Sitges

Sitges

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Garraf
Vista de la Punta de Sitges des del mar
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Penedès Garraf
Gentilici	Sitgetà, sitgetana
Pressupost	55.703.745,00 € (2007)
Superfície	43,85 km²
Altitud	10 msnm
Població (2011)   • Densitat	28.617 hab. 652,61 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 400439 4565891
Organització Entitats de població • Alcalde:	4 Miquel Forns i Fusté (CIU)
Codi postal	08870
Codi territorial	082704

Vista característica de la vila amb l'església al fons

Sitges és una ciutat i municipi de Catalunya ubicat a la comarca del Garraf. Sovint és anomenada Blanca Subur.

El municipi limita amb Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Entitats de població

Entitat de població	Habitants (2005)
Botigues de Sitges, les	1.831
Garraf	301
Sitges	24.086
Vallcarca	0

Història

Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys , restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.

A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.

La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges, la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Penedès.

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagueren. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.

L'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla fou construïda el segle XVII

Al segle XIX arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.

Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on hi treballava més del 80% de la població.

Maqueta a Catalunya en Miniatura de la façana marítima de Sitges

Malgrat aquest desenvolupament industrial els orígens del turisme es troben al 1879 quan ja es practicaven els banys com a teràpia medicinal, i que més endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difícil accés des de Barcelona però l'arribada del ferrocarril afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiñol al 1891 Sitges es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançaren Sitges a la fama turística. En elles si realitzaran les anomenades Festes Modernistes, on s'hi estrenaven obres musicals i literàries. De tot aquell art en queda una gran mostra en el propi Cau Ferrat, que actualment és un museu. L'any 1918 l'industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran va projectar la ciutat-jardí Terramar i fou un dels principals inversors de l'Autòdrom de Terramar (a tocar del terme de Sitges, però ja en el veí municipi de Sant Pere de Ribes).

Esdeveniments

• 1041: S'aixeca el Castell de Sitges. En el seu indret s'alça actualment l'Ajuntament
• 1306: El poble passa a mans de Bernat de Fonollar
• 1326: A causa de la mort de Bernat el poble torna a la Corona de Jaume II
• 1385: Jaume II cedeix a Bernat de Fortià Sitges, Garraf i Miralpeix
• 1390: La Pia Almoina acumula tots els drets dominicals i jurisdiccionals del poble
• 1778: Es promulga la Llei del Lliure Comerç amb Amèrica. Aquesta obertura comercial suposa el creixement i la consolidació de l'activitat marítima. Comença així la tala de boscos per tal d'ampliar els cultius de malvasia i també es produeix una gran corrent migratòria cap a Amèrica.
• 1814: La població deixa de formar part de la Pia Almoina i torna a la Corona
• 1833: Més del 27 % dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans (tant la família BACARDI, como la família BRUGAL, dos dels importants productors de ron d'avui en dia, són originaris de Sitges).
• 1838: L'1 de maig es produeix l'atac de les tropes carlines
• 1853: Primera actuació del Ball de diables de Sitges a la Festa Major
• 1881: Arribada del ferrocarril a la població (estacions de Sitges, de Garraf i baixador de Vallcarca)
• 1886: Es publica el primer exemplar de L'Eco de Sitges
• 1896: Primera referència escrita del Xató a L'Eco de Sitges
• 1899: Construcció del Mercat
• 1925: Es funda el Club Natació Sitges
• 1952: Es funda el Club de Mar de Sitges
• 1958: Primera edició del Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges
• 1966: Ricardo Urgell obre a Sitges la primera discoteca Pacha
• 1967: Primera edició de la Setmana del Cinema Fantàstic i del Terror (actualment anomenada Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya)
• 1986: Es crea el Parc Natural del Garraf (comprèn 9 municipis, entre els quals hi ha Sitges)
• 1986: La ciutat de Sitges estableix un rècord "Guinness" amb l'organització d'un dinar a la taula més llarga del món (2.400 metres).
• 1991: La Festa Major de Sitges és declarada Esdeveniment d'Interès Nacional
• 1992: S'inaugura l'autopista Pau Casals
• 1994: Primera edició del Ral·li de motocicletes d'època Barcelona-Sitges
• 2000: TV3 fa les campanades des de Sitges.
• 2003: El sitgetà d'origen argentí Joan Antoni Flecha guanya una etapa al Tour de França.
• 2006: XXX Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes
• 2007: Any Rusiñol, que commemora el 75è aniversari de la mort de l'artista
• 2008: Inici de la vianalització del centre històric de la vil·la
• 2008: El CP Sitges (Hoquei Patins Masculí) ascendeix a l'OK Lliga
• 2009: Any Miquel Utrillo, amb l'objectiu de recuperar la seva personalitat artística en el context de la historiografia cultural
• 2010: Reunió del Grup Bildelberg a la seva conferència anual

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 57 - 121 1.606 3.511 3.679 3.499 3.270 3.162 3.215

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.776 6.962 7.355 8.607 10.491 11.451 11.850 13.550 13.889 15.371

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 16.801 17.600 19.448 21.377 23.172 25.642 27.070 - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Festes i festivals

Part del municipi vist des de la Llevantina

• Festa Major: Sant Bartomeu (24 d'agost)
• Carnaval: Febrer (data variable)
• Festa Major Petita: Santa Tecla (23 de setembre)
• Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya: Octubre (data variable).
• Corpus Christi: Juny (data variable)
• Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges: Primer diumenge del mes de Març.
• Festival Internacional de Tango de Sitges
• Festival Internacional de Patchwork
• Verema i Mostra de Vins: Setembre (data variable).

Gastronomia

• Xató de Sitges
• Malvasia de Sitges

Museus

• La Pleta. Centre d'Informació del Parc del Garraf
• Cau Ferrat
• Museu Romàntic Can Llopis
• Maricel
• Museu d'Art Contemporani de Sitges

Fills i filles il·lustres

Vegeu també Categoria:Sitgetans

• Bartomeu Carbonell i Batlle (1843-1929): Comerciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892)
• Antoni Català i Vidal (1891-1978): Compositor, entre d'altres obres, de la Processó de Sant Bartomeu, músic i crític musical
• Salvador Carbonell i Puig (1882-1968): Comerciant establert a Cuba que fundà Fora Grillons!, la primera publicació separatista catalana, i el Grop Nacionalista Radical 'Catalunya', la primera organització polítca separatista.
• Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968): Regidor i alcalde de Sitges durant el periode republicà i màxim exponent del sector socialista d'estat Català durant la Guerra Civil.
• Ramon Planes i Izabal (1905-1989): Escriptor, fundador del Grup d'Estudis Sitgetans i militant d'Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya de Sitges.
• Pere Stämpfli, pintor suís, nomenat fill adoptiu el 2004.

Ciutats agermanades

• Banhèras de Luishon, (França)
• Andorra (Terol), (Espanya)

Vegeu també

• Llista d'alcaldes de Sitges
• Llista d'edificis de Sitges
• El Codolet
• Puig Beix
• Pujol Petit

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web del Patronat de Turisme
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Sitges
• Les Festes de Sitges
• Guia turística de Sitges (monuments, fires, festes...)
• Plana de la Generalitat de Catalunya amb una llista de webs sobre el Garraf