Porró
Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi. Es caracteritza per tenir dos brocs, un més gruixut tradicionalment vertical però lleugerament corbat, que serveix de mànec i també per omplir-lo, i un altre d'inclinat i cònic per on es fa rajar el contingut i que acaba en un petit orifici dissenyat per obtenir un doll prim i constant ideal per beure a galet. El broc gros també s'utilitza per servir en got, per buidar el porró i per netejar-lo.
Degut a la seva originalitat, el porró sovint es considera com un símbol tradicional de Catalunya. A les botigues de souvenirs es veuen porrons "típics" amb taps en forma de barretina. El porró és habitual en menjars col·lectius populars i festius, com per exemple les calçotades, cargolades, etc.
Taula de continguts |
Origen[modifica]
El nom porró ve del llatí pŏrrum, és a dir, l'all porro, al qual se li afegeix el sufix -ōne, i se li va posar per la semblança de la forma que té el porro amb el cos bulbós del recipient.[1] També existeix una forma dialectal posterior, porro, per a anomenar aquest recipient, i que es podria explicar que naixeria per una voluntat de treure el que s'interpretaria com a diminutiu, és a dir, de la idea de que un porró seria un porro petit.[1]
El porró és almenys d'origen medieval i ja se'n fa referència directa escrita a, per exemple, l'Espill[2] de Jaume Roig. Antigament es dèia meitadella. Abans es fèien de terrissa.
Com beure amb porró[modifica]
Antigament el porró s'utilitzava donat que a les menjades populars no hi havien gots per tots, i aquest recipient anava molt be per anar passant. El procediment per beure en porró es molt senzill: - Amb el recipient mitjanament ple preferiblement, es fica lo forat prim devant de la boca, i es comença a fer rajar el liquid, allunyant el porró poc a poc, fins aconseguir la tipica imatge de la persona amb el braç ben estirat bebent d'un d'aquests recipients. -A l'hora de que el liquid caigui a la boca, es poden fer dues coses, o anar bebent a galet l'estona que sigui, o omplir la boca i llavors parar de rajar el porro, i beure poc a poc. -Depenent del vi utilitzat, un metode serà mes eficaç que l'altre.
Mesura de capacitat[modifica]
Abans d'adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com per exemple càntirs o cànters (País valencià), botelles (Catalunya del Nord) o borratxel·los (Balears). A Catalunya es feia servir el porró per a mesurar les quantitats de vi i de llet, com apareix, per exemple, a La cuynera catalana, on les quantitats de massa sòlida es medeixen amb unces i lliures. El porró tenia sempre la mateixa mida, però aquest era diferent entre algunes localitats.
Actualment els porrons es fan amb mides que corresponen a divisors rodons del litre, típicament de mig litre, de tres quarts (capacitat d'una ampolla de vi estàndard) o de litre.
Divisors del porró[modifica]
- 1 porró = 4 quartins o petricons[3]
- 1 porró = 8 xicres[3]
- 1 petricó = 1/4 de porró = 250ml[3]
- 1 xicra = 1/2 petricó = 150ml[3]
El porró a la literatura[modifica]
A un paràgraf del llibre Homenatge a Catalunya, George Orwell descriu el porró així:
| « | Menjàvem en taules de cavallets, molt llargues, i en plats de llauna permanentment greixosos, i bevíem amb una cosa horrible que en deien «porron». Un porró és una mena de flascó de vidre amb un braç punxegut del qual brolla un rajolí de vi cada vegada que aixeques enlaire l'estri; així pots beure a distància, sense tocar el porró amb els llavis, i el pots passar de mà en mà. Jo, de seguida que vaig veure com funcionava, allò del porró, em vaig imposar i vaig exigir un got. Als meus ulls, els porrons s'assemblaven massa als orinals de vidre per als malalts, especialment quan eren plens de vi blanc.[4] | » |
Cultura popular[modifica]
Tradicions[modifica]
Popularment hi ha una tradició que diu que, quan si per accident (sense inteció) una persona trenca un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal segura de bona sort. Però si es fa expressament llavors la bona sort no ve.[5]
