denúncia als mitjans de comunicació. L'any 2001 es va aconseguir que grans multinacionals com Warner fessin en català les pel·lícules sobre Harry Potter.[7] Posteriorment el Govern català aprovaria la Llei del cinema de Catalunya per garantir el 50% de les còpies en català. La Plataforma per la Llengua ha tingut un paper molt actiu també en la discussió d'altres lleis promogudes des del Parlament de Catalunya, com la Llei de política lingüística del 1998, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, la Llei d'acollida del 2010 o la Llei del Codi de Consum de Catalunya del 2010. Es van obtenir canvis parcials en els redactats que afectaven a la llengua per bé l'aplicació ha estat més difícil.[8]

En l'àmbit de les empreses, d’una situació molt desfavorable l'any 2000, i mitjançant campanyes intensives, es van aconseguir èxits notables en la inclusió del català en grans multinacionals com Apple, Microsoft, Vodafone, Orange, Telefónica, Carrefour, Nokia, Samsung, Siemens, Decathlon, Schlecker, Facebook, Google, Twitter, IKEA, Freixenet o Codorníu.

Consolidació de l'organització[modifica | modifica el codi]

A partir de l'any 2000 la Plataforma per la Llengua va començar a créixer, i d'una organització suportada per diverses entitats (bàsicament a partir del Col·lectiu l'Esbarzer) es va crear una base de socis i una estructura professional. Així mateix va començar a organitzar esdeveniments de periodicitat anual amb l'objectiu de sensibilitzar els ciutadans sobre llurs drets lingüístics i reclamar millores en l’ús del català a les empreses i per part dels governs autonòmics de Catalunya, País Valencià, l'Aragó i les Illes Balears i dels estatals d’Espanya, França i Itàlia.

El 2004, en període d'abans de Nadal, es va celebrar la primera Festa per al joc i joguina en català; festa que s’ha anat celebrant anualment per reclamar que els infants puguin disposar de joguines en català. L'any 2005 es va celebrar la primera festa d'acollida d'estudiants universitaris del Programa Erasmus a fi de fomentar la presència de la llengua catalana a les classes universitàries i de fer compatibles l'arribada de nous estudiants amb el manteniment de la llengua catalana a la universitat.[9] El 2005 hi va haver el primer acte del dia de Sant Jordi a la Plaça Catalunya de Barcelona, conjuntament amb diverses entitats de nouvinguts, per reivindicar el català com a llengua comuna. Aquesta activitat s'ha anat realitzant en diversos emplaçaments a Barcelona. A partir d'aquí l'organització ha treballat amb més de 30 entitats de nouvinguts per refermar la diversitat lingüística dels Països Catalans i el català com a llengua de cohesió, amb la realització de centenars de parelles lingüístiques i vídeos divulgatius sobre la cohesió social en català. L’any 2011 va realitzar un Lip dub per la llengua,[10] enregistrat els dies 15 i 16 d'abril de 2011 en diversos espais de Barcelona i que va comptar amb la participació de 1.500 persones i de nombroses cares conegudes. La cançó escollida va ser "Corren", del grup Gossos, gentilesa de Música Global. Va tenir centenars de milers de vistes a Youtube. "El català, llengua comuna" és el lema sota el qual s'apleguen les diferents activitats que es realitzen per Sant Jordi d'acord a un manifest que han signat diverses d'entitats que apleguen catalans nouvinguts d'arreu del món. Aquest és l'esperit del començament del manifest:

« Les entitats signatàries d'aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d'inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada(...).[11] »

D’acord amb la Llei de política lingüística catalana de l’any 1998 i dins de la campanya “A Taula”, la Plataforma per la Llengua va agrupar centenars d’ajuntaments i institucions catalanes que es comprometien a consumir només productes etiquetats com a mínim en català. El 2010 la campanya va culminar amb una declaració anomenada “Compromís de Giorna” [12]signada per centenars d'ajuntaments catalans en aquesta ciutat. Després d'incidir en l'etiquetatge en català dels sectors catalans de vins, caves, aigües, llets i cerveses; finalment, després de campanyes intenses, l'any 2010 va aconseguir que la Llei del Codi de Consum de Catalunya inclogués l'obligació d'etiquetar en català els productes distribuïts a Catalunya. A partir del 2011, amb la finalització dels terminis d'acompliment de la llei del Codi de Consum, va començar una campanya per incidir en l'acompliment de la normativa i amb un seguiment sobre l'aplicació per part de les empreses i l'administració. El 2012, la Plataforma per la Llengua valorava que només un 6% dels productes venuts en grans superfícies s’hi havia adaptat.[13] Així mateix, en un altre estudi, recalcava que hi havia més de 200 disposicions que obligaven a etiquetar en castellà i que, a diferència del català, sí que s’acomplien de manera majoritària per part de les empreses.

