Unça
L'unça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.
A l'antiga Roma fou una unitat de mesura del pes equivalent a 27,29 grams. 12 unces eren un as o lliura romana, 10 unces eren un as greu, 4 unces un terç d'as o lliura, 3 unces un quart d'as o lliura i 2 unces un sisè d'as o lliura. L'unça es dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici, sis sextulae, 24 escrúpols i 144 siliquae.
S'aplicava també a la moneda, as romà. Varró diu que derivava d'unus.
Connectant el sistema romà de pesos i diners amb els grecs, es van utilitzar altres subdivisions de l'unça; quan el dracma fou introduït al sistema romà, l'unça contenia 8 dracmes, el dracma tres escrúpols, aquesta 2 òbols (6 òbols = 1 dracma) i un òbol 3 soliquae. Més tard l'unça fou dividida en 8 dracmes, 24 escrúpols, 48 òbols i 144 siliquae. En aquesta divisió cal buscar l'origen del sistema, ara ja fora d'ús, que s'emprava en farmàcia en què una lliura era dividida en dotze unces, una unça (28,756 g) en vuit dracmes, un dracma (3,594 g) en tres escrúpols, un escrúpol (1,198 g) en dos òbols, un òbol (0,599 g) en dotze grans.[1]
El sistema uncial fou adoptat pels grecs de Sicília, que van anomenar al seu òbol com a lliura que estava dividida en dotze parts.
Aquest sistema uncial era derivat segurament d'Etrúria i els romans el van aplicar a tota mena de magnituds o mesures: en longitud una unça era 1/12 part d'un peu; en superfície 1/12 part d'una juguera; en volum 1/12 part d'un sextari; i en temps 1/12 part d'un any.
En joieria una unça pesa 33,54 g i equival a quatre quarts o a un vuità de marc, però existeix també l'unça de 140 quirats, de 28,75 g.
[modifica] Antiga mesura catalana
En l'antic sistema de mesures català, l'unça era una unitat de mesura de massa equivalent aproximadament a 33 g. L'unça es dividia en quatre quarts d'unça o en setze argenços. Dotze unces feien una lliura.
[modifica] Notes
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unça |