Balls i danses[modifica]
- Existeix una dansa tradicional que s'havia ballat a Sant Feliu de Torelló, anomenada ball del porró, a la qual un home balla amb un porró ple de vi i una dona amb una gran coca. La parella sola ballava travessant la plaça i, al final, l'home tallava un tros de coca, se'l menjava i després fèia un glop de vi. A continuació seguia amb una altra dona que duia una altra coca, i així indefinidament fins que el porró quèia i es trencava.[6]
- A Tosses d'Alp hi havia una dansa ballada per homes, agafats de les mans en un corró, que girava al so de la música d'un flaviol. Quan s'aturàven, un anava al mig i començava a beure vi d'un porró mentre els altres cantàven una cançó tradicional específica[7] i anàven repetint el mot ara tantes vegades com volíen, sabent que en aquest temps, i fins a que no diguéssin la frase següent, el ballarí del centre no podia parar de beure amb el porrró..[8]
Llengua[modifica]
- Dita popular: Biberó de criatura, porró de vell
- Refrany: A Olot es diu A un porró sense vi, digues-li vidre, per treure importància a les persones o coses que no actuen[1]
- A la Ribagorça, el Maestrat i la Plana de Castelló, el porró s'empra com a eufemisme per no mencional l'orinal[1]
Tipus de porrons[modifica]
- Porró pla clos de barca. Aquest nom va ser publicat per primer cop a les Tarifes de Barcelona de l'any 1653 i 1655. Se n'han trobat molts a la Costa Brava (Begur, Palamós, Pals, etc.).[9]
- Porró pla obert
- etc.
Recipients similars[modifica]
- La «pitxella» (a la Seu d'Urgell, i, a Aragó, «pichela»), «pitxera» (Arsèguel) o «pitxer» (Bellver)[text imprecís] és un recipient de ceràmica en forma de porró que es fèia tradicionalment al Pirineu, de Bandaliès (Aragó) a la Cerdanya. A Piera encara se'n fan, i s'exporten al Pirineu. La capacitat "de pitxell" era de dos porrons, però hi ha també pitxelles d'altres mides: de 8 porrons o una quarta, de porró i de xau o mig porró. La seva forma és més esvelta a Aragó i menys com més ens acostem a la Cerdanya.[10]
- «Mamet» de la Bisbal, de terrissa, similar a un «botijo» però amb el bec cònic i llarg
- «Sitra» una mena de gerra amb un gran bec, obert per sobre (no cònic i tancat)
També servien per a beure vi la barralina, el barral, la botija, etc.
Bibliografia[modifica]
- El porró, atuell i mesura: Diferents tipologies. 1a part, de J. Santanach i Soler, al Butlletí Informatiu de Ceràmica, pàgs. 25-32, Barcelona, 1995
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari català-valencià-balear
- ↑ "En un porró / aygua beureu" L'Espill, de Jaume Roig, cap l'any 1470
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Fes-me’n cinc cèntims... La memòria del futur pàg. 28, de Judith Barbacil i Mestres i Cristina Barbacil i Mestres. Edita l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, any 2007.
- ↑ George Orwell, Homenatge a Catalunya, traducció de Ramon Folch i Camarasa (Barcelona: Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, 1996), p. 23
- ↑ Catalana. Volum VI, 140 És una revista de Barcelona que començà a sortir l'any 1918.
- ↑ Ball del porró Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors, pàg. 391, Francesc Pujol i Joan Amades, Barcelona, 1.936, Edita Institut d'Estudis Catalans
- ↑ Cançó de la dansa de Tosses amb porró: "Valga'm Déu, Marieta/ quina sort que teniu /ara, ara, ara, ara.../ ara que ve l'estiu"
- ↑ Danses de Catalunya i València Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors, pàg. 211, Francesc Pujol i Joan Amades, Barcelona, 1.936, Edita Institut d'Estudis Catalans
- ↑ Ceràmica medieval i postmedieval: circuits productius i seqüències culturals, Edicions Universitat Barcelona, 1998, ISBN 978-84-475-2026-8
- ↑ Ceràmica medieval i postmedieval: circuits productius i seqüències culturals, pàg. 244, Edicions Universitat Barcelona, 1998, ISBN 978-84-475-2026-8
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porró |
|
||||||||||||||||||||
