Coca-Cola
De Viquipèdia
La Coca-Cola (popularment coneguda en anglès com a Coke) és una popular beguda carbonatada que es ven en botigues, restaurants i màquines subministradores en més de 200 països.
Aquesta beguda va ser anomenada Coca-Cola perquè, originalment, l'estimulant que s'hi mesclava eren fulles de coca; i era aromatitzada amb nous de cola.
És una de les marques comercials més reconeguda i estesa, present a més de 200 països, i és el refresc més venut a tots aquests països, excepte a tres. En un principi, quan va inventar-la el farmacèutic John Pemberton, fou una medecina patentada, tot i que fou adquirida posteriorment per l'empresari Asa Griggs Candler, les tàctiques de màrqueting del qual van fer de la beguda una de les més consumides del segle XX.
La companyia produeix realment un concentrat de Coca-Cola, que després ven a diverses empreses embotelladores llicenciades, les quals barregen el concentrat amb aigua filtrada i edulcorants per posteriorment, vendre i distribuir la beguda en llaunes i ampolles als comerços minoristes. També existeixen variants de la Coca-Cola, fabricades per la mateixa empresa, com la Coca-Cola Light, també anomenada Coca-Cola dietètica, unes altres són la Coca-Cola sense cafeïna, Coca-Cola Cirera, Coca-Cola Vainilla, Coca-Cola Zero, entre d'altres llençades especialment com la de sabor llimona.
La seva major competidora és la també nord-americana Pepsi.
Taula de continguts |
Història
La Coca-Cola fou creada en 1885 per John Pemberton a la farmàcia Jacobs de la ciutat d'Atlanta, Geòrgia. Amb una barreja de fulles de coca i llavors de coca va voler crear un remei, que començà essent comercialitzat com a una medecina que alleuja el dolor de cap i dissimula les nàusees, després fou venuda en la seva farmàcia com un remei que calmava la set, a 5 centaus el got. Frank Robinson li posà el nom de Coca-Cola, i amb la seva cal·ligrafia dissenyà el logo actual de la marca. En fer-se famosa la beguda en 1886 li oferiren al seu creador vendre-la en tot els Estats Units. Pemberton hi acceptà (va vendre la fórmula del seu producte en 2.300 dòlars) i van obrir-se diverses envasadores als Estats Units. Més tard un grup d'advocats compraren l'empresa i feren que Coca-Cola arribés a tot el món. Des d'aquí l'empresa es va convertir en The Coca-Cola Company.
Producció
Fórmula
La fórmula és un secret comercial, guardat en un banc a Atlanta. Una falsa llegenda urbana diu que només tenen accés a ella dos directius, però és una confusió.
Sabor i ingredients
El distintiu sabor a cola ve en la seva majoria de la barreja de sucre i olis de taronja, llimona i vainilla. Els altres ingredients canvien el sabor només lleugerament. En alguns països, com Estats Units i Argentina, Coca-Cola és endolcida amb xarops de blat anomenat tècnicament fructosa. En Mèxic i Europa, Coca-Cola sgueix usant sucre. Tot i que recentment es legislà en Mèxic durant el mandat de l'expresident conservador Vicent Fox, a favor de permetre l'ús de fructosa per endolcir les begudes com Coca-cola, degut a què és molt més barata, alhora provocà una onada de protestes camperoles en tot Mèxic i hi hagueren algunes vagues, aquestes mesures no van evitar que la legislació mexicana donés marxa enrere.
La pàgina web de la companyia declara que "Coca-Cola no conté cocaïna o una altra substància perjudicial, i la cocaïna mai ha estat un ingredient de Coca-Cola". Això es deu a què moltes persones creuen que el nom de la marca deriva de la cocaïna quan realment el nom refereix als principals ingredients en la fórmula original.
Una altra polèmica substància relacionada amb la Coca-cola és la cafeïna. El contingut de cafeïna de Coca-Cola ha estat objecte de diversos judicis des dels anys 1920. Però una ampolla de 235ml conté 23mg de cafeïna, mentre que 235ml de cafè comú, no descafeïnat, en contenen entre 61 i 164mg. Tot i que no significa que perquè el cafè tingui més cafeïna proporcionalment que la Coca-Cola, aquesta no sigui perjudicial.
Avui dia la Coca-Cola és manufacturada com xarop i subministrada a diverses franquícies les quals la reconstitueixen, embotellen i distribueixen.
Salut
Ha tingut diverses acusacions al llarg de la seva història d'ésser novícia, per exemple, en 1954 la legislació francesa arribà a prohibir-la, tot i que aquesta prohibició no fou molt permanent.
La Coca-Cola Zero que es ven a Mèxic conté un ingredient que la dels Estats Units i la Unió Europea (més curosos amb els sues estàndards de qualitat) no conté: el Ciclamat de Sodi. Als Estats Units es va prohibir perquè estudis varen demostrar que produeix càncer. Avui està en debat si es legalitza de nou. Hi ha un llistat d'additius als aliments que es diu 'Generally Recognized as Safe' (GRAS), additius generalment reconeguts com segurs.
