Homenatge a Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Homenatge a Catalunya
Autor George Orwell
Títol original Homage to Catalonia
País original Regne Unit
Llengua original anglès
Traduït al català:
Gènere(s) No-ficció, política
Editor Secker and Warburg (Londres)
Data de publicació 25 d'abril de 1938

Homenatge a Catalunya (en anglès Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil Espanyola, escrit en primera persona. La primera edició, en anglès, es va publicar l'any 1938. Ha estat editat en català, però no se n'han fet noves reedicions per problemes de drets d'autor.

Orwell va estar a Catalunya des de desembre de l'any 1936 fins al juny del 1937. En la seva obra relata com, arribant a Barcelona amb la idea d'escriure articles periodistics, s'uneix a la milícia del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) - de caràcter revolucionari i anti-estalinista) i viu, a part de la guerra al front d'Aragó, la lluita interna entre republicans, socialistes i comunistes per una banda i anarquistes i comunistes del POUM per una altra.

D'aquesta manera, l'obra d'Orwell dóna a conèixer la visió no convencional de la Guerra Civil Espanyola, des de la revolució social de caràcter anarquista que es va dur a terme a Catalunya i Aragó fins a la brutal repressió d'aquesta i dels seus autors pel govern republicà.[1]


Temes[modifica | modifica el codi]

La idea principal del llibre és la descripció del que és una guerra des d'un punt de vista extraoficial, més humà, basant-se en les seves vivències. Per això no escatima detalls quan explica la vida quotidiana dels soldats (les cinc coses importants a la guerra, el problema del fred, la inpuntualitat, la mancança de religiositat, les descripcions de les armes...). També dedica moltes pàgines a l'esclariment dels partits i les nombroses estratègies polítiques que es portaven a terme. De vegades donava una versió dels fets diferent als de la premsa propagandística. Per exemple, dedica diverses pàgines del llibre a refutar que el POUM fossin franquistes encoberts.

Homenatge a Catalunya és una obra exquisida des del punt de vista històric: no pas per la descripció d'interminables batalles, ni llistes de noms i de morts, ni dates concretes, sinó per la manera en la que Orwell enfoca el que és una guerra. En primer lloc, el fet de no ser espanyol li atorga un bocí d'imparcialitat com a narrador. En segon lloc, el punt de vista intern és adequat pel tipus de novel·la que vol crear. I per últim, moltes de les seves descripcions s'acosten al costumisme, com si fossin textos de costums que complementen els fets:

« En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic; anaven permanentment bruts, dormien poc, bevien una aigua horrible" i hi havia excrements pertot. »

Particularment criticava la inexperiència de molts soldats i la presència d'adolescents,

« ... criatures esparracades, armades amb fusells tronats que ni tan sols no sabien fer servir. »

No s'oblidava de retreure el pèssim armament de què disposaven:

« ... les municions eren escasses i de la pitjor qualitat, no teníem cascos metàl•lics, ni baionetes, i amb prou feines revòlvers [...], de bombes de mà ens en tocava una a cada cinc o deu homes, no teníem mapes, ni telescopis, ni periscopis, ni bengales, ni eines i fins i tot hi havia fusells que tenien el mal costum de disparar-se sols. »

També destaca el contrast entre l'entusiasme revolucionari (especialment el dels més joves, que cridaven "¡Fascistas, maricones!") i la desil·lusió dels Fets de maig. Molt valuosa resulta també la informació política perquè tracta de posar una mica d'ordre a la marea de pensaments que circulaven aleshores. Si hagués de citar una característica d'Orwell, triaria la seva visió perspectiva. El més important del seu pensament era que ell veia en la revolució popular l'únic mètode per guanyar. És clar que no va acabar com ell volia i els republicans van barallar-se entre ells, anant en orris els desitjos d'Orwell.

Institucions[modifica | modifica el codi]

Al llarg del llibre apareixen moltes institucions, i a algunes d'elles l'autor donarà més rellevància que a molts dels personatges:

  • El POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) hi apareix molt sovint. Va sorgir durant la Segona República, l'any 1935, i malgrat les inclinacions comunistes no va ser aliat de Stalin. La seva influència es notava sobretot a València i Catalunya.
  • El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), d'ideologia comunista i nascut al principi de la guerra.
  • La UGT (Unió General de Treballadors), també d'esquerra, estava present a tota Espanya.
  • Altres institucions menys importants són la FAI, la JCI, la JSU, la AIT i la ILP.

Adaptacions teatrals[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014]. 
  2. Homenatge a Catalunya Web del teatre Romea (català)