Unça

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «unça (massa)».
Infotaula d'unitatUnça
Tipusunitat de massa i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatsSistema anglosaxó d'unitats Modifica el valor a Wikidata
Unitat demassa Modifica el valor a Wikidata
Caràcter UnicodeModifica el valor a Wikidata
Epònimuncia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0,028349523125 kg Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard0,0625 lb
0,004464286 st
0 t
28,34952 g
141,7476 ct
28.349,52 mg
28.349.520 μg
0 UK t
0 tn. sh.
0,000625 cwt
0,0005580357 cwt
0,07595486 t lb
0,9114583 oz t
18,22917 dwt
437,5 gr
20 Esterling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Unça vers 270 aC

L'unça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats. A l'antiga Roma fou una unitat de mesura del pes equivalent a 27,29 grams. Dotze unces eren un as o lliura romana, 10 unces eren un as greu, 4 unces un terç d'as o lliura, 3 unces un quart d'as o lliura i 2 unces un sisè d'as o lliura. L'unça és dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici, sis sextulae, 24 escrúpols i 144 siliquae. S'aplicava també a la moneda, as romà. Varró diu que derivava d’unus.

Connectant el sistema romà de pesos i diners amb els grecs, es van utilitzar altres subdivisions de l'unça; quan la dracma fou introduïda al sistema romà, l'unça contenia 8 dracmes, la dracma tres escrúpols, aquesta 2 òbols (6 òbols = 1 dracma) i un òbol 3 soliquae. Més tard l'unça fou dividida en 8 dracmes, 24 escrúpols, 48 òbols i 144 siliquae. En aquesta divisió cal buscar l'origen del sistema, ara ja fora d'ús, que s'emprava en farmàcia en què una lliura era dividida en dotze unces, una unça (28,756 g) en vuit dracmes, una dracma (3,594 g) en tres escrúpols, un escrúpol (1,198 g) en dos òbols, un òbol (0,599 g) en dotze grans.[1]

El sistema uncial fou adoptat pels grecs de Sicília, que van anomenar al seu òbol com a lliura que estava dividida en dotze parts.

Aquest sistema uncial era derivat segurament d'Etrúria i els romans el van aplicar a tota mena de magnituds o mesures: en longitud una unça era 1/12 part d'un peu; en superfície 1/12 part d'una juguera; en volum 1/12 part d'un sextari; i en temps 1/12 part d'un any.

En joieria una unça pesa 33,54 g i equival a quatre quarts o a un vuità de marc, però existeix també l'unça de 140 quirats, de 28,75 g.

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unça