Obesitat i diabetes
Una de les principals preocupacions d'alguns consumidors és l'efecte que produeix el sucre que conté (diabetis i obesitat). I és considerat com un dels motius de la baixa en la venda. Aquests problemes podrien solucionar-se parcialment si s'indiqués la ingesta màxima recomanada en els productes. També crida l'atenció d'alguns consumidors l'ús de certs edulcorants, per exemple l'ús de ciclamat de potassi que ha estat prohibit preventivament als Estats Units.
Corrosió
Si bé és cert que la Coca-Cola conté àcid fosfòric, i que resulta corrosiu per a certs materials, això no implica que tingui el mateix efecte al cos humà en ingerir-se. Diferents fonts solen ubicar el pH de Coca-Cola entre 2 i 4 (semblant al suc de llimona), el que no produiria problemes gàstrics. Tanmateix, és acusada de corroir les dents. A més, quan l'àcid fosfòric arriba a la sang, és neutralitzat pel cos gràcies a sals que contenen minerals com el calci, magnesi, sodi i ferro. Això podria produir desmineralització; i també, en conjunt amb el sucre, dificulta l'absorció de ferro.
Moviment benestar
Possiblement com resposta a la preocupació dels consumidors, Coca-Cola ha iniciat el "Moviment benestar". Es tracta d'una campanya que intenta orientar les persones a un consum més saludable. Per a això recalquen la necessitat d'hidratació del cos, de consumir una dieta equilibrada i de fer exercici (per exemple amb esports o danses).
Tanmateix, el màxim recomanable no s'hi indica ni en els seus productes ni està fàcilment a l'abast del consumidor. Tot i que sí posseeixen en el lloc de Moviment benestar una secció en la que es pot calcular la necessitat diària d'hidratació segons el pes, l'edat i el sexe de la persona, i segons l'exercici realitzat. I també al lloc de l'"Institut de Begudes per a la Salut i el Benestar" hi ha informació sobre ingesta diària admissible de certs ingredients.
L'empresa
Les oficines centrals de la companyia, The Coca-Cola Company, fundada el 1886, es troben a Atlanta, als Estats Units. L'empresa es va crear per tal de comercialitzar la recepta d'un refresc inventat pel farmacèutic John Pemberton.
Les accions de la companyia es cotitzen sota el símbol de la cinta de cotització KO a la borsa de Nova York. El màxim rival de Coca-Cola és la Pepsi, la qual va començar imitant-la al començament del segle XX.
Hi ha molta polèmica al voltant de l'empresa, els seus productes i les seves tècniques de comerç. Recentment la Coca-Cola ha estat denunciada en el Regne Unit per fer dependents els joves al menjar ràpid. A l'Índia, la corporació ha provocat diversos boicots i protestes com a resultat del descobriment dels baixos nivells d'higiene i de l'impacte negatiu en el medi ambient.
Diverses llegendes urbanes planen al seu voltant com que la imatge actual del Pare Noel (vestit de vermell) prové d'aquesta empresa, la qual cosa és falsa.
Coca-Cola Light
Coca-Cola Light (també coneguda com Coke Light) és la versió de Coca-Cola amb poques calories i sense sucre. Té moltes variants, com la Coca-Cola Light Citra (a Mèxic), la Coca-Cola Light a la Llimona (a l'estat espanyol, Xile, Brasil, etc.), la Diet Coca-Cola Cherry (als Estats Units), etc. Fou introduïda al mercat d'Estats Units en juliol de 1982.
Composició
Coca-Cola Light empra aspartam, un edulcorant sintètic basat en la fenilalanina, per poder reduir el contingut de sucre en la beguda, no es recomana el consum de fenilalanina per embarassades ni pacients fenilcetonúrics, degut a la fenilcetonúria, normalment els productes que contenen aspartam porten una advertència en l'etiquetatge sobre la presència de fenilalanina. S'ha vist que la fenilalanina té l'habilitat única de bloquejar certs enzims, les encefalinasses al sistema nerviós central, que normalment s'encarreguen de degradar les hormones naturals semblants a la morfina. Aquestes hormones s'anomenen endorfines i encefalines i actuen com a potents analgèsics endògens. La beguda és lliure de calories (té 0 calories).
Consum
Amèrica i Europa
És en Amèrica on més s'hi consumeix Coca-Cola. El rècord mundial (2007) el té Mèxic amb 135,8 litres per capita anual, seguit per Estats Units amb 96,0 litres per capita anual i en tercer lloc l'estat espanyol amb 95,4 litres.
Àsia
Coca-Cola ingressa als forats l'any 1954. Després d'intentar alguns noms que tenien significats diversos i ridículs, se'n trobà un que sonava semblant, "Ko-kou-ko-le", que pot traduir-se per "felicitat a la boca".
Vegeu també
Enllaços externs
