Lliura (unitat de massa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La lliura es una unitat de unitat de massa usada des de l'Antiga Roma a Roma i a Itàlia.

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, els diferents països van adoptar diferents maneres d'estimar el valor d'una lliura. Arran dels problemes que sorgien entre els diferents mercaders, al segle XVII, Antoine Lavoisier proposà la utilització dels grams. Amb el temps el quilogram va guanyar terreny a la lliura, amb l'excepció dels països anglosaxons.

Tot i que molts exemples de lliures o asos s'han conservat, curiosament el seu pes varia (fins un màxim de dues onzes) entre exemplars i no s'ha trobat una explicació satisfactòria. El seu nom alternatiu fou as (Vegeu també as romà)

Lliures en ús [modifica]

Els anglosaxons utilitzen dos tipus diferents de lliures:

Lliura avoirdupois (pound avoirdupois en anglés): Es la lliura comuna, s'abereuja lb o lbm i equival a 453,59237 grams. Normalment es denomina pound.

\mathrm{lbm} = 0,45359237\, \mathrm{kg}

Lliura troy (pound troy, en anglés): s'utilitzen únicament en joieria i orfebreria.

Lliures obsoletes [modifica]

La lliura catalana equivalia a 400 grams i es dividia en 12 unces. Vint-i-sis lliures catalanes eren una arrova. La terça era de la mateixa mida que la lliura però només es feia servir per a pesar carn.

La lliura farmacèutica anglosaxona (poun apothecary, en anglés), era usada en farmacologia. Equivalia a 12 unces farmacéutiques. (373,2417216 grams).

La lliura castellana es va utilitzar al Regne de Castella i les seues colònies. Equivalia a 460 grams.

Vegeu també Lliura romana.