Víctor Alba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Víctor Alba fou el pseudònim de Pere Pagès i Elias (Barcelona 1916 - Sant Pere de Ribes, Garraf 2003), escriptor, periodista i polític català.

El 1932 començà a dedicar-se al periodisme polític. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1936 s'afilià al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), on col·laborà com a redactor amb els mitjans Última Hora i La Batalla. El 1939 fou empresonat pels franquistes, i fins al 1945 no fou alliberat. Llavors marxà a París on va col·laborà amb Albert Camus a Combat[1] i en la traducció al francès del Cant Espiritual de Joan Maragall. El 1947 es traslladà a Mèxic, on va escriure per La Nostra Revista, Pont Blau, Excelsior; i va dirigir la revista Panoramas.[1] Fou director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México.

Més tard va anar a viure als Estats Units, on treballà en organismes internacionals i exercí com a professor de ciències polítiques a la universitat.[1] El 1968 tornà a Barcelona. I el 1990 va publicar les seves memòries on va repassar la seva vida durant la República.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Escriptor, periodista i activista polític, conegut pel pseudònim de Víctor Alba, nascut a Barcelona el 1916 i mort a Sant Pere de Ribes el 2003. Als setze anys s'inicià en la militància en el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i en el periodisme polític com a col·laborador d'Ültima Hora, diari de tarda d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Després de la fusió del BOC amb Esquerra Comunista per a la formació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), milità en aquest partit i esdevingué redactor en cap del seu òrgan d'expressió, La Batalla. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i en esclatar la Guerra Civil Espanyola s'integrà a les milícies del seu partit on conegué George Orwell. Empresonat durant la postguerra (1939-1945), fugí a França on col·laborà amb Albert Camus a Combat i amb el qual traduí al francès el Cant Espiritual de Joan Maragall. El 1947 es traslladà a Mèxic on col·laborà en la premsa catalana del país, La Nostra Revista i Pont Blau, i en la premsa mexicana, especialment als diaris Excelsior i Panoramas, a més d'esdevenir director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México. Residí també als Estats Units d'Amèrica, on treballà en organismes internacionals i exercí com a professor a la Kent State University. El 1968 retornà a Catalunya, però continuà vinculat a la universitat americana fins a la seva jubilació l'any 1982. Al llarg de la seva vida publicà gran quantitat d'articles i assaigs polítics sobre les forces polítiques d'esquerra durant la República i el moviment obrer, així com alguna novel·la i les seves memòries. Dins de la seva extensa obra destaca Histoire des Républiques Espagnoles (1946), Historia del comunismo en América Latina (1954), The Latin Americans (1969), les novel·les Els supervivents (1950) i El pájaro africano (1975), els assaigs Retorn a Catalunya (1970), Catalunya sense cap ni peus (1971), Homo sapiens catalanibus (1974), USA centre de la revolta mundial (1974) i Catalonia. A Profile (1975), a més de diversos estudis com Història del BOC (1974), Andreu Nin (1974), Joaquim Maurín (1975), Els problemes del moviment obrer a Catalunya (1976), Historia de la resistència antifranquista (1978), El Partido Comunista en España (1979) i Todos somos herederos de Franco (1980). Així mateix col·laborà en la premsa diària fins pràcticament el moment de la seva mort.

Obres[modifica | modifica el codi]

Com a escriptor Pagès va explotar àmpliament els camps del periodisme polític, la novel·la, l'assaig i la història. Generalment amb un estil reivindicatiu, sovint va defensar opinions en contra del corrent majoritari.[1]

Estudis[modifica | modifica el codi]

  • Historia del comunismo en América Latina (1954)
  • The Latin Americans (1969)
  • Història del BOC (1974)
  • Andreu Nin (1974)
  • Joaquim Maurín (1975)
  • Els problemes del moviment obrer a Catalunya (1976)
  • Historia de la resistencia antifranquista (1978)
  • El Partido Comunista en España (1979)
  • Todos somos herederos de Franco (1980).

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Els supervivents (1950)
  • El pájaro africano (1975)

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • Retorn a Catalunya (1970)
  • Catalunya sense cap ni peus (1971)
  • Homo sapiens catalanibus (1974)
  • USA centre de la revolta mundial (1974)
  • Catalonia. A Profile (1975),
  • Sísif i el seu temps, memòries en tres volums: Costa avall (1990), Costa amunt (1990) i L'emprenyament (1995),
  • Historia social de la vejez (1992),
  • Ciudades sin inaugurar (1993),

Diccionaris[modifica | modifica el codi]

  • Diccionari de la mala llet (1997)
  • Diccionari de les cabronades (2000)
  • Diccionari de les ximpleries (2001)
  • Diccionari d'anònims amb nom (2002).

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons fou conservat pel productor fins que diposità a l'ANC un recull de premsa de temàtica política i social coneguda com a Col·lecció Joaquín Maurín - Andreu Nin, paral·lelament al lliurament al Centre d'Estudis Històrics de Barcelona (Pavelló de la República) del recull d'articles propis inèdits i publicats en diverses publicacions periòdiques estrangeres. Per escrit del 28 d'abril de 2000 manifestà la seva voluntat de reunir la totalitat del seu fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya, motiu pel qual tingué lloc el intercanvi entre les dues institucions de part de la Col·lecció Joaquín Maurín - Andreu Nin pel recull d'articles propis inèdits i publicats en diverses publicacions periòdiques estrangeres. La part de la Col·lecció Joaquín Maurín - Andreu Nin no transferida al Centre d'Estudis Històrics de Barcelona s'integrà al fons Víctor Alba de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

El fons inclou la documentació produïda i aplegada pel productor des de la seva època escolar, la Guerra Civil Espanyola, el seu empresonament, el seu exili i posterior retorn a Catalunya. Inclou documentació familiar, personal i identificativa; correspondència des de 1934; documentació professional sobre les seves relacions amb el Centro de Estudios y Documentación Sociales de México, el Instituto de Ciencias Políticas de Costa Rica, la Kent State University i sobre la seva col·laboració amb diverses publicacions periòdiques i editorials. Així mateix s'inclou un abundant conjunt de dossiers sobre les seves publicacions, dossiers de lectures i dossiers d'activitats. Però la major part del fons està constituït per la seva obra pròpia que inclou escrits realitzats a la presó, traduccions i monografies. Dins d'aquesta destaquen la llarga sèrie d'articles publicats a l'estranger, el recull Contes de la Model, les seves memòries titulades Sísif i el seu temps. 1916-1990 i els estudis Los colectivizadores; El proceso contra el P.O.U.M. (junio de 1937 - octubre de 1938). Transcripción del sumario, testimonios y sentencia del Tribunal Especial; Sobre la superioridad de las mujeres. El fons es completa amb la documentació gràfica i audiovisual que inclou positius fotogràfics il·lustratius de les seves obres i les seves intervencions en ràdio i televisió.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 19
  2. «Víctor Alba». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]