Cocaïna
|
Cocaïna
|
|
 |
|
 |
|
| · | |
|
|
|
| methyl (1R,2R,3S,5S)-3- (benzoiloxi)-8-metil-8-azabicyclo[3.2.1] octà-2-carboxilat | |
|
|
|
| Nombre CAS | 50-36-2 |
| Codi ATC | N01BC01 R02AD03, S01HA01, S02DA02 |
| PubChem | 5760 |
| DrugBank | APRD00080 |
|
|
|
| Fórmula | C17H21NO4 |
| Pes mol. | 303.353 g/mol |
| Dades físiques | |
| Punt de fusió | 195°C (468K) |
| Solubilitat en aigua | 1800 mg/mL (20°C) |
|
|
|
| Biodisponibilitat | Oral: 30% Nasal: 30-60% [1] |
| Metabolisme | Hepatic CYP3A4 |
| Vida mitjana | 1 hora |
| Excreció | Renal (benzoylecgonine and ecgonine methyl ester) |
|
|
|
| Cat. d'embaràs | C |
| R. dispensació | Prohibited (S9) (AU) Schedule I (CA) ? (RU) Schedule II (EUA) |
| Càrrega de dependència | Alta |
| Administració | Tòpica, oral, inhalació, IV, PO |
La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Hi ha constància que permet afirmar que la planta ja s'utilitzava des del 3000 aC. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van purificar els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle XIX el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines casolanes i durant anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que a principis del segle XX es va retirar de la fòrmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna.[2]
Extracció [modifica]
Els passos que se segueixen durant l'extracció de la cocaïna són:
| PROCESSOS D'EXTRACCIÓ | REACTIUS USATS |
| Pas de la coca a la pasta | Querosè, àcid sulfúric, carbonat sòdic |
| Pas de la pasta a la base de la cocaïna | Àcid sulfúric, permanganat potàssic |
| Pas de la cocaïna al clorohidrat de la cocaïna | Èter etílic, acetona, àcid clorhídric |
Addicció [modifica]
La cocaïna és una substància que crea molta addicció. Per això, alguns consumidors de cocaïna poden esdevenir incapaços de controlar el consum d'aquesta substància i arriben a prendre quantitats molt superiors a les que havien previst o a invertir enormes quantitats de diners en l'adquisició de la cocaïna.
Com altres drogues, el consum continuat de cocaïna comporta un procés de tolerància que fa que cada cop s'hagin de prendre dosis més elevades per experimentar els mateixos efectes.
Forma de consum [modifica]
Normalment es consumeix per inhalació, sense produir dependència física però sí que es poden observar canvis en l'estat anímic:
- insomni
- depressió
- irritabilitat
- cansament
Per via oral, és poc activa.
Per via intravenosa pot provocar dependència física.
Una altra forma de consum és el crack que es consumeix per inhalació i només necessita 10 segons per arribar al cervell. Els seus efectes màxims són de 30 segons i decreixen molt ràpidament.
Efectes immediats [modifica]
La cocaïna és un estimulant del sistema nerviós central. Obstaculitza el procés de reabsorció als circuits neuronals dopaminèrgics -dopamina-, per això les vies nervioses d'aquest circuit neuronal es troben continuament excitades.
Els efectes fisiològics immediats que comporta el seu consum són:
- dilatació de les pupil·les.
- augment de la pressió sanguínia i del ritme respiratori.
- augment de la temperatura del cos.
- eufòria.
- reducció del cansament.
- accentuació perceptiva.
Pupil·les dilatades, coïssor al nas, gola seca: dificultat per menjar i molta set, pèrdua de gana i de son. Sensació d'eufòria, autoconfiança, energia, doncs suprimeix la sensació de cansament per després ensorrar al passar els efectes. Loquacitat, parlar sense solta ni volta. Nervis en tensió, ganes de moure's. Pèrdua de domini propi. Se salta a discutir i barallar el menor motiu. Ansietat. Una sola vegada és suficient per tenir fort desig de tornar a drogar i repetir els records d'eufòria.
La durada dels efectes dependrà del temps d'absorció. Com més ràpida sigui l'absorció, els efectes duraran menys.
Efectes a llarg termini [modifica]
El consum de cocaïna provoca una addicció psíquica important. Efectes de l'ús habitual:
- fortes paranoies, fins arribar a un quadre psicòtic greu.
- el sistema nerviós es deteriora.
Físicament, els efectes es manifesten sobre el sistema cardiovascular i el sistema respiratori:
- taquicàrdia.
- hipertensió.
- respiració irregular.
- parada respiratòria.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cocaïna |
- ↑ Pagliaro, Louis; Ann Marie Pagliaro. Pagliaros' Comprehensive Guide to Drugs and Substances of Abuse. Washington, D.C.: American Pharmacists Association, 2004. ISBN 1-58212-066-8.
- ↑ Freye, Enno; Levy, J. V.. (en anglès). Springer, 2009, p.17. ISBN 9048124476.