En l'àmbit del reconeixement general de la llengua, la Plataforma per la Llengua ha denunciat una i altra vegada, mitjançant campanyes diverses, que el català és l'única llengua europea amb tants milions de parlants que no és llengua oficial de la Unió Europea ni llengua oficial d’un estat de la Unió Europea. L'organització ha fet diverses campanyes de denúncia d'aquesta situació excepcional, fins i tot en l’àmbit internacional, amb vídeos explicatius en anglès[14] o accions a Brussel·les. L’any 2010 va elaborar un informe on denunciava les més de 500 disposicions que obligaven els catalans a fer servir el castellà i les prohibicions vigents encara en l'ús del català per part de les institucions espanyoles.[15]

La Plataforma per la Llengua també ha actuat bo i responent als atacs que, des del Govern espanyol o dels diversos governs autonòmics espanyols, s'han fet en contra dels ciutadans que parlen català, especialment pel que fa a l'ensenyament de la llengua i al reconeixement oficial. En aquest sentit forma part també de Somescola i de l'Observatori de la Llengua Catalana com a part activa en les campanyes i anàlisi de la situació del català. També ha denunciat els incompliments legals en l'aplicació de les normatives autonòmiques, estatals i internacionals com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i les agressions dels cossos de seguretat de l'estat i d'altres funcionaris contra ciutadans per expressar-se en català. L'any 2013 va elaborar un document amb el recull de 40 casos greus, informe que va presentar a Brussel·les a la seu de la Unió Europea.[16]

Des del 2012, l'organització elabora l'Informecat, un recull de dades sobre la situació de la llengua catalana en tot l'àmbit lingüístic català, on es destaquen dades sociolingüístiques generals, però també s'analitza la presència del català en àmbits com la cultura i els mitjans de comunicació, les empreses, l'ensenyament, la justícia i Internet i les noves tecnologies, entre d'altres.

La mort d'en Martí Gasull i Roig i els 20 anys[modifica | modifica el codi]

El 23 de setembre del 2012 va morir, amb 43 anys, el fundador i ànima de l'organització Martí Gasull i Roig, en un accident de muntanya al Nepal, a l'Himàlaia.[17] La Plataforma per la Llengua va homenatjar-lo en un acte a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, el dia 15 de gener del 2013. El 2013 la Plataforma per la Llengua va aprovar les bases del Premi Martí Gasull i Roig per premiar anualment una persona o entitat dels Països Catalans que s'hagi distingit per promoure els objectius d'aquesta organització, pels quals havia treballat en Martí Gasull i Roig.

L’any 2014 es commemora, amb un seguit de campanyes i actes, la celebració dels 20 anys de l'organització. El 4 de febrer es va lliurar el primer Premi Martí Gasull i Roig.[18]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

La tasca de la Plataforma per la Llengua ha estat premiada amb diversos guardons. En destaquen: el Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya l’any 2008, el Premi Abacus, concedit l’any 2010; el Premi de Voluntariat per la Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunyaen diverses categories, els anys 2008, 2010 i 2012 i el Premi al millor projecte associatiu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, rebut al 2012. La tasca d'en Martí Gasull i Roig ha rebut molts reconeixements a títol pòstum.

La Plataforma per la Llengua i l'art[modifica | modifica el codi]

La Plataforma per la llengua. Acte al MACBA de Barcelona de presentació de l'obra d'en Jordi Alcaraz

Amb l'objectiu d'aconseguir recursos i prestigiar els objectius de l'organització, la Plataforma per la Llengua ha establert una relació amb l'art a través de la col·laboració amb diversos artistes catalans de prestigi que de manera altruista han realitzat obres pictòriques, especialment en format de litografia; sempre amb motius lligats a la llengua catalana. La primera obra va ser realitzada l'any 1996 pel poeta Joan Brossa: una litografia que cedia a l'organització per ajudar a finançar-se amb el lema escrit de “Volem viure plenament en català”. Posteriorment la col·laboració s'ha anat estenent a altres artistes. En el cas d'en Joan Brossa i de n'Antoni Tàpies, aquestes litografies són de les darreres que van fer abans de la seva mort.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Plataforma per la Llengua». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Plataforma per la Llengua celebra 20 anys». Núvol (publicació digital), 17 de desembre de 2013. [Consulta: 20/2/2014].
  3. Plataforma per la LLengua - Col·lectiu L’Esbarzer
  4. Entrevista a Mercè Canela i Albert Jané a La Corbella
  5. «La Corbella». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 17 febrer 2014].
  6. «Què va passar ara fa 20 anys? La primera acció de la Plataforma per la Llengua». blog del Diari Ara, 20 de desembre de 2013. [Consulta: 20/2/2014].
  7. «La Warner no compleix i només el 10% de les còpies de "Harry Potter" són en català». 3/24. [Consulta: 17 febrer 2014].
  8. «2 anys de la llei de l'etiquetatge en català». Antaviana. [Consulta: 17 febrer 2014].
  9. «Avui se celebra la "Festa means party" 2007». Directe.cat. [Consulta: 17 febrer 2014].
  10. «Lipdub per la llengua». [Consulta: 17 febrer 2014].
  11. «Manifest: El català, llengua comuna» (PDF). [Consulta: 19/2/2014].
  12. «El "Compromís de Girona" reclama que es legisli per obligar a etiquetar en català». Diari de Girona. [Consulta: 17 febrer 2014].
  13. «Un 94% dels productes no estan etiquetats en català». Diari Ara. [Consulta: 17 febrer 2014].
  14. «Catalan and the official European Union languages». [Consulta: 17 febrer 2014].
  15. «500 disposicions impositives del castellà a casa nostra». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 17 febrer 2014].
  16. «"En español o nada"». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 17 febrer 2014].
  17. «El món de la cultura lloa la tasca de Martí Gasull en favor del català». Ara, 23 de setembre de 2012. [Consulta: 9 d'octubre del 2012].
  18. «L'Assemblea de Docents, premi Martí Gasull a la millor iniciativa pel català». Vilaweb, 4 febrer 2014. [Consulta: 10 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]